Fins aquest dijous, la reina Elisabet II ha estat reina de 15 països diferents repartits pel món sencer. Però, l’any 1953, quan va ser coronada, el poder de la monarquia britànica al món era més gran. En el moment de pujar al tron, Elisabet II es va convertir en monarca de set països independents: Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Pakistan i Ceilan (Sri Lanka). A aquesta llista de països cal sumar-hi antigues colònies britàniques que es van independitzar, però que van decidir conservar el monarca britànic com a cap de l'Estat. Es tracta d'Antiga i Barbuda, Bahames, Belize, Granada, Jamaica, Sant Cristòfol i Neus, Santa Llúcia, Sant Vicent i les Grenadines, Papua Nova Guinea, Illes Salomó i Tuvalu. I cal afegir-hi els tretze territoris britànics d'ultramar i la institució supranacional anomenada Commonwealth.
🔴 Funeral de la reina Elisabet II d'Anglaterra | DIRECTE
Així, amb només 25 anys va convertir-se en la màxima representant d’un imperi que aglutinava el 22% de la superfície terrestre. Val a dir que el paper de la reina Elisabet II com a cap d'Estat d'aquests països ha estat simbòlic i representatiu. La seva influència depenia de la normativa legal de cada estat. No obstant això, en els seus 69 anys de regnat, el panorama territorial de la monarquia britànica ha canviat. Pakistan, Sud-àfrica, Sri Lanka, Maurici, Guyana, Trinitat i Tobago, Dominica i Barbados han trencat amb la corona britànica.
Barbados, el darrer país a trencar amb la corona
El passat mes de novembre de 2021, l’illa caribenya de Barbados va decidir convertir-se en república després de 55 anys de monarquia. Així, el país insular de les Antilles s’ha convertit en la república més jove del món.
La decisió la van aprovar dos terços dels parlamentaris de les cambres alta i baixa. Amb aquest marge, no van necessitar convocar un referèndum a les urnes per ratificar la decisió de Sandra Mason, presidenta de Barbados.
La Commonwealth sobreviu al pas del temps
La Mancomunitat de Nacions o Commonwealth, presidida fins aquest dijous també per Elisabet II i conformada per 54 Estats, uneix països amb lligams històrics amb el Regne Unit amb l’objectiu de cooperar políticament i econòmica. Aquesta organització supranacional s’ha mantingut gairebé intacta al pas del temps.
Sí que és cert, però, que ha patit alguns abandonaments des del regnat d’Elisabet II. És el cas de Zimbabwe (2003). En aquest cas, l'abandonament va ser fruit de la decisió del seu dictador Robert Mugabe arran de les sancions per incompliment dels drets humans. Més tard, Gàmbia (2013) va deixar la Commonwealth pel caràcter “neocolonial” de l'organització. I el darrer país a sortir de la Mancomunitat de Nacions ha estat Maldives després de ser amenaçada amb possibles sancions per manca de progrés democràtic.
Hong Kong, una gran pèrdua per la corona britànica
Sens dubte, una de les majors pèrdues per a la corona britànica durant el regnat d’Elisabet II ha estat l’excolònia britànica de Hong Kong. Concretament, l'1 de juliol de 1997 el Regne Unit va retornar Hong Kong a la Xina. El territori va estar sota domini britànic durant 155 anys, però el 1984 la primera ministra britànica, Margaret Thatcher i Deng Xiao-Ping, líder de la República Popular Xina, van acordar el traspàs del territori.
La monarquia britànica conserva els territoris d’ultramar
Durant el regnat d’Elisabet II, el Regne Unit ha mantingut els "territoris britànics d'ultramar", que no es van independitzar i també estan sota la influència de la corona: les illes Malvines/Falkland, Anguilla, les Bermudes, les Illes Verges Britàniques, les Illes Caiman, Montserrat i les Illes Turks i Caicos.