L'esperat acord d'alto el foc, que ha entrat en vigor aquest diumenge al matí, és el que molts palestins esperen que sigui la fi d'una guerra espantosa que ha matat més de 46.900 persones, ha demolit gran part de l'enclavament assetjat i ha provocat el desplaçament de més de 2 milions de persones. Fins i tot abans que comencés l'alto el foc, centenars de famílies tornaven ràpidament a Rafah, després d'haver fugit després de la invasió israeliana, amb les seves poques pertinences empaquetades en vehicles, carros tirats per animals i bicicletes.
Les forces israelianes van continuar els seus atacs a Gaza, matant més palestins just abans que comencés l'alto el foc. Però això no va aturar algunes famílies que ja s'havien dirigit als seus vells barris i van acampar a les ruïnes del que abans van ser les seves cases, amb ganes de passar els mesos més foscos de les seves vides. Mentre travessaven les carreteres amb cràters que travessen Rafah, algunes famílies deien: "Reconstruirem. Viurem”. El panorama era desolador al seu pas.
En els dies previs a l'alto el foc, els palestins de Gaza s'han preparat per al que esperaven que fos la fi de la seva misèria: més d'1,8 milions de persones patien una fam severa i centenars de milers vivien en tendes que amb prou feines els protegien d'un hivern que ha matat nadons per hipotèrmia.
Una nit per dormir tranquils
Els palestins es concentren en com poden tornar a la seva antiga vida, robada des de l'inici del conflicte. Els pares han expressat el seu alleujament perquè els seus fills, almenys de moment, poden dormir sense por a la nit i l'alto el foc els dona l'oportunitat de retrobar-se amb els seus éssers estimats. Pel que fa als hospitals, la situació es manté tranquil·la sobre el terreny on se'ls ha donat un lleuger respir, ja que no hi ha més ferits.
Per als civils, el camí ha començat per reconstruir, per viure en un lloc nou. Moltes famílies han abandonat els seus refugis d'evacuació i campaments a l'aire lliure, tornant a les zones d'on van ser desplaçats, però no han trobat res, només runa. Alguns d'ells van aconseguir reconstruir tendes de campanya improvisades en aquestes cases destruïdes, però pateixen la destrucció de la infraestructura civil. Tenen una necessitat desesperada d'ajuda immediata per a la rehabilitació dels sistemes d'aigua destruïts i les instal·lacions sanitàries essencials.
Les condicions dels presos palestins alliberats
Basil Farraj, investigador de la Universitat de Birzeit, ha assistit aquest dilluns a l'entrega de presos palestins de la presó d'Ofer i a les reunions amb els familiars. “Hem vist presoners sortir dels autobusos amb mala salut, pàl·lids i amb un aspecte molt feble. Crec que això dona fe de les condicions en què els israelians han retingut durant molt de temps els palestins", ha comentat Farraj a Al Jazeera. “És important destacar que les autoritats israelianes des d'abans de la guerra han prohibit qualsevol forma de comunicació amb la família dels presoners. Així que, per a molts, era la primera vegada que veien els seus familiars i amics des que va començar la guerra".
Va dir que alguns familiars de presos que vivien a Cisjordània ocupada i Jerusalem Est van ser contactats per funcionaris israelians i els van dir que no ho celebressin quan els seus familiars alliberats arribessin a casa. Molts dels 90 presos alliberats eren dones i nens. “Els tribunals militars israelians no tracten els nens com a nens. Els tracten com a adults. Un pot imaginar què significa estar empresonat durant més de 15 mesos en condicions tan dures sent un nen".