Aquest dimarts 31 de desembre, Panamà va celebrar el 25è aniversari de la transferència de la sobirania del Canal de Panamà amb una cerimònia solemne celebrada les escalinates de la seu de l’Autoritat del Canal del Panamà (ACP), pròxima a la llera d’aquesta via de navegació artificial d’aproximadament 82 quilòmetres que connecta l’oceà Atlàntic amb el Pacífic i que travessa l’istme de Panamà. Aquesta obra d’enginyeria, que es va inaugurar el 15 d’agost de 1914, permet als vaixells evitar el llarg i perillós viatge al voltant d’Amèrica del Sud, reduint significativament els temps i costos de transport marítim. Els Estats Units es van fer càrrec del projecte de construcció en 1904, després de l’intent fallit de França de fer-ho realitat, i l’últim dia de l’any 1999, Panamà va assumir el control total sobre l’operació i administració del canal, consumant els tractats Torrijos-Carter del 1977 que van establir la base per la transferència i van representar la culminació d’una llarga lluita per la sobirania nacional panamenya. Ara, però, Trump ha posat el canal en el seu punt de mira i amenaça de recuperar el control de la instal·lació si no es redueixen els preus dels peatges pels bucs nord-americans.

EuropaPress 6423454 september 2023 esclusas gataasn canal panama (1)
Vista del Canal de Panamà, amb el sistema de rescluses (Europa Press)

Jornada d’exaltació nacional

La celebració d’aquesta fita històrica pels panamenys va ser un dia d’exaltació nacional, en mig de les amenaces de Trump, que han indignat  els ciutadans d’aquest país i també de tota l’Amèrica Llatina. El president de la República, José Raúl Mulino, es va dirigir a la nació, destacant la transcendència històrica del Canal per a la sobirania i l'impacte positiu al món. En el discurs, el president va emfatitzar la importància històrica de l'acte de la transferència assenyalant que “des de llavors ha estat motiu d'orgull, no només els panamenys, sinó un exemple per al món. A les nostres mans, el Canal no ha parat de créixer i són les nostres mans les que aporten perquè el comerç internacional avanci per un camí de progrés. Poden estar tranquils, a les nostres mans el Canal se'n va a quedar per sempre”, va remarcar.

President de Panamà, José Raúl Mulino (Canal de Panamá)
El president de Panamà, José Raúl Mulino, durant el seu discurs (Canal de Panamá)
Celebració 25 anys Canal de Pamaà 2
Celebració dels 25 anys Canal en mans panamenyes

Les declaracions de Trump

Perquè la celebració va estar marcada per aquestes recents i polèmiques declaracions del president electe, Donald Trump, qui el passat 22 de desembre va afirmar que "ens estan estafant al Canal de Panamà", fent al·lusió a les tarifes que se'ls cobren als vaixells nord-americans. El polític republicà va suggerir que, si això no canvia, "exigirem que el Canal de Panamà sigui tornat als Estats Units íntegrament, ràpidament i sense fer preguntes".

El president panameny, José Raúl Mulino, va respondre enèrgicament en un missatge pujat a la xarxa social X: "Cada metre quadrat de Canal i la seva zona adjacent és de Panamà i ho seguirà sent. La sobirania  i independència del nostre país no són negociables. Cada panameny, aquí o en qualsevol lloc del món, el porta en el seu cor i és part de la nostra història de lluita i una conquesta irreversible", va assegurar.

Indignació contra Trump, reconeixement a Carter

La indignació contra Trump va contrastar amb el reconeixement a un altre president nord-americà, Jimmy Carter, que va morir el passat diumenge als cent anys i que va ser una figura cabdal en la transferència de la via aquàtica a mans panamenyes, donat que va signar els tractats que van facilitar l’entrega del canal en 1999. Durant la cerimònia es va guardar un minut de silenci en la seva memòria i es va recordar el seu paper crucial en el procés de transferència. 

Però, la gran pregunta que es fa tothom, és Donald Trump podria complir la seva amenaça? Els Estats Units podrien recuperar el control del Canal de Panamà? Els experts i l'opinió pública internacional s’ha pres les paraules de Trump com una de les seves fanfarronades fora de la realitat. El president electe, que serà investit el dilluns 20 de gener en el Capitoli, no pot complir la seva advertència, a menys que s’arrisqui a un conflicte internacional d’imprevisibles conseqüències. 

El Canal de Panamà és propietat sobirana de Panamà des del 31 de desembre de 1999, quan els Estats Units van transferir el control total d’acord amb els Tractats Torrijos-Carter, firmats en 1977 i ratificats pels dos països, que estableixen legalment la transferència. Aquests tractats signats pel militar i cap de l’estat panameny Omar Efraín Torrijos (considerat el líder màxim de la Revolució Panamenya) i l’expresident nord-americà Jimmy Carter (Premi Nobel de la Pau en el 2002) van posar fi a l’enclavament colonial nord-americà que dividia Panamà i són vinculants sota el dret internacional.

Les amenaces de Trump han estat rebutjades no només per Panamà, sinó també per altres líders llatinoamericans, incloent-hi els presidents de Colòmbia, Gustavo Petro; la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum i el de Xile, Gabriel Boric Font, que van donar suport a José Raúl Mulino i van coincidir en què les paraules del futur president dels EUA són inacceptables i rebutgen qualsevol intent de qüestionar els acords internacionals existents. Una acció unilateral de prendre el control del Canal seria una agressió internacional i trencaria les relacions dels Estats Units amb Llatinoamèrica i la resta del món. A més, el Canal de Panamà és administrat eficientment per Panamà i és crucial pel comerç global. Qualsevol intent d’alterar el seu funcionament tindria greus conseqüències econòmiques internacionals.

La importància econòmica del canal

El Canal de Panamà té una importància crucial pel país llatinoamericà. En el 2023, la via aquàtica va aportar 2.500 milions directament a l’estat panameny i l’aportament total a l’economia nacional, incloent-hi efectes directes i indirectes, va arribar als 3.630 milions en l’any fiscal. El que aporta directament el Canal al PIB de Panamà està al voltant del 6% i el 8%, però tot el complex logístic associat, com són els ports, els ferrocarrils i la Zona Lliure de Colón (una Zona Franca ubicada a la província de Colón, en l’entrada del Canal de Panamà per l’oceà Atlàntic) pot arribar a aportar el 30% del PIB.

El canal facilita el comerç entre diverses regions, connectant rutes comercials que abasten 180 països i més de 1.920 ports a tot el món. La seva existència ha redefinit les dinàmiques del comerç global en oferir una alternativa més ràpida i econòmica per a la navegació interoceànica . Pel Canal transita aproximadament el 6% del comerç marítim mundial i genera nombrosos llocs de treball directes i indirectes en el sector logístic i activitats relacionades. Atrau inversió estrangera i posiciona Panamà com a actor clau en el comerç internacional, a més d’impulsar la infraestructura i els serveis associats al transport marítim. La seva aportació és una font estable d’ingressos pel país, que contribueix a la seva estabilitat econòmica. 

El preu per travessar el Canal de Panamà varia segons el tipus i la dimensió del vaixell, així com d'altres factors. Un vaixell menor de 15 metres d’eslora pot pagar al voltant dels 800 dòlars, amb una franquícia addicional de 850 dòlars, mentre que els bucs comercials, els portacontenidors o els bucs de passatgers paguen en funció del CP/SUAP, que significa Canal de Pamamá/Sistema Universal d’Arqueig de Bucs, un sistema de medició per calcular el tonatge dels vaixells i que es basa en una fórmula matemàtica que determina el volum total del buc. Una tona neta CP/SUAP equival a 2,83 m³ de capacitat volumètrica. Així, per exemple, un buc regular menor de 10.000 tones paga 3,50 dòlars per CP/SUAP.

L’oportunitat dels EUA

El Canal de Panamà és una obra d’enginyeria colossal que es va construir en deu anys, però que ha acumulat inversions i ampliacions addicionals des de la seva inauguració, acumulant un cost que supera àmpliament els 10.000 milions de dòlars. Una xifra que contrasta amb les que es van donar en 1903, quan Panamà i Estats Units van signar el tractat perquè el govern nord-americà construís el canal després que França iniciés les obres en 1881, quan Bogotà va atorgar la concessió per a la construcció del canal a Fernando de Lesseps, l’enginyer un francès que havia construït el Canal del Suez a Egipte. Però les malalties i l’alta mortalitat dels treballadors, molts d’ells esclaus africans, la humitat del territori i les constants pluges, van portar el projecte a la fallida en 1889. Aquesta construcció que va marcar la història de la humanitat és una fita que, a més de molts diners, i de suposar un dels grans reptes en enginyeria i organització de la història, ha costat milers de vides humanes. Només durant l’etapa en la qual França va treballar per intentar la seva construcció, sense èxit, s’estima que van morir més de 20.000 treballadors.

Aquí és quan entra l’interès dels Estats Units, que va saber aprofitar la dificultat de l’Estat colombià per tenir control del seu territori, després de sortir d’una guerra civil que acabaria aplanant la independència de Panamà, que en aquella època era una província de Colòmbia. Els Estats Units, una potència emergent que es va quedar amb el control de Puerto Rico i Cuba, va proposar pagar 40 milions de dòlars per comprar els drets i propietats de la Companyia Francesa del Canal de Panamá i quedar-se amb la concessió de la construcció del canal.

Van passar molts esdeveniments històrics fins a arribar al moment en què es va posar fi a gairebé un segle de control nord-americà del Canal de Panamà aquell 31 de desembre de 1999; anys de protestes, conflictes i tensions, incloent-hi incidents violents, com els de gener de 1964, que van portar als dos països per resoldre la situació. Alhora, creixia la consciència que el control nord-americà del Canal era vist com un enclavament colonial i que Panamà tenia dret a reclamar el que li pertanyia. Així, després d’una dècada de converses, Panamà va aconseguir la sobirania del que sens dubte és un dels motius de més orgull nacional que ara Trump ha posat en entredit.

Com funciona el Canal de Panamà?

El Canal de Panamà funciona com a sistema d'elevadors d'aigua que permet als vaixells creuar l'istme de Panamà, connectant l'Oceà Atlàntic amb l'Oceà Pacífic. El canal utilitza tres jocs de rescloses (Gatún, en el costat Atlàntic i Pedro Miguel i Miraflores, en el Pacífic). Les rescluses actuen com càmeres amb comportes que s’omplen i buiden d’aigua, elevant o baixant els vaixells 26 metres sobre el nivell del mar. El vaixell entra en la primera cambra de rescluses, s’obren les comportes i l’aigua entra per gravetat. El nivell d’aigua s’iguala amb la següent cambra, i el procés es repeteix en cada cambra fins pujar el barco al nivell del Llac Gatún. El vaixell navega a través del Llac Gatún i el Corte Culebra. En l’altre extrem, el procés s’inverteix per baixar el vaixell al nivell del mar.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!