Per què el pànic nuclear? Per portades com aquestes

Les portades estan espantades i fan molts escarafalls amb l’assalt i ocupació per l’exèrcit rus de la central nuclear de Zaporíjia, al sud d’Ucraïna, la més gran d’Europa. “Pànic nuclear” (ABC), “el fantasma de Txernòbil” (Ara), “terror nuclear” (El Mundo), “por nuclear” (El País), “temor nuclear” (El Punt Avui), “ensurt nuclear” (El Periódico), “alarma” (La Vanguardia). Així es descriu la situació, amb la colossal riquesa lèxica de la por. Si Putin volia realment esgarrifar i esporuguir al món, la feina li fan portades com les d’aquest dissabte. Si avui passes pel quiosc amb la canalla, tapa’ls els ulls o canvia de vorera perquè si dir-los que han suspés els trauma, veure els diaris els pot causar un bloqueig gairebé complet del cervell i una plorera irrefrenable. Certament, els diaris podrien reduir una mica els aguts i treure el loudness a l’hora de parlar d’algunes operacions militars. Només ho fa La Razón, que opta per un títol administratiu (“condemna mundial”) i per posar una fotografia incomprensible que sembla de l’inici de la cremà i no d'un atac militar a una planta nuclear.

El Mundo obre amb una entrevista a Josep Borrell. Diari sense cor ni compassió! La guerra és a escassos 3.000 quilòmetres de casa nostra i per paga obren el diari amb Borrell. El representant per la política exterior de la UE decreta una única sortida a l’agressió de Putin: la mediació xinesa. No se sap si aquesta proposta és una ocurrència o ha estat abans acordada en el si de la Comissió Europea i el Consell Europeu. Sembla que és part de la competició entre Borrell, Ursula Von der Leyen (presidenta de la Comissió) i Charles Michel (president del Consell) aviam qui surt més al faristol i fa més cara de musclo i/o de prunes agres.

Pobres de nosaltres. El que passa a Ucraïna no sembla que hagi de canviar gens ni mica la convicció ideològica de Xi Jinping, l’autòcrata xinès, per qui el món occidental encapçalat pels Estats Units s’esvaeix i el futur és l’autoritarisme planificat i centralitzat de partit únic i administració totpoderosa i omnipresent. Tot i que l'ordre liberal de la II postguerra mundial s'ha aplegat en defensa d'Ucraïna, Xi ho deu veure com una lleu aberració en el declivi de l’ordre basat en el múscul militar dels EUA, el lliure comerç i la democràcia. Aquest sistema sembla incapaç de donar els resultats compromesos, que se solen resumir en pau i prosperitat. Mentre parlem de pau i prosperitat, ningú para esment en la llibertat, la igualtat i la solidaritat, les raons de ser de qualsevol governa de la cosa pública a qualsevol nivell —global, regional, local—. La democràcia i l’autoritarisme no volen les mateixes coses, no. No són alternativa ni estan al mateix nivell l’una de l’altre. Són una opció i una tasca. Ens en podem encarregar els ciutadans o subcontractar-la al Leviatán. Com que la intervenció dels representants de l’ordre mundial occidental en aquest segle és incompetent per resoldre la fallida del món bipolar de la Guerra Freda (terrorisme islamista, crisi econòmica contínua, desigualtat lligada a la globalització, canvi climàtic, crisi sanitària…), per a molts les aliances internacionals ja no serveixen, l’ordre polític basat en regles i normes no importa, i la cooperació cedeix pas a la polarització, els greuges identitaris i l’aïllacionisme. Ucraïna és, potser, on es juga la penúltima mà d’aquesta partida. Buf. Ha quedat molt solemne, el Quioscos & Pantalles. Tot per culpa d’unes portades espantadisses.