Més d'una quarta part dels votants alemanys estan indecisos, segons una nova enquesta publicada dissabte. Però qui podria estar prenent partit, contra tot pronòstic, en aquestes eleccions que se celebraran el 23 de febrer, és l'Església. I és que aquesta no està conforme amb la manera com els partits conservadors estan gestionant l'auge de l'extrema dreta. Conscients del paper que aquesta formació podria tenir, l'Església s'ha decidit a pronunciar-se. A finals de gener, la formació de centredreta Unió Demòcrata Cristiana (CDU), la seva aliada bavaresa, la Unió Social Cristiana (CSU), el neoliberal Partit Democràtic Lliure (FDP) i el partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) van votar junts a favor de normes d'asil molt més estrictes. Abans de la votació, l'Església protestant a Alemanya (EKD) i la Conferència Episcopal Alemanya catòlica (DBK) van escriure una carta conjunta a tots els parlamentaris en la qual advertien urgentment contra aquesta col·laboració. La carta va ser signada per figures destacades de les dues confessions, els prelats Anne Gidion i Karl Jüsten. Gidion i Jüsten dirigeixen les oficines d'enllaç per a la política federal de les seves esglésies respectives, per la qual cosa les seves paraules tenen pes a Berlín. Tot i això, la seva advertència no va ser escoltada ni pel bloc conservador CDU/CSU ni per l'FDP.
🗳️ Per què són tan importants les eleccions alemanyes d'aquest 23 de febrer?
🗳️ Eleccions Alemanya 2025: què diuen els programes electorals dels partits?
🗳️ Eleccions Alemanya 2025: el 28% de la població encara no sap què votarà
Tot i que les enquestes mostren que dos terços de la població alemanya estan a favor d'endurir les normes sobre asil, la meitat està en contra de confiar en els vots de l'AfD per aprovar qualsevol moció o llei. Per això, la col·laboració entre els conservadors i el partit de dreta extrema va generar una gran indignació. Gidion i Jüsten també van estar entre aquells que van assenyalar en va el fet que els principals partits parlamentaris havien acordat, després de la ruptura de la coalició tripartida liderada pels socialdemòcrates (SPD), que rebutjarien qualsevol majoria aconseguida amb l'ajuda de l'AfD, segons destaca un article de la Deutsche Welle.
"Temem que la democràcia alemanya es veurà greument danyada si s'abandona aquesta promesa política", van escriure els dos alts clergues. Les tensions entre les esglésies i el bloc conservador en particular han estat molt palpables just abans de les eleccions federals del 23 de febrer. Markus Söder, president de la CSU i primer ministre bavarès, va declarar a la redacció de la Redaktionsnetzwerk Deutschland (RND) que, segons la seva opinió, la carta de Gidion i Jüsten no havia estat aprovada oficialment per les dues esglésies. Segons ell, diversos bisbes i molts membres de l'Església se n'havien distanciat. Söder, que és protestant, també va subratllar: "Acceptem les crítiques, però també se'ns ha de permetre donar la nostra opinió, també a mi, com a cristià devot".
Fortes discrepàncies entre la política i l'Església
El líder del grup parlamentari de la CSU al Parlament de l'estat federat de Baviera, Klaus Holetschek, va ser encara més directe: "En una democràcia, les qüestions polítiques quotidianes són un assumpte del Parlament, no dels sermons", va assegurar en una entrevista amb el diari Augsburger Allgemeine Zeitung. Va considerar que les crítiques dels prelats protestants i catòlics a la postura de Friedrich Merz, el candidat del bloc conservador a la cancelleria a les pròximes eleccions, eren un "error capital".
Holetschek, catòlic, va declarar a l'agència de notícies protestant epd, i ho recollia el mateix portal Deutsche Welle, que no se sentia bé quan les esglésies van prendre clarament partit en debats socials molt controvertits poc abans de les eleccions federals. Va dir que considerava que el principal àmbit de competència de les esglésies era donar a la societat una base cristiana.
L'Església vol dir-hi la seva
La presidenta del Consell de l'EKD, la monsenyora Kirsten Fehrs, va defensar les postures de les esglésies en temes com ara la migració i la democràcia, afirmant que tenen postures clares en aquestes àrees. Fehrs va destacar la llarga tradició cristiana de la CDU i la CSU, com ho reflecteix la C de “cristià” en els seus noms. "L'aliança està marcada per conviccions fonamentals comunes com la protecció de la dignitat humana i la preservació de la creació", va dir Fehrs en una roda de premsa a Berlín, que recull també la Deutsche Welle.
Els comentaris van sorgir arran d'un estudi sobre l'estat d'ànim de la societat a Alemanya, encarregat conjuntament amb els serveis socials de l'Església protestant. Per a l'estudi, l'institut d'enquestes Forsa va enquestar 2.000 persones més grans de 18 anys el desembre del 2024. Fehrs va qualificar els resultats, que van ser publicats en línia, d'alarmants. "La majoria de la gent al nostre país sent una divisió. I molts s'estan recloent a la bombolla", detallava.
Divisió social: els alemanys tenen por de dir el que pensen?
Segons l'estudi, les conseqüències d'aquest sentiment són molt greus. Més de la meitat dels enquestats (51%) van afirmar que ja no podien dir lliurement què pensaven sense provocar ira. Gairebé un terç (32%) va afirmar que s'havia distanciat dels altres per qüestions controvertides o fins i tot hi havia trencat el contacte. Una anàlisi de l'anomenat Baròmetre de la Preocupació (Sorgenbarometer) mostra que hi ha un gran temor que augmentin l'odi, l'hostilitat i els conflictes socials.
Per contrarestar aquesta manca de comunicació generalitzada, l'Església i els seus serveis socials volen oferir espais a les instal·lacions per intercanviar opinions. Els llocs de trobada tenen com a objectiu oferir l'oportunitat que persones amb opinions molt diferents s'escoltin entre elles. Les persones que simpatitzen amb l'AfD o voten pel partit també hi són benvingudes, afirma l'Església. Tot i això, Fehrs es mostra escèptica respecte als representants electes de l'AfD, ja que el partit manté diverses posicions d'extrema dreta i molt nacionalistes. Les dues esglésies cristianes ja se'n van distanciar en declaracions públiques fetes el 2024. "Estem prenent l'acció conjunta d'advertir contra l'elecció de partits extremistes de dreta, inclosa l'AfD, perquè discriminen les minories i posen en perill la democràcia", va dir Fehrs aleshores i recorda ara la Deutsche Welle.
La controvèrsia de l'ascens de l'AfD
Des de la Segona Guerra Mundial hi ha hagut acord entre les dues agrupacions polítiques de centredreta i de centreesquerra governants, que fins i tot han acabat de vegades formant una gran coalició. El sistema de votació de representació proporcional normalment significa que no hi ha gaire canvi en l'acord polític d'Alemanya, sovint després de setmanes de negociacions amb partits més petits fins que es pugui formar un govern amb control al Bundestag. Aquesta vegada és diferent.
L'ascens d'AfD és molt sensible a causa del passat nazi d'Alemanya, però a poc a poc, va guanyant més adeptes. La seva popularitat està augmentant, i això es veu als sondejos. Ara bé, les enquestes d'opinió diuen que dos terços dels alemanys consideren el partit una amenaça per a la democràcia i el 40% voldria que desaparegués el partit. La direcció se'n renta les mans, però alguns dels seus partidaris han brandat esvàstiques. No s'espera que l'AfD guanyi les eleccions d'enguany. Alguns articles o portals, com Sky News, preveuen que podria arribar a governar d'aquí a quatre anys en les pròximes eleccions generals. En aquest sentit, cal recordar que va entrar al Parlament el 2017 i actualment està al voltant de més del doble de la seva quota de vots a les eleccions del 2021.