L'Alt Representant d'Afers Exteriors de la UE, Josep Borrell, ha titllat les sancions que la Xina ha anunciat en represàlia contra les imposades pel bloc europeu d'"inacceptables". Les sancions per part de la UE han estat assignades contra quatre alts càrrecs xinesos vinculats a la repressió de la minoria musulmana uigur, que alguns han qualificat de "genocidi".
Les sancions de Borrell estan corrompudes per una contradicció, ja que, malgrat estar totalment justificades a causa de les greus violacions de drets humans a la Xina, causen dissonància amb l'acord econòmic que la Comissió Europea va arribar amb aquest mateix país ara fa una mica més d'un any. A més, la molt qüestionable visita diplomàtica de Borrell a Moscou aquest passat febrer, les condemnes contra la llibertat d'expressió a Espanya que ja han rebut crítica europea i la seva reiterada negació de l'existència de presos polítics a l'estat espanyol no afegeix cap credibilitat al seu argument.
Les sancions
Després de diversos anys d'investigació sobre les més d'un milió de persones uigurs internades en uns 1.000 camps de detenció xinesos, els ministres d'exteriors de la UE finalment han acordat aquest dilluns incloure a la llista de sancions a l'excap de la regió uigur de Xinjiang, Zhu Hailun, i el director de l'Oficina de Seguretat Pública de Xinjiang, Chen Mingguo, entre d'altres. La UE també imposa sancions contra l'empresa vinculada als centres on s'han fet "detencions arbitràries a gran escala" dels uigurs.
Aquestes són les primeres sancions per drets humans que imposa Brussel·les a Pequín des de l'embargament d'armes del 1989 arran de les protestes de Tiananmen. D'ençà de aquesta decisió de la UE, els Estats Units i el Regne Unit també han anunciat sancions similars contra el règim xinès.
Les amenaces
Com a represàlia, la Xina ha anunciat que aplicarà sancions contra una desena de personalitats europees, entre elles diversos eurodiputats, i a quatre entitats de la UE. En un comunicat, el ministeri d'exteriors xinès ha exigit a Brussel·les que "deixi de donar lliçons sobre drets humans i d'interferir en afers interns" d'altres països.
En reacció a això, Borrell ha demanat a Pequín que s'obri a un diàleg sobre els drets humans en comptes de seguir el camí de la confrontació. Els líders europeus discutiran a la pròxima reunió del dijous la seva relació amb el règim xinès.
La paradoxa
Malgrat la seva postura aparentment robusta en matèria de drets humans, Borrell es contradiu en imposar aquestes sancions quan amb prou feines fa un any que la Comissió Europea, liderada per Ursula von der Leyen, va tancar un acord milionari d'inversions per facilitar l'accés al mercat xinès a les empreses europees i garantir la competició en millors condicions amb les companyies del país asiàtic.
Pel que fa a l'estat dels drets humans en segons quin racó de la UE, no es pot dir que l'estat espanyol, a qui Josep Borrell va servir com a diputat i ministre, prediqui amb l'exemple.
En les últimes setmanes, l'estat espanyol ha estat condemnat dos cops pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar degudament la violència policial contra manifestants, fet que comporta una violació de l'article 3 del Convenció Europea de Drets Humans (prohibició de la tortura) en el seu aspecte processal.
Ja des de l'inici de l'any, Borrell també ha sigut criticat per no corregir al ministre d'exteriors rus, Sergei Lavrov, quan aquest va equiparar el pres polític Navalni amb els presos polítics independentistes. Evidentment, negar que a l'estat espanyol hi hagi presos polítics suposa una gran contradicció en el discurs de Borrell, qui al·lega tenir "determinació per defensar els drets humans."
Ahir mateix, la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, va traslladar la seva preocupació a Espanya per les "creixents condemnes" de presó a artistes i activistes els últims anys, evidenciant el greu problema que l'estat té amb la llibertat d'expressió, un dret també protegit per l'article 10 de la Convenció Europea.
Els drets humans a la Xina
En els últims anys, diversos òrgans de drets humans, periodistes d'investigació i representants polítics han avisat de la creació d'almenys 1.000 centres de detenció a la zona de Xinjang de la Xina, extensament poblada per la minoria ètnica uigur, que en total sumen 12 milions de persones. Segons les denúncies i testimonis, la Xina busca la repressió de l'ètnia musulmana uigur en aquests centres on són privats de la seva llibertat sense haver comès cap delicte, i on s'adoctrina, apallissa, esterilitza, viola, força a treballar i tortura física i psicològicament als interns de manera sistemàtica. Després d'arreplegar les proves suficients i ignorant les declaracions oficials de la Xina, que al·leguen que només són "centres de reeducació", la UE ha decidit sancionar al gegant asiàtic, o almenys a quatre de les persones i empreses que se'n beneficien directament.
La Xina també ha estat en l'ordre del dia en les últimes setmanes per la reforma electoral imposada a Hong Kong, que limita greument l'estat de la democràcia per tal d'oprimir les protestes contra el govern. Precisament va ser a causa aquestes mesures que l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé va instar a activar el nou mecanisme europeu de sancions per violacions dels drets humans contra la Xina, alertant que l'acord econòmic de la Comissió Europea "podria perjudicar la nostra credibilitat com a actor mundial de drets humans."
Foto principal: l'Alt Representant de la UE, Josep Borrell / Efe