Un pare antivacunes, una comunitat religiosa i un govern perillós. Aquestes són algunes de les claus del xarampió als Estats Units, els casos del qual han superat els 300 des de principi d'any. En tot l'any passat, en canvi, se'n van registrar només 285. La majoria dels casos es deuen a brots a Texas, Nou Mèxic i Oklahoma, tot i que també s'han registrat contagis a Alaska, Califòrnia, Florida, Geòrgia, Kentucky, Nova York, Nova Jersei, Pensilvània, Rhode Island i Washington, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC). Els brots també han arribat a l'Àsia central i Europa, afectant fins i tot Catalunya i l'estat espanyol.
⚠️ Explosió de casos de xarampió a Catalunya i la resta de l'Estat: què en sabem?
El 2025 és el tercer any que un brot ha provocat més de 200 casos: els altres van ser un a Disneyland el 2014 i a Nova York el 2019, en aquest cas en comunitats jueves ortodoxes dels comtats de Brooklyn i Rockland. Des que es va declarar erradicat el xarampió als EUA, hi ha hagut una mitjana d'uns 179 casos cada any i vuit brots. En aquesta ocasió, el brot actual ja s'ha cobrat la vida d'una nena a Texas que estava sense vacunar, mentre que els CDC investiguen una segona mort a Nou Mèxic —un adult també sense vacunar.
La comunitat mennonita de Seminole
The Atlantic va aconseguir parlar amb el pare de la criatura, en un reportatge publicat la setmana passada. La família vivia a Seminole, una petita població del comtat de Gaines (al nord-oest de Texas) —la zona zero del brot de xarampió—. El periodista li va preguntar què pensava de les vacunes i va mostrar diversos dubtes: d'una banda, que patir xarampió és part de la vida i enforteix el sistema immunitari; d'una altra, poca confiança en les injeccions: "La vacunació té coses en les quals no confiem. (...) No ens agraden les vacunacions, el que tenen aquests dies. Hem sentit molt, hem vist molt".
L'home va afegir que la mort de la seva filla va ser cosa de la voluntat de Déu, ja que Déu va crear el xarampió i va permetre que s'emportés la nena. "Tothom ha de morir", va dir. El brot ha afectat sobretot una comunitat mennonita de pobles petits amb baixes taxes de vacunació. Es tracta d'una branca pacifista i trinitària del moviment cristià anabaptista, originat el segle XVI durant la Reforma protestant (concretament, dins l'anomenada Reforma radical). La doctrina mennonita no prohibeix ni la vacunació ni la medicina moderna, però els seus integrants de la comunitat texana han mostrat moltes dubtes al voltant de la immunització.
El polèmic Robert F. Kennedy Jr.
Aquesta desconfiança en la vacunació ha estat creixent des de la pandèmia de la covid, ara fa cinc anys (la nena morta no tenia més de sis anys). Les taxes de vacunació a Texas i altres estats han baixat molt, fins al punt que només el 82% infants a comtats com el de Gaines estan vacunats. Per fer-nos una idea, el percentatge necessari per garantir una certa immunitat és del 95%. Es calcula que la majoria dels infants mennonites no estan vacunats i, per a més inri, són escolaritzats a casa o en escoles privades que escapen del control de les autoritats. A l'oest texà rural, demanar a les famílies que vacunin les criatures sembla tota una quimera.
Totes les dades arriben en un moment que als EUA creix un corrent antivacunes que, fins fa poc, era minoritari. Un dels motius d'aquest increment és el suport de l'actual secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr., que ha imposat el seu discurs des que va entrar a l'Administració Trump. A més de donar ales a teories de la conspiració, Kennedy ha defensat la idea falsa que passar el xarampió reforça el sistema immunitari i ha assegurat a Fox News que la mort de la nena es deu a la seva "malnutrició". "Si estàs saludable, és gairebé impossible morir per una malaltia infecciosa en els temps moderns", va assegurar recentment en una entrevista amb la cadena. Al cap i a la fi, queda clar que la mort de la nena ha deixat de ser un afer privat per convertir-se en un senyal que alguna cosa ha fallat en l'aproximació del país a la salut pública.