El Parlament Europeu ha aprovat que Hongria ja no es pot considerar una democràcia plena, sinó que és un "règim híbrid d'autocràcia electoral" amb un "risc clar" que es violin els valors bàsics de la Unió Europea. El text s'ha aprovat amb el suport de tots els grups, amb l'única excepció dels partits d'extrema dreta com Vox, Fratelli d'Italia i la Lega. Hongria ha estat d'aquesta manera el primer país amonestat formalment, iniciant una llista negra a la qual l'independentisme també voldria incorporar Espanya.
L'Eurocambra ha constatat textualment en el seu posicionament, que els fets i les tendències a Hongria “representen una amenaça sistèmica als valors de l'article 2 del Tractat de la UE i comporten un risc clar de violació greu dels valors que s'hi preveuen”. El text arrenca amb una enumeració de les àrees que preocupen els eurodiputats: des del funcionament del sistema constitucional i electoral, a la independència del poder judicial i la corrupció fins al pluralisme dels mitjans de comunicació o les llibertats de càtedra, religió i associació. També adverteixen sobre els drets dels jueus, de les persones LGBTIQ, la població romaní, els migrants, els sol·licitants d'asil i els refugiats.
Malestar amb la Comissió Europea
Segons el parer de l'Eurocambra, la “manca d'una acció decisiva de la Unió” –que té congelat des de fa anys el procediment que pot acabar amb la pèrdua del dret hongarès a votar al Consell Europeu– ha “contribuït a la ruptura de la democràcia, de l'Estat de Dret i dels drets fonamentals a Hongria, i ha convertit el país en un règim híbrid d'autocràcia electoral”. Els eurodiputats segueixen demanant a més a Brussel·les que faci servir les eines de què disposa per fer front a aquests riscos, com els expedients per infracció de legislació comunitària o les denúncies davant la Justícia europea, i lamenta el retard a posar en marxa el nou mecanisme que permet congelar fons si no es compleixen els principis de l'Estat de dret.
La Comissió Europea està precisament ultimant una proposta per congelar el desemborsament de fons europeus a Hongria sota aquest mecanisme i pretén donar llum verda a una recomanació aquest mateix diumenge, segons han confirmat fonts comunitàries. Brussel·les proposarà suspendre el pagament de fons a Budapest en una reunió del col·legi de comissaris on s'activarà el següent pas del procediment, amb la publicació d'una anàlisi de la situació a Hongria i les recomanacions pertinents als Estats membres, que tindran un mes per aprovar definitivament la suspensió de fons. Hongria és un dels beneficiaris més grans de la Política europea de Cohesió, amb més de 22.500 milions d'euros assignats fins al 2027.
Els diputats recorden també la seva habitual advertència a la Comissió Europea que no s'ha d'aprovar el pla hongarès per accedir als fons de recuperació postpandèmia “mentre Hongria no hagi complert totalment totes les recomanacions específiques en l'àmbit de l'Estat de Dret i aplicat totes les sentències pertinents del Tribunal de Justícia”. A Budapest li corresponen gairebé 6.000 milions d'euros del pla de recuperació postpandèmia i continua sent l'únic país el pla del qual no ha estat validat per Brussel·les.