El Parlament Europeu ha reclamat a tots els Estats membre de la Unió Europea (UE) que imposin un embargament "complet i immediat" a les importacions russes de petroli, carbó, combustible nuclear i gas com a represàlia econòmica davant la invasió russa d'Ucraïna des de finals de febrer. Encara que en el text original s'havia rebaixat la urgència de la prohibició d'importar gas rus a "tan aviat com fos possible", una esmena secundada per 413 diputats (93 en contra i 46 abstencions) ha eliminat aquesta última referència temporal i ha inclòs al gas entre els recursos energètics russos que l'Eurocambra creu que la UE ha de deixar de comprar.
Així, el text final, que ha estat aprovat per 512 vots a favor i només 22 en contra, demana que "s'introdueixi un embargament total i immediat de les importacions russes de petroli, carbó, combustible nuclear i gas", així com que s'abandonin per complet els projectes de gasoducte Nord Stream 1 i 2. De cara a afrontar les disrupcions en el subministrament que això podria causar a causa dels diferents nivells de dependència energètica de Rússia dels diferents països, els diputats reclamen també que es presenti un pla per a continuar garantint la seguretat del proveïment energètic de la Unió a curt termini.
Cal recordar que la Unió Europea adquireix fora del seu territori més de la meitat de l'energia que consumeix; en concret, li compra a Moscou el 46,7% del carbó que utilitza, el 40% del gas i el 27% del petroli, exportacions que el 2021 van suposar 99.000 milions d'euros d'ingressos per a Rússia.
Hongria s'oposa a sancions
La posició de l'embargament als productes energètics russos és pràcticament unànime a tota la Unió Europea, però com amb tot, sempre hi ha excepcions i a Europa acostuma a ser sempre la mateixa, Hongria, que aquest dijous ha anunciat que ja ha rebut avui des de Rússia el primer enviament per via aèria de combustible nuclear per a la seva central de Paks, que una empresa russa té previst ampliar amb un contracte de 12.500 milions d'euros, i ha insistit que s'oposa a totes les sancions al petroli o el gas rus.
Així ho ha assegurat el ministre d'Exteriors d'Hongria, Peter Szijjarto, ha insistit que el seu país rebutja qualsevol sanció que afecti la compra de gas o de petroli de Rússia, i ha qualificat de "línia vermella" qualsevol mesura punitiva de la Unió Europea sobre activitats relacionades amb l'energia elèctrica.
En aquesta línia es va pronunciar aquest dimecres el primer ministre hongarès, Víktor Orbán, que va assegurar que no té problemes a acceptar l'exigència russa que li paguin les compres de gas en rubles, una postura que contradiu la postura de la Comissió Europea (CE), que ho considera inacceptable. I és que Hongria, un dels principals aliats de Rússia dins de la Unió Europea i, a més, un dels països de la UE més dependents del gas rus.
Mig any per adaptar-se a les sancions
A propòsit d'això, el primer ministre de Rússia, Mijaíl Mishustin, ha afirmat aquest dijous que l'economia russa necessita com a mínim mig any per a adaptar-se a les condicions creades per les sancions adoptades per Occident la invasió d'Ucraïna. "L'economia necessita temps per a adaptar-se. És impossible no tenir com a mínim mig any per a adequar-se a un cop com aquest", ha assegurat el cap del Govern en presentar el seu informe de gestió anual davant del parlament rus.
En aquest sentit, ha subratllat que totes les forces de l'Executiu estan involucrades en el procés d'adaptar l'economia del país a les noves realitats. Mishustin ha assegurat que Occident ha imposat més de 6.000 sancions contra el país enguany, un número sense precedents. "La pressió externa sobre el nostre país no va afluixar ni un dia, fins i tot durant la pandèmia. Però les sancions addicionals imposades enguany realment no tenen precedents", va assenyalar davant els legisladors. Segons Mishustin, els antics socis de Rússia "estaven pràcticament competint uns amb els altres per a veure qui imposava les sancions més ràpid".