Les tenses i multitudinàries manifestacions proeuropees dels darrers dies a Geòrgia han culminat amb la ratificació parlamentària per a retirar llei dels agents estrangers, vista per l'oposició com un instrument per a reprimir la dissidència similar a les vigents a Rússia. Tanmateix, el reglament de la cambra legislativa georgiana estableix que un projecte de llei que ha estat aprovat en primera lectura no pot ser retirat i ha de continuar el curs de tramitació fins que, arribat el moment, es pugui aprovar o descartar. Però l'esborrany ha estat sotmès aquest divendres a una votació en ple parlamentari, i ha rebut trenta-cinc vots en contra i només un a favor. Un segon projecte de llei, que contemplava severes sancions contra els qui incomplissin la normativa sobre agents estrangers i que no va arribar a ser examinat pel Legislatiu, ja ha estat revocada pels seus promotors.
Retiren la llei d'agents estrangers del parlament georgià
El parlament nacional, sota domini del partit liberal i euroescèptic Somni Georgià, ha rebutjat formalment el projecte de llei sobre agents estrangers, després de les multitudinàries protestes que va suscitar la seva aprovació en primera lectura de l'esborrany dimarts passat. Somni Georgià i el moviment Força del Poble ja havien anunciat dijous que revocaven el projecte, arran de les protestes i els enfrontaments al llarg de la setmana entre manifestants i la policia antidisturbis. Les forces de seguretat van emprar canons d'aigua i gasos lacrimògens per reprimir les protestes, i els incidents es van saldar amb més de 130 detinguts i desenes de ferits. Segons el ministeri de l'Interior, la major part dels detinguts ha quedat en llibertat.
Què és la llei d'agents estrangers georgiana?
Què implicava exactament la llei d'agents estrangers georgiana? Segons l'oposició política de Geòrgia, la llei s'assemblava a les normatives utilitzades generalment com a eina per a limitar les activitats d'organitzacions que s'estenen mitjançant xarxes transnacionals, sovint comparades a les implementades pel Kremlin en els darrers anys. Fou adoptada a Rússia el 2012, i permet etiquetar d'"agent estranger" a qualsevol organització no governamental que hagi rebut finançament de l'exterior i estigui realitzant, des del punt de vista de les autoritats, activitats polítiques. Amb aquesta normativa, es prohibeix als anomenats "agents estrangers" exercir la docència en escoles i universitats públiques, dur a terme activitats educatives amb menors o rebre finançament estatal, entre altres qüestions. Així mateix, tampoc poden ser funcionaris o membres de comissions electorals, ni actuar com a organitzadors d'esdeveniments públics, a més de quedar exempts d'invertir en empreses estratègiques a Rússia i fer donacions als fons electorals de candidats i partits polítics.
No obstant això, els Estats Units va ser el primer país a adoptar mesures com aquestes. El 1938, el govern nord-americà buscava fer front a la propaganda del règim nazi a Alemanya. Als anys seixanta, la coneguda com a Llei de Registre d'Agents Estrangers fou esmenada a fi d'incloure també aquells lobbies i empreses que promocionaven els interessos de governs estrangers. En els últims anys, països europeus com Hongria, Bulgària i Ucraïna han limitat de manera similar el finançament estranger de les ONG.