La participació en la primera volta de les eleccions legislatives a França fins a les 12:00 hores és del 25,9%, una xifra 7,5 punts per sobre de la registrada el 2022, quan a la mateixa hora va ser de 18,43%. Així doncs, és una participació històrica i la més alta dels últims 25 anys.

Per primer cop a la història de França, l'extrema dreta parteix com a gran favorita d'unes eleccions que van ser convocades anticipadament per Emmanuel Macron després dels mals resultats a les eleccions europees del 9-J. El partit de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), lidera les enquestes per a la primera volta i els sondejos li atorguen una forquilla d'entre el 30% i el 35% dels vots. La segona posició seria per al Nou Front Popular, que se situa entre el 25% i el 29%. Les enquestes també revelen que l'avançament electoral pot perjudicar Macron, ja que la seva formació, Renaixement, se situa com a tercera opció per als ciutadans francesos, amb una forquilla d'entre 17% i el 20%. 

🗳️ Els extrems es disputen les eleccions a l'Assemblea Nacional: el pitjor panorama per a França?

Els polítics més matiners 

La jornada electoral a França avança amb normalitat i la majoria dels principals líders polítics ja han anat a votar. El més matiner ha estat Manuel Bombard, coordinador del partit esquerrà La França Insubmisa (LFI), que ha votat just després de les 10:00 hores a Marsella.

Només dos minuts més tard, ho ha fet el president de la ultradretana Reagrupament Nacional (RN) i favorit a totes les enquestes per a ser el pròxim primer ministre, Jordan Bardella, que ha votat de manera electrònica a Garches (Alts del Sena), a la perifèria de París.

Cap a les 11:30 hores, ha votat l'actual primer ministre, Gabriel Attal, a Vanves, i l'expresident socialista François Hollande, que és candidat a diputat al municipi de Corresa.

Poc abans, ho havien fet l'ex primer ministre Édourd Philippe a Le Havre, ciutat del nord de la qual és alcalde, i Éric Ciotti, líder del partit conservador Els Republicans, que s'ha aliat de manera personal amb el RN contra el parer de la majoria del seu partit, i que ha exercit el seu dret a vot a Niça. I just abans de la primera dada de participació, ha votat Marine Le Pen, la líder del RN, que ho ha fet al seu feu electoral d'Hénin-Beaumont, al nord, al costat de la frontera belga.

Macron, acompanyat de la seva dona, Brigitte, ha estat l'últim a votar gairebé a les 13:00 hores a la ciutat costanera de Le Touquet. Tal com és habitual, els polítics francesos no han fet cap declaració a la premsa després de votar.

Votacions que poden portar al poder la ultradreta

La primera volta de les eleccions legislatives anticipades franceses pot suposar l'arribada al poder per primera vegada de la ultradreta per la via democràtica. Més de 49,5 milions de ciutadans francesos estan cridats a les urnes aquest diumenge, per elegir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional. La segona volta se celebrarà la setmana vinent, és a dir, el diumenge 7 de juliol. Els col·legis electorals s'han obert a les 8:00 hores i a les localitats més petites es tancaran a les 18:00 hores, mentre que a les ciutats més grans, com ara París, Bordeus, Grenoble, Lió, Marsella, Nantes, Montpeller, Pau, Estrasburg i Tolosa, es tancaran a les 20:00 hores. Després del tancament dels locals electorals, es divulgaran els primers sondejos a peu d'urna a partir dels quals s'esperen les primeres reaccions, mentre es coneixen els resultats reals. 

El sistema electoral francès estableix que si cap candidat obté la majoria absoluta dels vots en la primera volta, passen a la segona els dos que han acabat en les primeres posicions, així com aquells que hagin aconseguit un nombre de vots equivalent a almenys un 12,5% dels electors inscrits en la circumscripció. Això implica que si la participació és alta, tal com apunta la primera dada de participació, fins a tres o quatre candidats es podrien presentar a una segona volta. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!