El candidat del Moviment Al Socialisme (MAS) en les eleccions de Bolívia, Luis Arce, va camí a emular Evo Morales en la seva primera elecció, si finalment surt elegit president del país amb més del 50% dels vots i 23 punts de diferència sobre el segon candidat més votat, com segons projecten els sondejos a boca d'urna publicats fins ara.
De moment, el resultat que prediuen les enquestes és molt similar al de les eleccions bolivianes del 2005, on el MAS liderat per Morales va iniciar una hegemonia de gairebé catorze anys que, ara, tornarà probablement a reprendre ara amb Arce, després del parèntesi produït per la crisi política de l'any passat.
De fet, les dues enquestes difoses fins ara li donen més del 50% dels vots vàlids, ja que l'enquestadora Ciesmori projecta un 52,4% i el sondeig Tu Voto Cuenta apunta fins i tot al 53%. Aquests són percentatges molt similars al 53,7% que va obtenir Morales en la seva primera elecció de 2005. Llavors, tal com sembla ara, el MAS va arrasar en primera volta.
Simpatitzants de MAS celebrant la victòria d'Arce a Bolívia / Europa Press
Més de 25 punts percentuals d'avantatge
Com en 2005, quan Morales va treure 25 punts percentuals d'avantatge a l'expresident Jordi 'Tuto' Quiroga (2001-2002), ara els sondejos preveuen que Arce s'imposarà sobre l'expresident Carlos Mesa (2003-2005) amb més de 23 punts de diferència. Amb més de la meitat dels vots, un candidat es converteix automàticament en president electe de Bolívia en primera volta, cosa que també s'hagués produït si obtenia el 40% dels vots amb una diferència de 10 punts sobre el segon.
Si bé aquesta vegada Morales no era candidat perquè es troba fora de Bolívia des de la crisi de l'any passat, el suport a Arce ha estat en essència un vot per al retorn de l'expresident (2006-2019), que romania expectant a l'Argentina a l'espera dels resultats electorals i ja ha anunciat que tornarà "tard o d'hora".
A més, la figura d'Arce està íntimament lligada a Morales, ja que va ser el seu ministre d'Economia durant dotze dels gairebé catorze anys consecutius del seu mandat de Morales, per la qual cosa se'l considera l'artífex de l'enlairament econòmic de Bolívia en els últims lustres.
Més vots que Morales el 2019
Si el recompte oficial de vots corrobora les projeccions fetes pels sondejos a boca d'urna, Arce obtindrà fins i tot un major percentatge de vots dels quals va obtenir Morales a l'última elecció de 2019, quan hi va haver acusacions de frau electoral a favor de l'expresident, que se'n va anar de país denunciant un cop d'Estat.
En aquella polèmica cita electoral, Morales va ser elegit per a un quart mandat consecutiu amb un 47,08% dels vots, el percentatge més baix obtingut per l'expresident en les quatre eleccions on havia resultat guanyador. Tot i això, amb aquestes xifres revalidava igualment el seu mandat gràcies al fet que treia més de 10 punts d'avantatge a Mesa (36,51%), però de seguida van sorgir denúncies de frau, ja que durant gairebé tot l'escrutini semblava que Mesa tenia el marge suficient per a garantir-se una segona volta. Això va propiciar que Morales fugís del país i que Jeanine Áñez assumís temporalment la presidència de manera interina.
Com en el 2019, ara l'escrutini oficial ha començat donant un ampli avantatge a Mesa al comptabilitzar primer els vots urbans, però a poc a poc Arce està equilibrant aquests percentatges a mesura que es computen vots de zones rurals, on el MAS té un domini gairebé absolut en algunes regions de país. Amb aquests resultats previstos pels sondejos, el MAS ratifica una hegemonia que difícilment podrà ser discutida pels seus rivals polítics.