El partit governant de Sud-àfrica, l'històric Congrés Nacional Africà (CNA), guanyaria les eleccions generals d'aquest dimecres, però perdria la majoria absoluta amb què governa des de l'arribada al poder de Nelson Mandela el 1994, segons els primers resultats publicats aquest dijous per la Comissió Electoral Independent (IEC). Amb l'escrutini encara al 13,45%, es manté la tendència a la baixa que pronosticaven els sondejos previs als comicis i el CNA cau de moment al 42,49%, i per això el president, Cyril Ramaphosa, hauria de pactar amb altres formacions per optar a un segon mandat de cinc anys més.
Tot i que des del 2004 els resultats han anat empitjorant elecció rere elecció per al CNA, en els comicis generals del 2019 va aconseguir conservar una àmplia majoria del 57,5%, per la qual cosa, si es manté la tendència, aquesta vegada perdria uns quinze punts. Seria la primera vegada que el CNA no obtindria majoria absoluta des de les primeres eleccions multiracials a Sud-àfrica després de la fi del règim segregacionista de l'apartheid el 1994, quan Mandela es va convertir en el primer president negre del país.
En segon lloc, queda l'Aliança Democràtica (AD, centredreta liberal) de John Steenhuisen amb el 26,12% dels sufragis, millorant amb escreix el resultat del 2019, quan va obtenir el 20,77%. L'AD és el principal partit opositor, hereva de la direcció política blanca que s'oposava al règim segregacionista de l'apartheid i tradicionalment associada al vot de la minoria blanca, que representa el 7,70% de la població sud-africana.
El tercer lloc l'ocupen els Lluitadors per la Llibertat Econòmica (EFF, extrema esquerra) de Julius Malema, amb el 8,40%, i al quart lloc figura l'uMkhonto weSizwe (Partit MK), el nou partit de l'expresident Jacob Zuma (2009-2018), amb el 7,75%. Zuma va intentar concórrer a les eleccions com a cap de la nova formació política, però el Tribunal Constitucional els ho va impedir en plena campanya electoral, ja que va ser condemnat el 2021 a quinze mesos de presó per desacatament.
Els resultats del partit de Zuma
Tot i això, l'aparició del MK ha influït en la divisió del vot al CNA, esquitxat a més per casos de corrupció com els protagonitzats pel mateix Zuma i desgastat pels problemes que afecten el país, com l'elevada desocupació, la criminalitat o els talls elèctrics. Prop de 28 milions de sud-africans estaven cridats aquest dimecres a les urnes en un total de 23.293 col·legis electorals, dels quals ja se n'han escrutat 3.132, segons l'IEC.
Els sud-africans van votar entre 70 partits i onze candidats independents als 400 membres de l'Assemblea Nacional (cambra baixa del Parlament), que ha d'elegir el president. També van triar les autoritats de les nou províncies del país. Amb un nombre rècord de votants inscrits —un milió més que el 2019— i cues des d'abans que s'obrissin els col·legis electorals, l'entusiasme es palpava a la població, encara que no s'han publicat xifres oficials de participació, que podria superar el 66% del 2019. L'IEC disposa de set dies per proclamar els resultats oficials, però està previst que els doni a conèixer diumenge que ve.
Imatge principal: l'expresident Jacob Zuma, durant la jornada electoral / Efe