La formació d'ultradreta Reagrupament Nacional de Marine Le Pen té la intenció de privatitzar la televisió i la ràdio públiques, si obté la majoria absoluta al parlament francès en eleccions anticipades, han confirmat importants figures del partit. Jordan Bardella, president del partit, va dir diumenge a la televisió pública France 3 que la seva ambició era privatitzar la radiodifusió estatal "per estalviar diners". En aquest context, va dir que vendre els serveis públics de ràdio i televisió estalviaria més de 3.000 milions d'euros, que podrien finançar altres polítiques. Ha dit que la trigaria faria temps i "no passaria en 24 hores".
Sebastien Chénu, vicepresident del partit, va dir en una entrevista a France 2 que la televisió i la ràdio públiques a França necessitaven "una mica de llibertat, una mica d'oxigen". Ha dit que certs programes importants a les estacions de ràdio nacionals "s'inclinen cap a l'esquerra o l'extrema esquerra" i que no hi hauria d'haver "tabús" sobre la privatització.
Chénu ha dit que el partit tenia la intenció de vendre les estacions de ràdio i televisió nacionals, però conservar els canals internacionals que eren la veu de França a l'estranger, com France 24 i Arte, així com canals a territoris d'ultramar com Martinica i Guadalupe .
Macron va anunciar el 9 de juny que convocaria eleccions parlamentàries, després que l'extrema dreta derrotés els seus companys a les eleccions europees. El resultat és incert i el partit de Le Pen està obtenint bons resultats a les enquestes.
La popularitat de la televisió pública francesa
L'emissora pública France Télévisions, que inclou quatre canals de televisió nacionals i 24 canals regionals, és un finançador clau de pel·lícules, drames i documentals i és el principal mitjà de comunicació francès. Radio France té diverses emissores nacionals i locals i domina el podcàsting. La seva emissora de ràdio pública, France Inter, és la més popular de França, amb més de 7 milions d'oients al dia.
La disputa sobre la privatització arriba en un moment delicat per a la televisió i la ràdio estatals franceses, que s'han vist debilitades per eliminar una tarifa de llicència i enfronten incertesa sobre el seu futur model de finançament. El 2022, Macron va eliminar la tarifa de llicència de televisió de 138 euros a l'any. Des d'aleshores, la radiodifusió pública s'ha finançat amb una fracció de l'IVA, però aquesta solució a curt termini s'acabarà l'any que ve.
Quan Macron va dissoldre sobtadament el parlament després de les eleccions europees, la legislació que va quedar pendent incloïa plans per decidir com els mitjans públics es podrien finançar de manera independent. A més, les emissores públiques es van declarar en vaga el mes passat, després que la ministra de Cultura de Macron, Rachida Dati, proposés fusionar les empreses de mitjans públics. Els sindicats de periodistes van acusar Macron d'intentar recrear l'ORTF, l'estructura que va agrupar la radiodifusió pública francesa fins als anys 1970, la manca d'independència de la qual va ser criticada.