El front d'esquerres a França s'amplia i l'hegemonia queda molt definida. El Partit Socialista (PS) és a punt de fer un pas històric. Aquest dimecres, la formació socialdemòcrata ha anunciat un acord amb la França Insubmisa, partit de Jean-Luc Mélenchon, per sumar-se a la coalició d'esquerres que hi haurà a les eleccions legislatives del proper 12 i 19 de juny. Els socialistes s'han inclinat, finalment, per presentar programa i candidatures conjuntes amb Mélenchon, que fou el presidenciable més votat de l'esquerra en la primera volta dels comicis presidencials del passat 10 d'abril. De fet, el líder de la França Insubmisa es va quedar a 400.000 vots de passar a la segona volta. Des d'aleshores, ha iniciat contactes amb les diferents formacions socialistes, ecologistes i comunistes per aliar-se en la propera contesa electoral. L'objectiu que volen assolir és una majoria d'esquerres a l'Assemblea Nacional que forci Emmanuel Macron a tenir Jean-Luc Mélenchon com a primer ministre de França.
A les darreres presidencials, el Partit Socialista va obtenir un resultat paupèrrim i això va deixar la formació molt debilitada. La cap de cartell era l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, que només va aconseguir l'1,74% dels vots. Els socialistes van resultar desena força, quarta dins de l'esquerra. La França Insubmisa, amb Mélenchon com a líder, van assolir el 21,95% dels sufragis. Europa Ecologia Els Verds van situar-se en el 4,63%, i fins i tot el Partit Comunista francès (2,28%) va superar el Partit Socialista. Davant d'aquesta batacada, els socialistes es van obrir a la proposta de Mélenchon, fins arribar a l'acord d'aquest dimecres. Això sí, per materialitzar el consens, el PS ha estat exigent amb la implantació territorial i han arrencat tenir candidats a 70 de les 577 circumscripcions electorals. Actualment, tenen prop de 30 diputats.
El Comitè Nacional del Partit Socialista, format per uns 200 membres, haurà de ratificar aquesta aliança el dijous a les 19 hores; mentre que el dissabte faran un acte conjunt amb la França Insubmisa per explicar els punts programàtics signats i pactats. La marca amb la qual es presentarà aquest bloc es denomina Nova Unió Popular Ecologista i Social (NUPES). A banda del Partit Socialista, també s'han sumat a aquesta coalició Europa Ecologia Els Verds, el Partit Comunista francès —que ha renunciat al seu suport a l'energia nuclear— i Géneration.s, moviment fundat per Benoît Hamon, que va ser el candidat a l'Elisi pels socialistes a les eleccions de 2017.
En el comunicat fet públic tant pel partit socialdemòcrata com per la formació de Mélenchon, es detalla el programa que han consensuat per presentar-se conjuntament als comicis legislatius del juny. El Partit Socialista defensa la necessitat d'aquest front per "evitar que Macron segueixi amb la seva política injusta i brutal" —condemnen el fet que el president francès vulgui ampliar l'edat de jubilació als 65 anys— i per "derrotar l'extrema dreta". "Els dies 12 i 19 de juny, amb els seus vots, proposem que els francesos i franceses obrin el camí per a la majoria a l'Assemblea Nacional. D'acord amb la tradició republicana, el primer ministre vindria del grup més nombrós de l'hemicicle, és a dir, Jean-Luc Mélenchon", subscriuen.
Sou mínim de 1.400 euros i punt en comú per la UE
Les bases del pacte recullen que defensaran apujar el salari mínim interprofessional de 1.200 a 1.400 euros, la creació d'un subsidi d'autonomia juvenil, la congelació de preus de productes de primera necessitat o limitar l'edat de jubilació als 60 anys, que ara com ara se situa en els 62. Un altre dels punts forts del programa és derogar la reforma laboral aprovada a França el 2016 que, curiosament, va tirar endavant amb el president François Hollande, un govern socialista i una Assemblea amb majoria del PS. Altrament, es recull avançar en matèria de "justícia ecològica" i "igualtat salarial", establir "una fiscalitat més justa" o "la fi de la monarquia presidencial amb la construcció de la VI República". En el terreny social, contemplen destinar un mínim d'un 1% del PIB a cultura, "adoptar un escut per a l'habitatge" o "l'aprovació de nous drets com el dret a escollir el final de la vida".
El principal punt de confrontació entre els socialistes i l'esquerra de Mélenchon sempre ha estat la Unió Europea. En el text, admeten que parteixen de posicions diferents: "La França Insubmisa, hereva del no de l'esquerra al Tractat Constitucional Europeu el 2005, i el Partit Socialista, vinculat a la construcció europea i als seus èxits, tenen històries diferents amb la construcció europea. Uns parlem de desobeir, altres de derogar transitòriament". L'objectiu comú, manifesten, és "posar fi al curs liberal i productivista de la Unió Europea i construir un nou projecte al servei de la bifurcació ecològica i solidària". En el pacte, s'han compromès a què "el govern que formem per aquesta legislatura no tingui com a política la sortida de la UE, ni la seva disgregació, ni la fi de la moneda única". El que volen és "portar altres estats membres a contribuir per reconduir les polítiques europees i modificar de manera permanent les normes i els tractats europeus incompatibles amb la nostra ambició social i ecològica". Sobre Ucraïna, apunten que defensen "la sobirania i la llibertat" dels ucraïnesos, així com "el reestabliment de la pau i la preservació de la integritat territorial de tots els països".
Els partits de la coalició van sumar el 30% a les presidencials
Les formacions que s'han unit sota el paraigües de la Nova Unió Popular Ecologista i Social —La França Insubmisa, Europa Ecologia Els Verds, el Partit Comunista i el Partit Socialista— van aplegar el 30,6% dels vots a la primera volta de les eleccions presidencials d'enguany. Amb la mirada posada en aconseguir que Jean-Luc Mélenchon sigui primer ministre fruit d'una majoria a l'Assemblea Nacional, La França Insubmisa segueix negociant amb més formacions d'esquerres que facin més ampli el front. Concretament, el partit amb el que s'està intentant arribar un acord és el Nou Partit Anticapitalista (NPA), que es va presentar a les presidencials amb Philippe Poutou i van aconseguir el 0,76% dels vots. En un comunicat, el NPA ha "lamentat" que els socialistes tinguin tan pes en l'aliança, amb candidats en 70 circumscripcions. Aquest fet podria dificultar l'entesa i que aquesta formació se sumi al front d'esquerres. Els que ja han refusat la proposta són el Partit Radical d'Esquerres i Lluita Obrera.
El bloc, doncs, presentarà un únic candidat a les circumscripcions per no dividir el vot d'esquerres. El repartiment acordat, per ara, estipula que Els Verds lideraran un centenar de circumscripcions; el Partit Socialista, 70; i el Partit Comunista, 50. Actualment, a conseqüència de les eleccions del 2017, el Partit Socialista té 29 diputats; La França Insubmisa, 17; el Partit Comunista, 10; i Els Verds, 1. És possible que, una vegada siguin escollits, cada formació tingui el seu propi grup a la cambra legislativa, però l'actuació seria conjunta. Si són majoria, promocionaran Mélenchon com a primer ministre. Això donaria peu a una cohabitació complexa entre Macron i el líder de La França Insubmisa, una fórmula que recordaria a la que es va viure amb François Mitterand a la presidència i Jacques Chirac com a primer ministre.
La suma dels socialistes a aquesta coalició no està exempta de polèmica i friccions en el si del partit. Bernard Cazeneuve, que fou primer ministre, ha anunciat que deixa la militància. L'alcalde de Le Mans, Stéphane Le Foll, ha mostrat les seves discrepàncies i ha anunciat que presentaran candidatures al marge d'aquest pacte, que el qualifica de "la fi del PS tal com ha existit fins ara". El president de França entre el 2012 i 2017, François Hollande, també recela d'aquesta entesa amb els de Mélenchon. Hollande considerava en unes declaracions la setmana passada que "si s'accepta aquest acord, el Partit Socialista haurà decidit desaparèixer".