Els partits d'esquerra i de centre de França estan lluitant per formar un front unit després de la victòria del partit de Marine Le Pen a la primera volta de les eleccions parlamentàries anticipades del diumenge. Unes eleccions i una primera volta que han acostat encara més a l'extrema dreta al poder. Reagrupament Nacional (RN) i els seus aliats van acabar primers amb el 33% dels vots, seguits pel Nou Front Popular (NFP) amb el 28%, mentre que el bloc centrista del president Emmanuel Macron va quedar tercer amb el 22% dels vots.
La majoria dels 577 escons de l'Assemblea Nacional es decidiran en una segona volta diumenge. Són dies de molts nervis i això es palpa. Els partits rivals es van dedicar dilluns a negociacions frenètiques i plans de votació tàctica en un intent de frenar l'ascens del RN. El RN està a prop de convertir-se en el partit dominant al Parlament, però el nombre d'escons que obtindrà és incert. Si pot fer el difícil salt a la majoria absoluta de 289 escons necessaris per formar govern, dependrà dels acords polítics que aconsegueixin els seus rivals en els pròxims dies.
El primer ministre centrista, Gabriel Attal, que probablement es veurà obligat a dimitir després de la segona volta, ha advertit que l'extrema dreta estava a les “portes del poder” i ha constatat que RN no hauria d'obtenir "ni un sol vot” a la segona volta. En el passat, quan s'enfrontaven a l'extrema dreta propera al poder, els partits tradicionals de dreta i esquerra van arribar a acords per retirar candidats de la segona volta i evitar dividir el vot, tal com destaca el The Guardian. Però l'estratègia de votació tàctica coneguda com a “front republicà” és menys segura que mai.
Un dimarts decisiu a França
Els líders de l'aliança centrista de Macron i de NFP han indicat que retirarien els seus propis candidats als districtes on un altre candidat estigués més ben posicionat per vèncer RN, encara que no estava clar amb quina uniformitat s'aplicaria això.
En una declaració escrita, Macron ha fet una crida als electors a donar suport a candidats “clarament republicans i demòcrates”, cosa que, segons les seves recents declaracions, exclouria els candidats de RN i un membre clau de l'aliança de NFP, el partit França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon. L'esquerra ha dit que la posició de Macron i la dels centristes havia de ser més clara.
Segons recull el The Guardian, una font hauria dit a Reuters que el president havia declarat els ministres en una reunió a portes tancades dilluns que negar-li al RN una majoria era la màxima prioritat, i va acabar el discurs de campanya amb la paraula: "Ataquin!". La font ha suggerit que això tenia la intenció de confirmar que un pacte de votació tàctica es podria aplicar als candidats de l'LFI cas per cas. Tots els candidats que passen a la segona volta tenen fins dimarts a la nit per decidir si es retiren o es presenten a la segona volta.
Unes aliances complicades
Però en una entrevista dilluns, Bruno Le Maire, aliat de Macron i ministre de Finances, ha descartat emfàticament instar els votants a triar un candidat de l'LFI. “Per a mi, França Insubmisa és un perill per a la nació, igual que Reagrupament Nacional és un perill per a la República”, ha dit a la ràdio France Inter.
Marine Tondelier, membre d'alt rang dels Verds a l'aliança NFP, va declarar a la mateixa emissora de ràdio minuts després que estava “absolutament sorpresa” per la postura de Le Maire, qualificant-la de “covarda i privilegiada”. Éric Coquerel, de l'LFI, va acusar els centristes de fer-li el joc a Le Pen, dient que “tots els que segueixen a l'antiga majoria posant una línia d'igualtat entre l'LFI i l'RN afirmen que per a ells, donar a RN una majoria no és un problema”.
Jordan Bardella, el president de RN i protegit de Le Pen, ha publicat una carta en què atacava l'LFI i deia que el seu partit mobilitzaria els votants a la segona volta centrant-se en el poder adquisitiu i per ajudar la gent a arribar a fi de mes. La major part de la carta s'ha centrat en allò que Bardella anomena els perills de Mélenchon, de l'LFI. Mélenchon és un polític que genera divisió a França, però altres figures clau de l'esquerra van dir dilluns al matí que no hauria de ser el centre d'atenció de la ronda final, ja que no és candidat a primer ministre.
Bardella, que serà primer ministre si RN obté la majoria absoluta diumenge, ha dit que l'esquerra són “agents del caos” que representen una “amenaça existencial per a la nació francesa”. Així, ha posat de manifest que el RN, en canvi, portarà “ordre als carrers” i a l'erari públic, i abordarà la crisi del cost de vida, així com les preocupacions sobre seguretat, salut, educació i immigració.