Les protestes a Nova Caledònia no s'aturen, sinó que han escalat. Després de diverses jornades de disturbis que han acabat amb quatre morts i més de 130 detinguts, el passat dimecres el president francès, Emmanuel Macron, va declarar l'estat d'emergència a l'arxipèlag. A més, s'han desplegat centenars de policies francesos per tractar de contenir les protestes. Darrere hi ha l'enuig de les forces independentistes de Nova Caledònia davant l'aprovació a l'Assemblea Nacional francesa d'una reforma del cens electoral a l'illa. Tanmateix, per què aquesta reforma ha aixecat tanta polseguera? I per què la pau a la influència a Nova Caledònia és tan important per França?
On i com és Nova Caledònia?
Nova Caledònia està conformada per cinc illes d'origen volcànic que conformen un petit arxipèlag al sud-oest de l'oceà Pacífic amb clima tropical. Concretament, el conjunt d'illes es troben a 1.500 quilòmetres d'Austràlia i 2.000 quilòmetres al nord de Nova Zelanda. Gaudeix d'un clima tropical amb pluges estacionals. Les illes estan habitades per 270.000 persones, la majoria de les quals resideixen a l'illa Grande-Terre, la més gran i la que acull també la capital: Nouméa. La població de Nova Caledònia està conformada per més d'un 40% de canacs, indígenes de la zona, i un 24% de persones d'origen europeu, majoritàriament francès.
Quina relació té amb França?
Malgrat que l'illa va ser descoberta l'any 1774 per l'explorador britànic James Cook, ràpidament va caure en mans franceses. L'any 1853 les illes van ser annexades a França i van ser utilitzades com a colònia penal fins poc abans del segle XX. L'estatus administratiu de Nova Caledònia va canviar l'any 1946, quan va passar a ser un territori francès d'ultramar, una categoria administrativa que no igualava els territoris colonials a la metròpoli, però menys restrictiva que situacions anteriors.
A partir dels anys setanta, després d'un boom del níquel, molt abundant a la zona, que va atreure forasters, les tensions van augmentar a l'illa, amb diferents conflictes entre els moviments independentistes de París i els canacs, segons subratlla The Guardian. Després de dècades de tensions l'any 1998 es va tancar l'Acord de Nouméa, que va calmar les aigües i va permetre, entre altres coses, avançar cap a l'autonomia gradual de la zona i convocar referèndums sobre la independència de Nova Caledònia.
Per què és tan important per a l'estat francès?
Els motius perquè París vol tenir control sobre Nova Caledònia són diversos, però n'hi ha dos que sobresurten. Per una banda, és un dels cinc territoris insulars que França té sota el seu control a la zona de l'Indo-Pacífic, una regió molt complexa geopolíticament i on cada cop la Xina i els Estats Units tenen més control. Per altra banda, Nova Caledònia, com s'ha comentat anteriorment, té molt níquel i, de fet, n'és el tercer productor mundial. Un altre motiu pel qual França no vol perdre la influència sobre aquestes illes.
Per què els independentistes rebutgen la reforma del cens?
Els actuals disturbis neixen de l'Acord de Nouméa, aquell que inicialment havia sufocat el malestar a l'illa. En aquest acord es recull que el cens electoral estava restringit a les persones que havien residit a Nova Caledònia abans de 1998 i els seus fills. La mesura tenia com a objectiu donar una major representació als canacs, que malgrat ser la població originària havia esdevingut minoritària aleshores. Ara, París ha considerat aquest cens restrictiu i poc democràtic per aquells ciutadans que fa anys que viuen a les illes, però no poden participar de la seva vida política. Per això han aprovat incloure en el cens les persones que viuen a Nova Caledònia des de fa, almenys, 10 anys.
Les formacions i els moviments independentistes han denunciat que aquesta mesura que diluirà la seva presència electoral. Les protestes que ha arrossegat aquest canvi al cens, han dut a Macron a posar sobre la taula endarrerir la llei, a l'espera d'arribar a un acord amb els líders caledonis. El president francès ha advertit que, si no hi ha acord, signarà la llei al juny.