Els habitants de les nacions insulars preferirien lluitar abans que fugir o abandonar casa seva, però l'augment del nivell del mar ha provocat debats de tota mena, també de legals apocalíptics sobre si un estat continua sent un estat si desapareix la terra sota el mar. El Fòrum de les Illes del Pacífic, que representa molts dels països més vulnerables, ha convidat experts jurídics internacionals a considerar aquesta qüestió i ha començat una campanya diplomàtica per garantir que la condició d'Estat polític continuï fins i tot després que el teixit físic d'una nació estigui submergit. Al centre d'aquesta discussió, hi ha la certesa científica que els oceans continuaran augmentant almenys durant un segle més i la sensació d'injustícia que els més afectats es troben entre els menys responsables de la crisi climàtica. L'Aliança de Petits Estats Insulars representa més d'una quarta part dels països del món, però és responsable de menys de l'1% de les emissions globals de carboni, la majoria de les quals provenen dels grans països industrialitzats del nord global.
Això ha bloquejat una expansió dels oceans del món que ja està en marxa i s'accelerarà a la segona meitat d'aquest segle. Els mapes de les illes ja s'estan redissenyant lentament i les costes estan cada cop més amenaçades per les marees ciclòniques. En qüestió de dècades, els arxipèlags podrien perdre els atols perifèrics que defineixen les fronteres nacionals. D'aquí a un segle –si no abans– estats sencers podrien tornar-se inhabitables, cosa que generaria dubtes sobre el que passarà amb els seus ciutadans, governs i recursos.
Precisament això és el que analitza Christina Gerhardt al llibre l'Atlas de las Futuras Islas Sumergidas (Menguantes, 2024). L'aclaparadora realitat del canvi climàtic que esborrarà les illes dels mapes. En aquest sentit, el llibre explora l'augment del mar, que està modificant els paisatges. El text del llibre ve acompanyat per mapes i investigacions científiques que corroboren el canvi.
Ara bé, què se sent i com es percep aquesta amenaça latent? Atlas de las Futuras Islas Sumergidas explora precisament la vida de les comunitats de les illes i les seves sensacions davant d'aquesta situació d'emergència irreversible. El llibre deixa entreveure, a més, fets curiosos. Com per exemple, que a l'estiu del 2021 va ploure per primera vegada a Groenlàndia a l'estiu. No se sap si mai havia plogut perquè no hi havia pluviòmetres per mesurar. La població, majoritàriament, és indígena. Només el 12% té herència europea. No és l'única curiositat que destaca el llibre. També es parla de l'illa de Nauru, que és la més petita del planeta. La primera dada ja és sorprenent, perquè va registrar el PIB més alt del món, gràcies al fosfat. L'illa és ara terra erma i les seves aigües i aire estan contaminats i son inservibles per a l'agricultura.
Darrere les 250 pàgines que té l'atles, s'hi amaguen autèntiques històries interessants que atrapen des de la primera a l'última. A més, cal tenir en compte que la pujada del nivell del mar, també vol dir que farà obsolets tots els mapes que coneixem fins ara. És, doncs, una bona manera de descobrir un nou món.