El viatge del president de Rússia, Vladímir Putin, a Mongòlia, estat part de la Cort Penal Internacional (CPI), posa a prova la política de neutralitat del país asiàtic i l'abast de les institucions internacionals. Putin, va arribar a Mongòlia el 2 de setembre, per, suposadament, la commemoració d'una victòria militar de Rússia i Mongòlia a la Segona Guerra Mundial (el 85è aniversari de la batalla del riu Khalkh, en què tropes soviètiques i mongoles es van enfrontar a forces japoneses). En aquest sentit, aquesta és la primera vegada que el president rus visita un país membre de la Cort Penal Internacional (CPI) des que l'organisme va emetre una ordre d'arrest en contra el 2023.
Ordre de detenció de la CPI contra Putin
El 18 de març de 2023 la CPI va emetre una ordre de detenció contra el president rus com a "presumpte responsable" de la deportació il·legal de nens ucraïnesos i el seu trasllat de zones ocupades d'Ucraïna a Rússia, fet que suposa un crim de guerra segons el tractat d'aquest tribunal, l'Estatut de Roma. Els delictes dels quals se l'acusa van passar almenys des del 24 de febrer del 2022 al "territori ocupat d'Ucraïna", segons la CPI, que considera que hi ha "motius raonables" per creure que Putin té "responsabilitat penal individual" pel crim de guerra que suposa la deportació de menors, recorda Efe.
Des d'aquell moment, Putin ha limitat molt els viatges a l'estranger, evitant els països que havien ratificat el Tractat de Roma, que va ser l'origen de la CPI. Mongòlia va signar el tractat de la CPI el 2000, el va ratificar el 2002 i és un estat membre des del 2003. El juny passat, diu Efe, el país va reafirmar el seu suport "indestructible" a aquesta cort, juntament amb 92 membres més. En aquest sentit, tal com recorda Efe, la CPI i la Unió Europea han recordat el país asiàtic que està subjecte a les obligacions que imposa ser membre del tribunal.
Què diu l'Estatut de Roma?
El Tractat de la Cort Penal Internacional, l'Estatut de Roma, estableix que els estats membres han d'actuar si una persona que és objecte d'una ordre d'arrest entra al seu territori. La CPI, constata Efe, va recordar la setmana passada que els seus països membres tenen l'"obligació" d'aturar els individus contra els quals hi ha una ordre de detenció.
Quines són les possibles reaccions de la CPI?
A la pràctica, la Cort Penal Internacional no té un mecanisme d'execució eficaç, i els estats membres poden estar exempts de fer detencions si fer-ho entra en conflicte amb certes obligacions del tractat o amb la immunitat diplomàtica. Si Mongòlia no reacciona, la CPI podria remetre el cas a l'Assemblea dels Estats part. Aquesta assemblea, que es reuneix una vegada a l'any, podria condemnar la violació de Mongòlia a través de l'anomenat "procediment d'incompliment", destaca Efe.
Tot i això, les eventuals sancions de l'assemblea es limiten essencialment a una amonestació verbal. Una altra opció seria que el tribunal el remeti al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU), cosa que implicaria conseqüències des del punt de vista jurídic, diplomàtic i de reputació.
Putin, segur de la seva vista a Mongòlia
El mandatari rus no ha tingut en cap moment por d'aquesta suposada detenció. El Kremlin va dir la setmana passada que no temia que el president Putin fos detingut a Mongòlia durant la visita oficial a causa de l'ordre d'arrest de la Cort Penal Internacional (CPI) en contra i que el país asiàtic havia d'executar. "No, no estem preocupats (...) Tenim un magnífic diàleg amb els nostres amics de Mongòlia", va concloure el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, després de ser preguntat si existien temors sobre això, recorda Efe.