Colòmbia porta diversos dies de protestes que han rebut una resposta brutalment violenta per part de la policia, que actua contra els manifestants que expressen tota la seva ràbia als carrers de les grans ciutats del país.
El que dona peu a aquestes mobilitzacions és la proposta d’una reforma tributària per part del govern d’Iván Duque. Aquesta afectaria més punyentment que mai una ciutadania afeblida per la crisi econòmica que la pandèmia ha produït. Alberto Carrasquilla, el ministre d’Hisenda, explicava que amb aquesta iniciativa fiscal es pretenia augmentar beneficis fins als 6.000 milions de dòlars per poder seguir promovent programes d’assistència social a les classes més baixes, sobretot amb el context actual. La reforma es justificava amb la necessitat de garantitzar la persistència del programa Ingreso Solidario, la intenció del qual és recolzar econòmicament les llars en condicions de vulnerabilitat econòmica. Aquesta reforma, però, hauria implicat paradoxalment l’augment de preus dels productes de primera necessitat, la gasolina, ampliat la base imposable de l’impost de la renda i incrementat l’IVA de serveis com ara els funeraris i els d’internet, la qual cosa hauria estat un cop dur per als ciutadans.
És per aquesta raó que els colombians van iniciar les protestes que encara duren avui, rebutjant la proposta de reforma, que se suma a malestars anteriors. En són alguns els plantejaments de reformes sanitàries, la disconformitat social deguda als incompliments dels acords de pau entre el govern i les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia), els assassinats dels líders socials, la corrupció i la gestió de la pandèmia, que cal recordar ha convertit el país en el tercer país amb més casos de Covid-19 d’Amèrica del Sud.
És a les ciutats principals del país on perduren les protestes que van iniciar-se el passat 28 d’abril. Bogotà, Cali, Pereira o Cartagena són només alguns dels llocs on les mobilitzacions i disturbis estan tenint més afectació. A més, tot indica que el fet que ciutats com Cali siguin l’eix central de les protestes no és casualitat, atès que es tracta de poblacions amb elevats nivells de desigualtat i pobresa, on la gana és el pa de cada dia per a molts. Així doncs, la sensació de no tenir res a perdre duu a situacions de gran tensió en què els robatoris, els saquejos, el vandalisme i els atacs a entitats bancàries i a seus de mitjans de comunicació són una realitat durant aquestes protestes. Així ho demostren els recents esdeveniments a la Comuna 20 de Cali, coneguda com a Siloé, on el passat 3 de maig es va patir una nit terrorífica i destructiva. En aquesta localitat, l’any passat més de 356.000 ciutadans estaven per sota de la línia de pobresa monetària, a la qual cosa cal no oblidar que enguany s’hi suma la pandèmia.
Protestes a Colòmbia. Foto: EFE
El 2 de maig, corresponent a la cinquena jornada de protestes i vagues laborals que bloquejaren diversos mecanismes de funcionament del país, el president Iván Duque va decidir rectificar i decretà l’eliminació de la reforma tributària. El dia següent, fou el ministre Carrasquilla qui optà per presentar la seva dimissió.
Però les vagues i mobilitzacions no han cessat. La protesta de la població colombiana ja no estarà a partir d’ara tan protagonitzada per la intenció de la reforma tributària en si. Tal com manifestava l’analista del Colombia Risk Analysis, Sergio Guzmán, “Això va començar com a quelcom sobre una reforma fiscal, però ara ja és sobre tot tipus de coses. S’ha fet una pilota i s’ha convertit en una protesta molt més gran, que penso que el govern no té realment la capacitat d’evitar”.
Les dades indiquen que el dimecres d’aquesta setmana, el vuitè dia de mobilitzacions, hi han hagut almenys 20 morts, 87 desapareguts, 4 víctimes d’abusos sexuals i violacions conegudes, i més de 1.000 casos d’abusos del poder policial, que també inclouen unes 700 detencions arbitràries i cap a 35 agressions contra la premsa per part de la policia, que sembla que no deixa de atacar i disparar indiscriminadament a la població.
El cap de la divisió americana de Human Rights Watch, José Miguel Vivanco, expressa els seus dubtes sobre la capacitat de la policia colombiana de respectar els drets humans de la gent mobilitzada. Per tant, -considera ell- un debat per a una reforma policial és improrrogable.
Aquest malestar no és quelcom que vingui de nou, sinó que ja fa anys que perduren les protestes. Només des de l’elecció del president Duque l’any 2018 ja s’ha donat diverses mobilitzacions, com la vaga universitària del 2018. També al 2019 i al 2020 n’hi varen haver pel descontent arran de les polítiques de govern, així com manifestacions per l’assassinat de líders socials, com fou el de Javier Ordóñez l’any passat a mans de la policia, entre altres.
Tant la Unió Europea com la ONU s’han manifestat al respecte. La primera ha condemnat la violència de les forces policials colombianes i les Nacions Unides han declarat que els defensors dels drets humans enviats han informat d’haver estat amenaçats. Així mateix, han demanat calma davant les noves protestes que sembla que no ja no tenen fre.
També Anonymous, el misteriós grup de hackers que apareix en moments de crisis internacionals, han reaccionat hackejant les webs del Senat, de la Presidència i de l’Exèrcit Nacional de Colòmbia, a més de les comunicacions de ràdio de la policia. També han revelat contrasenyes de correu electrònic de membres de les forces armades del país.
