La mort del president ultraconservador de l’Iran Ebrahim Raisi obre un interrogant pel que fa a la successió en el mateix país, però també té una afectació important en la geopolítica internacional, amb el conflicte obert en la Guerra de Gaza, entre Israel i Hamàs, on l'Iran va tenir un paper rellevant a l’ombra dels terroristes palestins i a Hezbollah fins que es va involucrar directament el passat mes d’abril quan es va produir una escalada del conflicte a l’Orient Mitjà. L’enfrontament directe entre l’Iran i Israel va començar amb el bombardeig israelià sobre el consolat iranià a Damasc, va continuar amb la resposta iraniana amb un atac a territori jueu amb un centenar de drons explosius, i va tenir la contrarèplica israeliana amb un altre atac controlat amb míssils a la província d’Isfahan.
Segons l’article 131 de la constitució de la República Islàmica, si un president mor en l’exercici del seu càrrec, el succeirà provisionalment el primer vicepresident, que en aquest cas és Mohammad Mokhber, que ha de prendre el control del règim amb el vistiplau del líder suprem, l’aiatol·là Alí Jameini, qui ha assegurat que la continuïtat institucional està garantida. Mokhber assumeix els poders i responsabilitats de la presidència fins que es convoquin eleccions. Un consell format pel president del Parlament, el cap del Poder Judicial i el primer vicepresident han de prendre les mesures pertinents per convocar eleccions per designar a un nou president en el període màxim de 50 dies. El president en funcions de l'Iran, Mohammad Mokhber, ha celebrat aquest dilluns una "reunió extraordinària" amb els caps dels poders legislatiu i judicial després de l'anunci de la mort del president Ebrahim Raisi, segons mitjans estatals iranians. Mokhber va parlar amb el president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, i amb Hujjat al-Islam Gholam-Hossein Mohseni-Eje'i, cap del Poder Judicial de l'Iran, segons l'agència semioficial iraniana Tasnim News. Tots tres van expressar el seu condol i van reafirmar que els tres poders de l'Estat continuaran amb les seves obligacions envers la nació "sense cap interrupció", ha informat Tasnim.
Enfrontaments interns
La mort de Raisi es produeix en un moment especialment convuls, no només pels enfrontaments externs i els fronts oberts contra Israel i els Estats Units, sinó també perquè el president mort era el principal candidat en la guerra successòria pel lideratge del règim teocràtic nascut en 1979. L'aiatol·là Alí Jameini te 85 anys i Rais, que tenia 63 anys i un futur polític al davant, es proposava com a possible successor per ocupar la posició de líder suprem, tant pel seu perfil religiós com per ser el candidat de l’ala més dura. Ara, aquesta facció s’ha quedat sense el seu principal candidat per succeir Jameini, tot i que pot guanyar pes com a pròxim líder suprem el fill de Jameini, Mojtaba, que també havia sortit entre els possibles candidats, però compta amb el hàndicap que els líders de la revolució islàmica cel 79 van rebutjar qualsevol sistema que s'assemblés a un govern heretat. En tot cas, s'haurà de veure si això ho aprofita la facció menys conservadora. Molts ciutadans iranians contraris al règim han celebrat amb focs artificials la mort de Raisi, fins i tot abans que aquesta es confirmés aquest dilluns, i també s'ha celebrat en països enfrontats al règim iranià.
La línia dura de l'Iran va resistir una explosió de dissidència popular als carrers del país, que es va veure convulsionat per manifestacions liderades per joves contra el govern islàmic i l’empitjorament de les condicions de vida després de la mort en 2022 de Masha Amini sota custòdia de la policia moral de l’Iran 886023. Un informe de les Nacions Unides publicat el passat març va constatar violacions dels drets humans i “crims contra la humanitat”, però la repressió va fer callar les protestes.
El negociador amb Estats Units, ministre exterior en funcions
Quant a la política exterior, a més de Raisi també ha perdut la vida el ministre d'Afers exteriors, Amir Abdolahian. La mort dels dos polítics de l’ala més dura coincideix amb un moment molt tens a l’Orient Mitjà, amb la guerra de Gaza, els enfrontaments directes que van mantenir Irán i Israel després de dècades del règim islàmic actuant a l’ombra, a través dels seus proxys d’Hezbolla i Hamàs. El substitut en funcions del ministre d'exteriors serà Ali Bagheri Kani, que ha encapçalat delegacions iranianes a través de negociacions indirectes amb els Estats Units sobre qüestions nuclears i intercanvis de presoners. Kani ha estat elegit ministre d'Afers Estrangers en funcions després de la mort d'Hossein Amir-Abdollahian, una de les nou persones que van morir en un accident d'helicòpter. "Després del martiri d'Hussein Amir Abdollahian, ministre d'Afers Exteriors del nostre país, amb l'aprovació del Consell de Gabinet, Ali Bagheri, viceministre d'Afers Exteriors, Kani ha estat nomenat ministre interí del ministeri", va informar l'agència estatal de notícies IRNA.
Ara caldrà veure quines conseqüències té la mort de Raisi amb les relacions de l'Iran amb la resta de la regió, tant amb els grups proxy que recolza, i que estan lluitant directament amb Israel, com amb els països del Golf, com països com l'Arabia Saudita, els Emirats Àrabs o Qatar, amb els que Raisi va supervisar una política de més acostament i que, segons els analistes, és probable que continuï, tot i que caldrà veure quines són les prioritats del nou líder.