El tancament gradual dels set reactors espanyols acordat entre el govern espanyol i les grans elèctriques preveu que Almaraz I tancarà el 2027, Almaraz II el 2028, Ascó I el 2030, Cofrents el 2030, Ascó II el 2032, Vandellòs II el 2035 i Trillo també el 2035. Per tant, el tancament de les nuclears a Catalunya començaria el 30 i acabaria el 35. Ignacio Araluce, president del Foro Nuclear, destaca que aquest calendari està contemplat al PNIEC i en l'acord del 2019. "Agafant les dades de l'any passat, de la generació de l'energia elèctrica de Catalunya, un 59%, gairebé el 60% va ser de les tres nuclears. El desenvolupament que hi ha de les renovables és molt lent, no hi ha gairebé res comparat amb Espanya. No hi ha res de fotovoltaica, el ritme és molt lent. El tancament nuclear provocarà que sigui dependent d'altres llocs perquè no hi ha generació en aquest moment". Així, destaca que actualment, ja hi ha un dèficit a Catalunya. "Hi ha un dèficit d'uns sis terabytes. Es produeixen 38 i se'n necessiten 44. Si traiem els 22 de la nuclear, es queda sense producció".
Què passarà amb els residus?
Una altra pregunta que ve gairebé de la mà és què passarà amb els residus. En un dinar informal amb la premsa, Araluce exposa que no hi ha cap risc per a la població. La idea per la qual s'ha apostat és per la d'un emmagatzematge geològic profund, que apareix en el pla general a partir del 2073. Això significa que la central nuclear "haurà de mantenir els elements combustibles després del seu desmantellament, fins que aquest emmagatzematge geològic profund sigui establert". Malgrat tot, destaca que no s'han de conservar dins les centrals de cap manera especial. "En aquest moment, ja existeixen unes plataformes on hi ha uns contenidors i estan allà. El que caldrà fer és ampliar la capacitat. Cal tenir en compte que la previsió és que no hi hagi centrals nuclears a partir del 2035, però els residus es quedaran dins les centrals fins a l'any 2073". Així, els representants de la indústria nuclear veuen contradictori que les centrals deixin de produir el 2035, però, en canvi, els residus nuclears es mantinguin a la mateixa zona fins al 2073, tal com proposa el pla general de residus nuclears. A més, cal tenir en compte que les diferents modificacions del pla comporten, a més, un sobrecost de 2.200 milions d'euros.
Insisteix, però, que el risc per a la població és assumible. "No és un tema de risc, es tracta d'un tema de disponibilitat. A nosaltres ens sembla que mantenir el combustible allà quan ja has desmantellat la central, no té sentit. Tot i això, no es tracta d'un tema de risc". Araluce constata que les centrals catalanes podrien continuar funcionant durant anys. "La majoria són dels EUA, excepte Trillo, que és de disseny alemany. Les dels EUA tenen una llicència de 60 o 80 anys. Els quedarien molts anys per continuar funcionant, des del punt de vista tècnic no hi hauria cap problema.
I què passarà, doncs, amb aquest dèficit que podrien deixar les nuclears a partir de l'any 35? "Qui sap. Jo sé que, en aquest moment, amb les nuclears es pot aguantar bé. Si s'acaben les nuclears, ho veig complicat. No hi ha un desenvolupament de renovables ni de xarxes suficients pels temps dels quals estem parlant. El desenvolupament és molt lent i l'emmagatzematge també. Es dependrà d'altres comunitats autònomes del costat. Mirant els números, és el que sembla".
És més barata l'energia de les nuclears?
Des de Foro Nuclear avisen que l'energia elèctrica que produeixen els reactors és més barata que les altres i entra a la subhasta del mercat majorista que determina el preu a un valor de 0. "Si la nuclear s'atura, hauran d'entrar les energies més cares com el gas". En aquest sentit, ha remarcat que la nuclear és una energia "competitiva", que "no emet CO₂" i “estable”. Fent referència a l'energia fotovoltaica, el president de la patronal ha insistit que només pot produir determinades hores del dia i que necessita molt més espai. Així, amb un exemple pràctic, ha constatat que a Catalunya caldria ocupar 40.000 hectàrees amb plaques solars per produir l'energia que produeixen les tres centrals catalanes.