Coneixent president electe dels Estats Units, Donald Trump, mai es pot saber en ciència certa si una idea seva és seriosa o no, però el mandatari assegura que convertir el Canadà en el 51è estat de la unió americana d'estats. En unes declaracions recents, el líder republicà manté que farà servir la “força econòmica” per aconseguir-ho, i ha criticat que "els estatunidencs perden 200.000 milions de dòlars a l’any en dèficits comercials" amb el seu veí del nord.
Precisament aquest mateix dilluns, després que el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, anunciés la seva dimissió, Trump va publicar a les seves xarxes socials que “moltes persones al Canadà estarien encantats de ser l'estat 51”, i fins i tot va doblar l'aposta el dimarts, publicant una imatge del mapa canadenc cobert per la bandera dels Estats Units, acompanyada d'un "Oh, Canadà". Aquestes declaracions no han passat desapercebudes pel govern canadenc, i entre les rèpliques no es va fer esperar la del mateix Trudeau, que, en un missatge a X va advertir Trump: “Mai el Canadà formarà part dels Estats Units”.
Després que el magnat porti setmanes amb la cantarella d'annexionar-se territoris, i en aquest cas a un dels seus principals aliats, tot apunta que és clarament un deliri del futur president. Per això des del portal nord-americà Politico li han seguit el joc a Trump, i en un clar exercici de política ficció, han decidit prendre-se'l seriosament. Quines serien les implicacions polítiques immediates si el Canadà passa a formar part dels Estats Units?
Els demòcrates es fregarien les mans
De primeres, i per sorpresa del mateix Donald Trump, ell no en sortiria precisament. I és que els demòcrates serien els que es beneficiarien significativament del nou gran estat del Canadà, que passaria a ser una espècie de segona Califòrnia, un Estat blau, el color dels demòcrates, que tindria dotzenes d'escons a la Cambra dels Representats i que crearia un enorme avantatge democràtic en el Col·legi Electoral. El mitjà que preveu això, treu aquesta conclusió a partir d'una suposada enquesta preelectoral feta als ciutadans canadencs durant les passades eleccions estatunidenques, on el suport era aclaparador al costat de Kamala Harris, molt per sobre de Trump.
Tenint en compte això, i amb el Canadà assegurat, els demòcrates haurien de guanyar només dos estats frontissa en les eleccions presidencials. Els republicans tampoc han d'abandonar tota perquè malgrat l'annexió del Canadà, Trump encara hauria derrotat Harris el 2024, ja que aquesta va perdre en tots els estats frontissa.
Canvis en l'statu quo de les cambres de representats
Els canvis més substancials serien especialment a les cambres representatives. Al Senat, el Canadà tindria dos senadors, i donada la seva política liberal, hi ha pocs dubtes que serien demòcrates. Això reduiria lleugerament el marge dels republicans que tenen a l'actual hemicicle. En la hipotètica nova cambra alta hi hauria 53 republicans i 49 demòcrates. Amb aquests números, els republicans encara podrien permetre's dues desercions, i seria el vicepresident electe JD Vance qui trencaria un empat 51-51.
Al Congrés, la unió del Canadà comportaria un divertit ball de números en la distribució dels membres de cada estat. Si es manté la cambra en 435 membres, la redistribució donaria al Canadà 45 escons, només un menys que Califòrnia, que tindria 46 escons. En total, 31 estats perdrien escons per donar-los al Canadà. Califòrnia en perdria sis; Texas en perdria quatre; Florida en perdria tres; Nova York, Illinois, Pensilvània, i Carolina del Nord en perdrien dos; i dues dotzenes més de territoris en perdrien un.
Això podria fer que els demòcrates també guanyessin representants, però no seria de forma tan clara, perquè en la redistribució, també podria ser que un estat blau perdés algun seient que passés a ser vermell i viceversa. També cal tenir clar que algun dels 45 districtes del Canadà serien republicans.
Amb el Canadà, la cursa presidencial encara seria més renyida
Amb els 47 vots electorals del Canadà (45 escons del Congrés i 2 senadors), els demòcrates entrarien en unes eleccions amb 253 escons, els republicans en tindrien 202, i n'hi hauria 85 que estarien en disputa. En unes hipotètiques eleccions, el candidat demòcrata només necessitaria 18 vots electorals per arribar a 271 i aconseguir la majoria del que ara són 540 vots al Col·legi Electoral. Això requeriria un mínim de només dos estats frontissa, mentre que els republicans n'haurien de guanyar almenys cinc.
Sembla un desavantatge descoratjador per als republicans, però no insuperable, ja que Trump, malgrat tot això, seguiria guanyant els comicis de 2024. Si tot això encara no fos suficient, Trump vol convertir a Groenlàndia en el 52è estat, un fet que capgiraria encara més el mapa polític dels Estats Units pels comicis de 2028.