A mesura que han anat sorgint imatges i testimonis de Butxa, la ciutat ucraïnesa a 20 quilòmetres de Kíiv, és més evident que el president rus, Vladímir Putin, ha repetit patrons que ja havia posat en marxa fa anys en altres llocs. Si bé fins ara li havia servit, el cost per al seu exèrcit que ha estat important. L'estimació de l'enemic no ha acabat de ser encertada, segons sembla, sobre el paper. Però aquests atacs no són nous. Putin també va atacar Grozni l'any 1999.

Segons el The Guardian, Putin podria estar mal assessorat. De fet, constata que "sigui per arrogància o perquè el seu cercle íntim no va ser franc amb el seu líder sobre els límits de la capacitat russa, tant a Txetxènia com a Ucraïna, hi havia una creença aclaparadora en la superioritat de les forces ramades del país". Però, què explica els horrors d'un municipi com Butxa? Quan els paracaigudistes russos van arribar a l'aeroport de Hostomel, als afores de Butxa, inicialment van desaparèixer. Tothom creia que era perquè estaven de camí a Kíiv per buscar una alternativa al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que fos més pro-Moscou. Després d'uns dies, però, van reaparèixer amb conseqüències fatals.

Grozni i altres precedents

El que ha passat a Butxa, no és nou. Moscou ja va fer quelcom similar a Grozni. De fet, l'ONU va assegurar que Grozni va ser la ciutat més destruïda de la terra l'any 2003, on van morir entre 5.000 i 8.000 civils. Durant la batalla d'Alep, el 2016, Rússia també va recuperar diferents àrees controlades pels rebels per al president de Síria, Baixar al-Assad, a través d'una campanya de bombardejos aeris d'un mes de durada, matant homes, dones i nens. 

I Butxa és el darrer, però també han passat per aquí altres ciutats d'Ucraïna com Txerníhiv, Mariúpol i Khàrkiv, que també han viscut un tracte similar. Primer, una apagada de comunicacions i després, tall de subministraments bàsics, electricitat, gas i aigua. Posteriorment, tal com constata el The Guardian, bombardeig generalitzat d'objectius civils i oferta falsa de corredors humanitaris, trencament i ensorrament d'infraestructures, hospitals, refugis antiaeris i escoles. 

Per altra banda, també s'ha tornat a posar de manifest que Rússia està involucrada en la deportació forçosa de persones de Mariúpol a la Federació Russa. Un fet que ja han denunciat diverses organitzacions. La setmana passada, sortia a la llum que hi ha nombrosos informes de campaments de filtració russos per a civils ucraïnesos reubicats a la força per ser assentats en regions de la Federació Russa. Un d'aquests camps està funcionant a Dokuchaevsk, a la regió del Donbass. Els agents de Seguretat Federal russa interroguen als presoners per si tenen familiars a l'exèrcit o a la policia. Un fet que, a banda de la plataforma, també ho denuncia la Direcció d'Intel·ligència del Ministeri de Defensa d'Ucraïna. La intenció, segons constaten, és trobar activistes ucraïnesos i persones que han servit al mateix exèrcit o forces de l'ordre. L'informe afirma que els presoners no tenen atenció mèdica ni reben menjar. Després dels interrogatoris, els ciutadans són deportats a zones remotes i aïllades de Rússia.

Què passarà ara?

El mateix article del The Guardian destaca que a Txetxènia, Putin va posar al capdavant a Ramzan Kadyrov, que des d'aleshores ha donat suport a les forces russes, tant a Síria com a Ucraïna. I, per ara, sembla que s'han normalitzat les noves administracions. Això, segons es pot llegir en aquest mateix article, requereix cinisme i debilitat per part d'Occident, és a dir, girar el cap a un altre costat. En el cas d'Ucraïna, però, no sembla del tot clar com podria acabar. De moment, tot indica que Occident s'ha mostrat més solidari amb Kíiv i ha imposat sancions contra Rússia.

 

Imatge principal: una dona camina pel costat d'un cotxe destrossat per Butxa, alliberada recentment pels ucraïnesos i on s'han vist crims de guerra i nombroses atrocitats / Efe