Nova polèmica pels detalls de la coronació del rei Carles III del Regne Unit. Els escocesos —independentistes i unionistes, monàrquics i republicans— estan dividits sobre la qüestió del retorn de la Pedra del Destí al Palau de Westminster amb motiu de la cerimònia de coronació el pròxim 6 de maig. Parlem d'una pedra rectangular de 152 quilos que s'ha emprat durant centenars d'anys en la coronació dels monarques d'Escòcia fins que el rei Eduard I d'Anglaterra la va robar el 1296 en la invasió del país. Malgrat que es va retornar al seu lloc d'origen, continua sent part del protocol d'aquesta celebració, fet que ha desencadenat una picabaralla entre els partidaris de seguir amb la tradició i els qui veuen amb mals ulls deixar-los un objecte que fou espoliat pels anglesos. L'exprimer ministre escocès i actual líder de la formació independentista Alba, Alex Salmond, s'ha pronunciat en contra tenint en compte el conflicte polític entre Escòcia i l'estat britànic, i ha animat el futur mandatari escocès a negar-s'hi. Una petició a la qual la candidata a les primàries de l'Scottish National Party, Ash Regan, ja s'ha sumat.
Picabaralla per la pedra escocesa que els anglesos van robar
A partir del segle XVIII i arran del Tractat d'Unió, els monarques britànics van agafar el costum de fer servir la pedra robada en les cerimònies de coronació. No va ser fins 700 anys després, el 1996, que el govern britànic va decidir retornar l'objecte espoliat, i fins al dia d'avui ha descansat al Castell d'Edimburg, a l'espera d'un nou rei. I és que la tradició mana que els monarques s'asseguin al tron que porta la pedra durant la cerimònia de coronació, com ja va fer Elisabet II.
La polèmica Pedra del Destí
Fa temps que l'artefacte és símbol del conflicte entre Escòcia i el Regne Unit, i el dia de Nadal de 1950 un grup d'estudiants nacionalistes escocesos la van robar de l'Abadia de Westminster amb la intenció de retornar-la al seu país d'origen, però es va trencar per la meitat i la van amagar en diferents localitzacions mentre la transportaven cap al nord. Un cop a Glasgow, un expert la va reparar clandestinament. El govern britànic va llançar una operació policial per cercar la pedra, però no va ser fins a la primavera de l'any següent que es va descobrir a l'altar d'una església escocesa, on els estudiants l'havien deixat, i les autoritats britàniques la van retornar a Londres. És per incidents com aquest que alguns experts consideren que la pedra que es fa servir en l'actualitat podria no ser l'original. La Pedra del Destí també va sobreviure a la Segona Guerra Mundial, potser gràcies al fet que es va amagar en una localització secreta durant els bombardejos dels nazis. També el moviment sufragista la va fer servir per a les seves reivindicacions polítiques el 1914: un grup de feministes va fer explotar una bomba molt a prop del tron i la pedra, que va resultar en la destrucció d'un dels cantons i, aparentment, l'esquerda que la va acabar trencant el 1950.