Israel juga un paper molt important en l'espionatge mundial. Allà és on va néixer el sistema Pegasus i d'allà també emanen altres autèntiques obres d'enginyeria informàtica que s'han convertit en eines imprescindibles per als serveis d'intel·ligència dels estats. Però, per què a Israel? I en quina situació queda Pegasus i la seva companyia NSO després de l'escàndol del CatalanGate? Quines repercussions té en l'àmbit europeu la seva mala propaganda en les darreres setmanes?
"El 50% dels clients de Pegasus són estats antidemocràtics"
Aquest diari ha entrevistat un especialista en la matèria, el periodista d'investigació israelià Amitai Ziv, del Tech 12 i col·laborador de capçaleres de renom com Haaretz, per tal d'entendre la importància que tenen aquesta mena de negocis i la influència en les nostres vides. D'entrada, destaca que l'NSO va crear sistemes com Pegasus perquè representen, "en termes cibernètics, un poder equivalent a una arma nuclear" i serveixen per "combatre atacs amb bombes nuclears, tenir el poder de detectar els responsables quan s'està gestant, també per preveure atacs terroristes i xarxes de pedòfils".
Per això, Ziv subratlla que Pegasus es concep per a afers d'alta gravetat i els deslliga completament de l'espionatge a polítics que puguin tenir idees democràticament acceptables, com l'independentisme català: "Desconec exactament l'arrel del vostre conflicte. He viatjat a Barcelona i m'agrada aquesta ciutat i Catalunya. Però sembla un conflicte menor perquè s'hi hagi de destinar Pegasus. Reitero, aquest sistema és per entrar a sistemes com Whatsapp o Telegram i treure l'entrellat dels missatges encriptats d'aquells, per exemple, que són terroristes".
El cas mexicà
Però és una evidència que el CatalanGate i Pegasus són dos conceptes que van de la mà des que es va destapar a la premsa mundial a través del reportatge que el periodista Ronan Farrow va publicar al The New Yorker. Així doncs, l'altra pregunta que cal fer-se és si Pegasus ha quedat, pel que fa a la reputació, com un sistema totalment perjudicat que ha perdut l'objectiu amb què va ser creat. "Sistemes com aquests són necessaris. El problema és que, actualment, a banda del cas del CatalanGate, Pegasus també ha servit a països dictatorials com a instrument d'espionatge. Pràcticament el 50% dels clients no són estats democràtics", assegura Ziv. I posa exemples que van des de l'Uzbekistan, passant per Mèxic, "encara que pot ser discutible el seu grau de democràcia" i la mateixa Aràbia Saudita. Aquests fan servir Pegasus per "espiar els dissidents i reprimir-los".
I hi ha exemples. El grup de ciberatac Candiru, el germà de Pegasus, va militaritzar les vulnerabilitats dels productes de Microsoft i Google, la qual cosa va permetre als governs hackejar milers de persones, entre ells periodistes, activistes i dissidents polítics globals. Mèxic va ser el país amb més objectius potencials, en total 15.000 que van ser a la diana de Pegasus. La majoria dels contractes amb NSO van ser signats pel govern de Felipe Calderón i posteriorment el d'Enrique Peña, fins al 2018. Amnistia Internacional va considerar aquest espionatge una gran campanya d'assetjament que va obstaculitzar la investigació de la desaparició de 43 estudiants mexicans després d'enfrontaments amb la policia el setembre del 2014 i els cossos dels quals van ser presumptament incinerats.
Les casualitats no existeixen i, precisament, Tomás Zerón, antic cap de Recerca de l'Estat a Mèxic, viu ara com un pròfug de la justícia a Israel, a qui se l'acusa de la responsabilitat de la desaparició d'aquests estudiants d'Ayotzinapa. L'actual subsecretari de Drets Humans a Mèxic, Alejandro Encinas, va imputar que Tomás Zerón “té vincles amb empreses israelianes molt poderoses que van fer servir les seves influències per ajudar-lo a escapar de Mèxic”.
Es constata que Israel, com a aparell estatal, juga un paper molt important amb aquesta mena d'agències d'espionatge. D'una banda, el mateix govern és un dels seus principals clients i, de l'altra, empreses com NSO veuen el refugi perfecte dins de les seves fronteres. "Per a una persona d'Israel, treballar en aquestes agències és increïble, els salaris són molt alts i l'interès per tenir coneixements lligats a la informàtica, el seu software i l'alta tecnologia és molt alt. Segurament, el conflicte etern que es viu amb Palestina fomenta aquest imaginari col·lectiu", argumenta Ziv i afegeix: "Per a un país com Israel, qualsevol mena de suport per lluitar contra el terrorisme és un tema delicat i amb un alt interès".
Sous de 21.400-90.000 dòlars mensuals
Segons un informe del Citizen Lab, NSO ha canviat el seu registre domiciliari de manera freqüent en els darrers temps. Preguntat per les característiques de l'empresa, el periodista d'investigació assegura que actualment se situa a Herzliya, a prop de Tel Aviv, en unes oficines molt petites. NSO, propietària de Pegasus, va ser fundada el 2010 per "tres veterans de l'exèrcit pertanyents a la Unitat d'Intel·ligència 8200”, que van iniciar els seus passos a Pegasus reclutant els millors hackers de l'exèrcit que poden arribar a guanyar de 21.400 a 90.000 dòlars cada mes, sempre que el contractant sigui una empresa privada i no els serveis d'intel·ligència lligats a l'ens públic.
Per això, malgrat els escàndols, és una peça que s'ha convertit extraoficialment en un ens inseparable de l'aparell estatal d'Israel: "És el mateix estat qui defineix els instruments de ciberatac com les altres armes i exportacions que han de ser aprovades pel seu Ministeri de Defensa". La seu, però, es divideix entre Israel i les Illes Verges dels Estats Units, "per un tema de taxes", matisa Ziv.
Un negoci a l'alça
I més enllà de Pegasus o Candiru, hi ha molts altres noms propis que configuren una xarxa d'espionatge que converteix Israel en un gran proveïdor d'una arma indispensable per a qualsevol estat. Així doncs, NICE, Beyond Verbal, VoiceSense o Cognyte Software són altres líders globals en la investigació de sistemes de software amb seu a Israel. I l'alta demanda fa que també en trobem, sense tanta incidència, en altres països amb l'obertura de nous sistemes com Uniphore a l'Índia, SESTEK a Turquia, AudEERING a Alemanya o Verynt Systems, Avaya o Calabrio, aquests tres darrers dels Estats Units.