Bielorússia celebra aquest diumenge eleccions presidencials. Tot i que s'espera que l'actual president del país, Aleksandr Lukaixenko, al poder des del 1994 i considerat l'últim dictador d'Europa, aconsegueixi el seu sisè mandat, l'oposició ha aconseguit organitzar-se i celebrar mítings. Entre detencions i exilis forçats, hi ha tres candidates que s’han unit per intentar liderar un moviment per plantar cara al president. El marit de Svetlana Tikhanovskaia, una professora de 38 anys, és un dels candidats detinguts. I precisament aquest fet és el que l’ha empès a presentar-se com a candidata. A més, per por de represàlies, ha enviat els seus fills a viure a l’estranger, segons recull la BBC. Tikhanovskaia s'ha presentat al costat de Veronika Tsepakalo i Maria Kolesnikova, unides per causes similars. 

De fet, en aquests mítings s'hi han pogut veure unes banderes ben diferents a les oficials, vermella i verda. Una franja blanca, vermella i blanca. Però, quines diferències hi ha? L'historiador Janek Lasocki recorda a través d'un fil de Twitter que l'actual bandera és del 1995 i molt semblant a la dels temps soviètics però sense el martell i la falç. Una bandera que va substituir la blanca, vermella, blanca que, per a molts bielorussos ha estat, des de sempre, la bandera nacional.

La bandera blanca, vermella i blanca, amb el cavaller, va ser adoptada originalment fa més de 100 anys per la curta República Nacional de Bielorússia, detalla. Una república que va intentar crear el seu exèrcit, escoles i missions diplomàtiques entre altres coses. Però el pas ferm de l'Exèrcit Roig l'any 1919 va dificultar les coses. En plena URSS, la bandera era un símbol antisoviètic.  

Després de la dissolució de l'Antiga Unió Soviètica, l'any 1991, Stanislav Shushkevich va esdevenir el president de facto i la bandera blanca, vermella i blanca es va tornar a adoptar amb la intenció de trencar amb el passat soviètic. Però va durar poc. Lukaixenko va guanyar les eleccions l'any 94 prometent tornar els símbols soviètics, i així ho va fer després d'un referèndum el maig del 95. A més, remarca que el daltabaix que va provocar la caiguda de l'URSS i l'inici inestable d'una nova etapa van provocar que molts ciutadans sentissin nostàlgia del passat soviètic, com ha passat, de manera genèrica, en gairebé tots els països que n'havien format part.

A partir d'aquest moment, la bandera blanca, vermella i blanca va anar associada directament a l'oposició del líder del país i des del govern, tal com explica Lasocki s'ha intentat retirar d'esdeveniments públics i esportius. 

En les últimes setmanes, la bandera ha tornat a agafar protagonisme. I, tal com indica Lasocki, ara també s'associa a les ganes de canvi.

 

Imatge principal: Míting de Svetlana Tikhanovskaia, Veronika Tsepakalo i Maria Kolesnikova on es poden veure les dues banderes.