Menjar sopa ja no és tan popular com menjar ramen o fideus xinesos. Sigui com sigui, en molts països i en especial, entre la gent jove, el costum de menjar sopes s'està perdent. Però a Rússia, aquest plat calent continua ocupant un lloc central a la taula. Tant si es tracta d’un àpat familiar com d’un dinar de feina, la sopa és gairebé un ritual quotidià, una constant cultural que ha sobreviscut al pas dels segles i als canvis socials. No és cap sorpresa, doncs, que les sopes constitueixin la part més abundant del receptari tradicional rus. Però, d'on ve aquesta devoció per les sopes?
Les sopes no són una simple recepta. Cal mirar més enllà de la simple recepta i fixar-se en les característiques úniques de les sopes russes –cal recordar que l'URSS englobava diferents països i que, actualment, encara comparteixen aquesta predilecció per les sopes–. A diferència de les sopes europees, on sovint es prioritza la intensitat del sabor, a Rússia històricament el més valorat ha estat el contingut gras del brou. No parlem d'una sopa qualsevol. Tant en les típiques shchi (sopes amb base de col) com en les pokhlyobki (sopes vegetals), un brou ric en greixos era sinònim de nutrició i energia, especialment necessària per suportar els llargs hiverns del país.
Curiosament, la paraula “sopa” (суп) no va entrar al vocabulari rus fins al segle XVIII, importada juntament amb receptes de sopes puré —una forma poc comuna fins aleshores en la cuina local, tal com destaca el The Moscow Times–. Així i tot, els ingredients autòctons com la col picada, els bolets, xucrut (col fermentada), els cogombres en vinagre i altres vegetals en salmorra, continuen sent els marcadors d’autenticitat d’una sopa genuïnament russa.
Un altre tret distintiu i gairebé innegociable: la crema agra (smetana). Sigui borsch, solianka o qualsevol altra varietat, una cullerada de crema agra al plat és gairebé obligatòria, destaca el portal Russia Beyond. No només aporta un toc de suavitat i acidesa equilibrada, sinó que també s’ha convertit en un símbol identitari de la manera russa d’entendre aquest plat. Una sopa sempre és més que una sopa.
Una sopa soviètica
Durant el període soviètic, sorprenentment, no hi va haver grans ruptures amb la tradició. Les receptes clàssiques com el shchi, el borsch, la sopa de bolets o la sopa amb fideus es van continuar preparant com sempre. Tanmateix, va continuar la tendència iniciada al segle XIX de modificar i evolucionar plats antics. Un bon exemple és la kalya, que amb el temps es va transformar en el que avui es coneix com a rassólnik, especialment popular en la seva versió Leningrad. Una de les novetats més significatives del període soviètic va ser l’absorció ràpida de sopes provinents de les repúbliques de la Unió Soviètica. Plats com el kharcho (sopa picant georgiana amb carn i nous), la chikhirtma (sopa d’aviram amb ou) o la shurpa (sopa d’origen centreasiàtic, rica en carn i espècies) van passar a formar part del repertori habitual en moltes llars russes, enriquint encara més la ja diversa tradició culinària.
El veritable motiu del consum de sopes
Durant l'època soviètica, el consum de sopes va ser molt elevat per motius culturals, socials i pràctics que van influir directament en els hàbits alimentaris de la població. En aquest sentit, l'economia ha estat un punt clau. Durant els anys soviètics, la vida quotidiana estava marcada pel racionament i l'escassetat d'alguns productes. Les sopes, en canvi, eren fàcils de preparar i no requerien ingredients cars o difícils d'aconseguir. Podien estar fetes amb productes bàsics com verdures, patates, cereals i carn de baix cost, com el pollastre o el porc, que es podien estirar per alimentar més persones.
Cal tenir en compte també el factor clima. En un context de temperatures extremes a l'hivern, la sopa era un plat càlid que ajudava a combatre el fred de les llargues i extremes estacions hivernals. A més, les sopes sovint estaven preparades amb ingredients que proporcionaven una nutrició completa, com llegums, cereals i greixos. El brou ric en greixos era una font important de calories que mantenia la gent energitzada i satisfeta durant tot el dia, una necessitat en un entorn sovint dur i poc abundant. A banda d'això, però hi ha l'herència cultural i tradició: La tradició de consumir sopes va ser molt arrelada a la cultura russa, i durant el període soviètic no es va perdre, sinó que es va mantenir i fins i tot es va adaptar. La sopa no era només un àpat, sinó també una part de la vida quotidiana i de la unió familiar. La preparació i consum de sopes com el borsch, el shchi i altres plats tradicionals representaven una connexió amb el passat i amb la identitat cultural russa, una manera de mantenir les arrels tot i els canvis polítics i socials. A més, les sopes eren sovint servides en menjadors col·lectius o durant els àpats comunitaris. A les fàbriques, les escoles o els camps militars, les sopes eren un element fonamental d’un menú col·lectiu. Aquests àpats també tenien una funció social, afavorint la cohesió dins la comunitat. Així, la sopa es va convertir en un símbol de la unitat i la solidaritat, valors molt importants en la ideologia soviètica.