Margaret Thatcher, la primera dona que va ocupar el càrrec de primera ministra al Regne Unit, volia que la tractessin d'igual en un món ple d'homes i que el que cridés l'atenció sobre ella no fos el seu gènere. Però l'anomenada Dama de Ferro va entendre de seguida que la roba era potent per contrarestar aquests cops i menyspreus que li podien saltar de qualsevol lloc, no només per les seves polítiques durant els seus 11 anys de mandat, sinó per ser dona.
Potser Thatcher va posar de moda les bruses amb llaç, anomenades ‘pussy bow’, però la vicepresidenta Kamala Harris, i candidata demòcrata dels Estats Units a les eleccions del pròxim 5 de novembre, també les fa servir en mítings, entrevistes i aparicions públiques. Des de la conferència nacional demòcrata a l'agost, fins al debat presidencial amb Donald Trump, o la seva entrevista amb Orpah al setembre. També en un 60 minuts, on va parlar de política exterior i economia, destaca la CNN. Ara, aquest llaç s'ha convertit en un uniforme habitual per a Harris, tot i que va ser a mitjan segle passat quan es va establir com a element bàsic en el vestuari d'una nova onada de dones treballadores.
La progressió de les bruses ‘pussy bow’
Tal com destaca la mateixa cadena nord-americana, entre el 1950 i el 1970, la proporció de dones casades d'entre 35 i 44 anys que participaven en la força laboral nord-americana es va disparar del 25% al 46%. La qüestió de què havien de vestir, però, era quelcom que generava ansietat per la falta d'adaptació als codis laborals i el que requeria el mercat. Al seu popular llibre The Women's Dress for Success, publicat el 1977, l'autor John T. Malloy recomanava les bruses amb llaç al coll com a uniforme innegociable per a la dona ambiciosa, comuna i corrent. S'haurien d'usar amb vestits de faldilla, afegia, perquè en aquell moment no era apropiat per a l'oficina. Un codi que, evidentment, ja ha quedat enrere.
Però tornant a l'època, als anys 70 i 80, moltes dones que acabaven de començar a treballar hi van estar d'acord, perquè cal afegir, les opcions eren molt limitades. Les bruses amb llaç van inundar les oficines i es va acabar consolidant com a símbol del feminisme corporatiu de segona onada. Però l'empoderament femení va quedar en gran mesura al vestíbul. Les dones eren al lloc de treball, sí, però no se les considerava iguals. Els homes solien tenir expectatives rígides sobre com havien de vestir les noves col·legues femenines, com havia demostrat Malloy. El 1973, el president Richard Nixon va reprendre la periodista Helen Thomas per portar pantalons, dient que preferia els vestits.
Per què ha tingut tanta importància?
El look d'aquesta camisa, que recorda a una corbata, ha tingut tendència a indicar una certa equivalència, és a dir, una permanent cerca per a un tracte igualitari entre homes i dones. Encara ara, recorda la mateixa cadena, dècades després, aquesta peça de roba continua estant en molts armaris de dones poderoses. Malgrat l'intent de tenir una igualtat laboral –i en general en tots els àmbits–, la camisa també ha generat polèmiques. El que uns constaten com un alliberament femení, altres també ho subratllen com un recordatori de la pressió que les dones enfronten per mantenir-se d'igual a igual. Sigui com sigui, Harris ha optat per fer servir aquestes bruses per mantenir-se al mateix esglaó que la resta d'homes que té al voltant, siguin companys o rivals polítics.