ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Vladímir Putin és president de Rússia des del 2012. Un càrrec que també va ocupar entre el 1999 i el 2008. Entre el 2008 i el 2012 va ser primer ministre del país. Molts crítics del líder rus diuen que ha portat el país a un atzucac, però d'altres, els que en són més fans, destaquen l'estabilitat que va portar després de Borís Ieltsin i la manera amb què ha plantat cara a occident. De fet, sota el mandat de Ieltsin, Rússia va seguir una política de cooperació amb l'OTAN. Un fet que va canviar ipso facto quan Putin va arribar al poder. Des d'aleshores ha insistit que l'expansió de l'OTAN cap a l'est representa una amenaça per al seu país. Una posició que desperta i ha despertat durant anys molt de suport entre els russos, que creuen que l'OTAN només existeix per combatre les inseguretats que crea la seva existència.
Però no és només això. També és part del joc la manera com Putin s'ha anat mostrant durant tots aquests anys. Tal com assenyalava fa uns anys el diari britànic The Guardian, després del caos, trapelleries, males paraules a la televisió i borratxeres de Ieltsin, l'actual líder rus s'ha presentat sempre —o gairebé sempre— com un home fort i robust. Sobre cavalls, banyant-se en aigües glaçades amb el tors nu, lluitant amb tigres o, en definitiva, mostrant-se com un mascle alfa.
La popularitat de Putin
Quan Putin va arribar al poder, Rússia estava sortint de reformes de mercat de la dècada del 1990 i una crisi financera del 1998. El panorama no era gaire engrescador. Va retallar alguns impostos per beneficiar empreses i va renacionalitzar alguns sectors clau. No obstant això, la capacitat de fabricació no utilitzada i l'augment dels preus del petroli, Rússia com a principal exportadora, va ajudar a marcar el començament d'una era de prosperitat sense precedents. Una era que encara ressona a les orelles dels russos i per la qual Putin va assolir una gran popularitat. De fet, l'any 2015 gaudia d'una popularitat superior al 86%, l'índex més alt que ha obtingut mai qualsevol líder del Kremlin. Segons el portal Statista, aquest mes de febrer, Putin gaudia d'una popularitat del 71% de la població. Prop del 65% dels russos aproven l'operació militar especial que s'està duent a terme a Ucraïna, segons una enquesta recent i realitzada per l'empresa estatal VTsIOM.
Però, com se sustenta tot plegat? "Penso que Putin té els russos enganyats. Els mitjans de comunicació oficials estan donant la versió oficial que el que està passant és una operació militar especial, no estan dient que hi hagi atacs sobre civils. Té controlades les xarxes socials i ha prohibit Facebook i Twitter gairebé completament. Té un suport bastant ampli en la societat", descriu l'investigador sènior expert en Rússia del Real Instituto Elcano, Andrés Ortega, en conversa amb ElNacional.cat. "Hi ha 11 milions de russos que tenen família a Ucraïna, i quan els expliquen que els estan bombardejant, els russos no s'ho creuen. Hi ha un control força absolut en aquests moments. I més encara amb la llei de censura que s'ha aprovat recentment". I afegeix que "la gent que es manifesta contra la guerra i la invasió són minoria. És un país gran i es veu que hi ha poques persones a les manifestacions. Té controlat el sistema mediàtic intern".
Malgrat tot, hi ha d'haver alguna cosa que justifiqui aquest suport incondicional al líder del Kremlin. "La idea del nacionalisme és una font de suport i fins ara havia aconseguit que Rússia fos i tornés a ser un país respectat, que fos vist com una potència a Europa i de manera global". "La gent recorda el desordre de Ieltsin i la caiguda de la Unió Soviètica".
De què viu Rússia?
"Cal veure Rússia com un país gas estat. Viu del gas i del petroli però no només. També d'alguns productes bàsics de tecnologia. El rus és un ciutadà que està acostumat a la resistència davant les adversitats. Ha passat per la revolució, guerra mundial, l'estalinisme i crec que el fet que hi hagi hagut calma ha jugat a favor de Putin, tot i que tampoc, des del punt de vista econòmic, no s'ha modernitzat. No s'ha digitalitzat com han fet altres països europeus", constata l'investigador.
"A Putin li molesta que els països entrin a la Unió Europea —per exemple, la mateixa Ucraïna, Geòrgia o Moldàvia— no només militarment i per seguretat, sinó pel que significa estar dins de la UE en termes democràtics. De vegades no ho tenim en compte. La democràcia liberal no és un sistema propi de la història russa ni de l'àrea soviètica", conclou.
Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin / Mikhail Klimentyev - Efe