Tallada al llit rocós de Jerusalem, la pedra de Jerusalem és una tradició centenària de mineria i elaboració de les pedres sagrades de la ciutat. Estimada per la història i admirada per la seva força i bellesa, la Pedra de Jerusalem és un testimoni etern de la rica i vibrant cultura de la capital.
L'antiga ciutat de Jerusalem és la llar de molts llocs històrics i sagrats i una rica font de minerals i altres recursos naturals. La geologia única de l'àrea ha convertit Jerusalem en una font de recursos valuosos, i molts d'aquests minerals s'han utilitzat per construir alguns dels edificis i monuments més emblemàtics del món. Les operacions dels arqueòlegs a Jerusalem han continuat fins avui, amb innombrables persones a tot el món buscant els tresors amagats de la ciutat.
No només es fa servir en edificis històrics, tots els edificis de Jerusalem, miris on miris, són del mateix color. De la mateixa tonalitat, de la mateixa pedra. En certa manera, la pedra de Jerusalem es considera santa. La ciutat està construïda principalment amb pedres de l'antiga Jerusalem que s'han col·locat juntes amb cura durant centenars d'anys, creant una ciutat amb una arquitectura única. Els edificis de Jerusalem són gairebé com un llibre d'història vivent, cada pedra conté una història de les diferents cultures i religions que han habitat dins dels seus murs, tal com descriu el portal Gems of Jerusalem.
Les curiositats del Mur de les Lamentacions
El Mur de les Lamentacions, que envoltava el pati del Temple Jueu a Jerusalem, està fet de pedra de Jerusalem, un tipus de pedra calcària que és autòctona de la zona. Es tracta un lloc de pelegrinatge per a jueus i un lloc important per a visitants de totes les religions. El mur ha estat un lloc de pregària, reflexió i dol durant segles, i simbolitza la força, la resiliència i la fe de la nació jueva. Es creu que les oracions jueves pronunciades al Mur de les Lamentacions són especialment poderoses, i molta gent hi va per resar i oferir oracions i desitjos escrites en paper i dipositades a les esquerdes del mur.
Cal tenir en compte, de fet, que dues vegades l'any, s'enduen els papers, ja que si no, seria materialment impossible conservar-los tots –la situació actual, per manca de turisme a conseqüència de la guerra, és visiblement diferent–. Una altra curiositat és que mai no s'ha de donar l'esquena al mur. De fet, després de fer les oracions i les peticions cal retirar-se caminant enrere. Pot resultar graciós, però té sentit si es pensa que és un lloc sagrat per a la pregària. Per altra banda, el Mur de les Lamentacions és un recordatori de la força del poble jueu i la seva fe indestructible en Déu.
Un atac contra la identitat Palestina?
Segons el portal The Architectural Review, però, l'ús israelià de la pedra per construir una narrativa de continuïtat a Jerusalem va acompanyat d'un intent deliberat d'interrompre la presència palestina a la ciutat. L'excavació de la història israeliana a la topografia rocosa de Jerusalem va acompanyada d'un procés actiu d'excavació de la història palestina de la ciutat. Les pedres de la ciutat donen testimoni d'aquest procés d'esborrament colonial, segons destaca el mateix web. Així mateix, constata que els palestins de Jerusalem viuen sota l'amenaça constant de desallotjaments forçosos i demolicions d'habitatges.
En contemplar Jerusalem des del Mont de les Oliveres, les rajoles i les teulades de Jerusalem donen una imatge d'uniformitat visual, la pedra és l'element en comú. Però el material ha definit també la trajectòria de la ciutat. La pedra calcària de Jerusalem, extreta dels turons que envolten la ciutat, així com d'altres turons propers a les terres altes centrals de Palestina, ha estat el principal material de construcció de la ciutat des de l'antiguitat. És alhora el material que sosté el seu esquelet estructural i el paisatge urbà amb to daurat. Generacions de paletes locals han cuidat durant molt de temps les qualitats i varietats del material; cada tipus de pedra té un nom local basat en la seva textura, to i mal·leabilitat específics, destaca el mateix portal. Ja sigui que acabi en el detall arquitectònic més petit de la ciutat o en el monument més grandiós, cada pedra és una contribució als molts sediments de matèria i d'història que conformen Jerusalem. En aquest sentit, és materialment impossible construir quelcom que no comparteixi aquests colors.