La decisió del president nord-americà, Donald Trump, de reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel no respon tant a deliberacions estratègiques sobre la pau al Pròxim Orient com a motius de política interna i a les pressions de sectors religiosos als Estats Units, segons alguns experts.
Trump, que va arribar a la Casa Blanca impulsat en part per una fama de negociador sagaç, reflectida al seu llibre The Art of the Deal (1987), va definir fa mesos la pau entre israelians i palestins com "l'acord definitiu", un cotitzat objectiu que certificaria irrevocablement la seva capacitat per fer tractes.
Aquest dimecres, tanmateix, es va allunyar d'aquesta meta de manera potser irreversible, en convertir els Estats Units en l'únic país del món que reconeix Jerusalem com a capital israeliana i en el primer que planeja traslladar allà l'ambaixada, d'ençà que l'ONU instés el 1980 tots els països a retirar d'allà les seves missions diplomàtiques.
El president va fer aquest anunci abans fins i tot que el seu gendre i assessor, Jared Kushner, tingués ocasió de revelar el pla de pau que ha dissenyat per als israelians i palestins amb el beneplàcit de Trump i el consell freqüent de l'Aràbia Saudita.
Després del discurs, els palestins van qüestionar el futur dels EUA com a mediador en el procés de pau, i fins algunes veus proisraelianes van preguntar per què Trump ha actuat ara, en comptes de guardar-se la carta per influir en unes possibles negociacions.
La resposta sembla que és en el clima polític dels Estats Units, on Trump s'ha acostumat a reaccionar a les pressions sobre el seu càrrec o la cobertura mediàtica negativa amb bruscos anuncis dissenyats per apel·lar a la seva base electoral.
"Això té a veure tot amb la política interna (dels Estats Units), i res amb la pau a l'Orient Mitjà", va dir a Efe un expert en política exterior a l'American University, Gordon Adams.
Durant la campanya electoral, Trump va prometre que traslladaria a Jerusalem l'ambaixada nord-americana, que ara és a Tel Aviv, una aspiració que altres presidents nord-americans, com Bill Clinton i George W. Bush, també van expressar abans d'arribar al poder, però que finalment van abandonar per no arruïnar les perspectives de pau.
El Congrés nord-americà va provar de forçar el trasllat de l'ambaixada a Jerusalem el 1995, en aprovar una llei que exigeix moure a la Ciutat Santa la missió diplomàtica a Israel.
Aquesta llei permet als presidents nord-americans ajornar aquest trasllat si consideren que encaixa amb els "interessos" dels EUA, un tràmit que s'ha de fer cada sis mesos i que els tres predecessors de Trump van completar regularment.
El president va fer el mateix per primera vegada el juny passat, però durant les darreres setmanes, davant de la perspectiva de tornar a firmar un document que contradeia la seva promesa electoral, es va plantejar un canvi de rumb.
Quan Trump va anunciar l'octubre que abandonaria l'acord nuclear amb l'Iran si no se'n corregien els "defectes", ho va fer també coincidint amb la data límit d'una certificació periòdica que, per ordre del Congrés, havia de fer la Casa Blanca per garantir que Teheran estava complint el pacte.
Segons alguns experts, la incomoditat que genera a Trump aquest ritual de certificació d'assumptes que no encaixen amb les seves promeses electorals, pot haver-lo empès a prendre ambdues decisions.
"Aquest president actua basat en els seus impulsos", va argumentar Adams.
Natan Sachs, un expert al Pròxim Orient al centre d'estudis Brookings, també creu que Trump va fer aquest discurs "en part perquè li tocava firmar de nou l'ordre" per postergar l'aplicació de la llei, segons va dir a la pàgina web de la institució.
El mateix opina Aaron David Miller, un analista que va assessorar el govern de Clinton en el procés de pau dels anys 90 i que ara treballa en el centre d'estudis Wilson Center.
"[La decisió es deu a] una combinació de la frustració de Trump respecte d'haver de postergar altra vegada [l'aplicació de la llei de 1995] i sobre la falta de compliment de la seva promesa electoral, i del seu desig obstinat de fer quelcom que els seus predecessors no hagin fet mai", va dir Miller a la cadena CNN.
De fet, durant el seu anunci, Trump es va encarregar de subratllar que altres presidents no havien complert les promeses electoral sobre Jerusalem per "falta de valentia", i que ell sí que ho faria.
Amb el seu discurs, Trump cercava acontentar els seus votants "cristians evangèlics, que sempre han donat suport a Israel", segons va recordar Adams.
"També es dirigia a donants en la seva campanya com (el magnat jueu dels casinos) Sheldon Adelson, que és inflexible en la seva insistència que els Estats Units haurien de donar suport a Israel, i no als palestins," va afegir.
El principal grup de pressió proisraeliana dels Estats Units, Aipac, també ha elogiat avui la decisió de Trump, i les seves generoses contribucions de campanya a legisladors d'ambdós partits podrien tenir una cosa a veure amb les escasses crítiques que va rebre el discurs del president des del Congrés.