Les investigacions del Committe to Protect Journalists ha constatat aquest gener que 167 periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació estaven entre les més de desenes de milers de morts a Gaza, Cisjordània, Israel i el Líban des que va començar la guerra. El que la converteix en el període més mortífer per als periodistes, des que l'entitat va començar a recopilar dades el 1992. Tot i l'entrada en vigor de l'alto el foc, es fa difícil tenir informació de primera mà del que passa a Gaza. S'han vist edificis i ciutats senceres convertides en runa, cotxes en perfecte estat, bombardejos, víctimes, ferits, assassinats, etc., però més enllà de la notícia superficial i de consum ràpid, què hi ha? "El paper del periodisme en els conflictes és el mateix que té en general, observar i traslladar el que veu a l'audiència o al lector. Nosaltres no som activistes, som observadors, és cert que veus el patiment d'uns que ataquen als altres, en alguns casos hi ha un clar invasor, víctimes clares, un atac terrorista de Hamàs el 7 d'octubre que ha generat un atac que ha violat una quantitat enorme de drets humans i Netanyahu i els dirigents de Hamàs han tingut ordres de detenció del Tribunal Penal Internacional per crims de guerra. No ens hem de decantar per cap de les parts, malgrat tenir una tendència a estar a favor de les víctimes. A totes les guerres hi ha població civil que és víctima", constata la periodista d'internacional i directora de Documentos TV, Pilar Requena.
"El problema de la guerra a Gaza és que no hi ha hagut accés lliure al lloc atacat. La informació que rebem està controlada per parts del conflicte. Per part d'Israel, no ha deixat entrar periodistes amb tropes israelianes, només s'ha pogut fer un parell de vegades i tot molt controlat, no et pots moure amb llibertat". I afegeix: "La guerra de Gaza sempre ha estat molt complicada. Les dues parts fan la seva pròpia propaganda i intenten vendre les seves idees i punts de vista. No hi ha una llibertat completa si per entrar a Gaza depens sempre dels israelians". En aquest sentit, assenyala que caldrà esperar si ara deixaran entrar, si serà lliure o controlat. "En l'alliberament dels segrestats o dels mateixos presos palestins, no hi ha accés sobre el terreny, estan controlats per una política de propaganda molt forta. No poder anar-hi nosaltres i comprovar-ho, fa més complicada la nostra feina".
"El paper del periodisme en conflicte és un dels pilars, però lamentablement, crec que s'ha perdut. Primer amb la precarització, pèrdua de feina i el fet que cada vegada és més difícil la seguretat sense cobertura en condicions per les mateixes capçaleres, treballant per cròniques molt mal pagades", detalla Esma Kucukalic, periodista i investigadora de la Universitat Europea de València. "S'ha instaurat explicar les coses des de la redacció, sense trepitjar el terreny, i això suposa una pèrdua per a les societats. Hem adquirit rutines de consum ràpid, titulars que busquen el clickbait més que l'anàlisi ho estan demostrant". I ressalta: "Hi ha desafecció, cal fer alguna cosa". Una opinió que comparteix també la periodista, doctora en comunicació i professora de periodisme televisiu Lola Bañón. "La guerra a Gaza passarà a la història, però s'ha prohibit l'accés directe i la narració ha estat tallada per l'interior. Els periodistes han estat víctimes del conflicte".
Notícies de consum ràpid i fort impacte
La informació de la guerra que triomfa és aquella de consum ràpid i anàlisi superficial. "Cal preguntar-nos què està passant, el context d'on venim i a on anem", destaca Requena durant la conversa amb ElNacional.cat. "Totes les notícies són molt semblants, anem a l'espectacle de la guerra, però al final es converteix en un espectacle de gent que fuig, assassinats, víctimes de bombardejos, de com es recuperen cadàvers, de com pot haver-hi altres atacs. Ens quedem una mica en l'espectacle de la violència i resultats que veiem", constata. Dades superficials que arriben a través d'impactes del Tiktok d'un minut. "Falta l'anàlisi per tots costats, falta context, falta què està passant amb els mediadors dels conflictes i quins són els seus interessos". "Trump diu ara que la població de Gaza ha de ser traslladada de forma forçosa, perquè no es farà de forma voluntària, per reconstruir Gaza tranquil·lament. Això és soroll al voltant de la guerra. Falta el context perquè la societat pugui entendre. Per a mi és fonamental cobrir els preconflictes i els postconflictes. I potser, fins i tot, cobrint el preconflicte, en podem evitar algun". D'aquesta manera, explica que és bastant probable que la informació sobre Gaza, decaigui en algun moment, com ha passat amb el cas d'Ucraïna.
"Penso que el model al qual hem entrat, el digital, que no és sostenible. Rapidesa, immediatesa de les xarxes socials, però no hauríem d'adaptar-nos a aquesta forma de comunicar, s'ha d'anar més enllà del consum i informació que moltes vegades és publicitat o notícies ràpides", afegeix Kucukalic. "Hi ha un trencament amb l'audiència, alguna cosa no va bé. Perdem l'interès pels conflictes". Preguntada per alguna fórmula per atrapar l'atenció de l'audiència, constata que potser caldria oferir un periodisme internacional més de solucions. Presentar els problemes, perquè aquests s'han de cobrir, però plantejar una millor forma de narrar, a més de plantejar, a través de dades, solucions.
Què passa amb les imatges de consum ràpid?
Tal com destaca Requena, amb les imatges de ruïnes, víctimes, assassinats i massacres s'aconsegueix l'atenció i la reacció humana. Una dada clau, ja que moltes vegades aquesta protesta demana que les guerres tinguin regles i, per tant, amb les imatges aconsegueixes la part emotiva i mobilització. En aquest sentit, constata que una vegada superat aquest moment, cal analitzar la situació. S'ha de parlar amb els que tenen el poder, perquè al final "són ells els que tenen la clau per acabar un conflicte. Les víctimes no tenen la clau ni la capacitat. Les víctimes són víctimes i no poden acabar amb un conflicte. Acaben els que tenen armes i poder per deixar-les. És complicat arribar a ells, i sempre queda en un segon pla".
"Crec que pot produir un cansament de la guerra. Primer perquè, si duren molt, és constantment el mateix, encara que canviï la víctima. La mateixa història però amb una altra persona. Impacte ràpid, curt i emotiu. La gent també es perd perquè no entén el que està passant. Tens una part de la societat que només consumeix el que li arriba per Tiktok o bots. S'ha imposat que la gent no llegeix o es cansa d'escoltar. S'ha imposat aquesta dinàmica i des dels mitjans també hi contribuïm. Si perpetuem això, no serem més que cadenes de transmissió, per tant, fàcilment manipulables". Així, ressalta que cal informar de la guerra, de les víctimes i de les armes que es fan servir, però també acompanyar-la d'una informació de fons que ajudi a entendre el conflicte. Les guerres, insisteix, no són totes iguals, les víctimes sí, però les guerres no. "Els contingents no són els mateixos, físicament no és el mateix lloc, la història tampoc. No té res a veure Ucraïna amb Gaza o el Sudan". "Els actors i factors són fonamentals en una guerra, cal accedir-hi per entendre el que està passant".
Bañón també es mostra crítica amb "la narració hiperbòlica del periodisme de guerra, que moltes vegades serveix per glorificar i inflar egos". I recorda el fet de presentacions de periodistes amb armilla antibales des de Jerusalem, en un moment en què es veuen bicicletes també de fons. Assegura que explicar la veritat en una guerra és complicat. "Cal aportar context, explicació, cuidar el llenguatge, no caure en una banda o l'altre. Hi ha coses molt complicades d'explicar. Com retrates una ocupació? Moltes de les coses que fan mal d'una ocupació són difícils de transmetre en un material audiovisual o una columna escrita". En aquest context, posa de manifest la doble situació del periodisme. "El sistema digital ofereix més possibilitats d'expressió, però els mitjans tradicionals no tenen pressupost per enviar gent, i això es resol, de vegades, amb gent sobre el terreny". Així, recorda que un periodista de Gaza no pot anar a Israel, i tampoc se sap què passa dins de Gaza ni què passa a la societat israeliana. "No sabem quina és la resposta interior, la seva dimensió". Ara bé, ressalta que gràcies al fet que cada vegada hi ha més dones cobrint conflictes es dona cobertura a temes socials i humans, que van més enllà del conflicte. Precisament per aquest motiu, totes tres es mostren convençudes que el context i l'anàlisi ha de primar per sobre del consum d'informació ràpida per aconseguir el rerefons i la panoràmica necessària per entendre la complexitat del món on vivim.