Almenys 82 periodistes han estat assassinats el 2018, 348 estan empresonats, 60 segrestats i tres desapareguts, segons el balanç anual de Reporters Sense Fronteres (RSF) sobre les agressions comeses contra els periodistes al món, actualitzat el 28 de desembre.
"Aquestes xifres en augment reflecteixen una violència inèdita contra els periodistes", ha denunciat l'organització, que ha destacat que el 2018 ha estat "particularment mortífer", amb 82 periodistes assassinats mentre exercien la seva tasca informativa.
Aquesta xifra inclou periodistes professionals, periodistes-ciutadans (persones que exerceixen el periodisme sense que aquesta sigui la seva professió) i col·laboradors de mitjans de comunicació, segons ha aclarit RSF.
Segons el parer de l'organització, l'assassinat del columnista saudita Jamal Khashoggi i el del jove periodista de dades eslovac Jan Kuciak "mostren la incommensurable determinació dels enemics de la llibertat de premsa". Més de la meitat dels periodistes assassinats el 2018 van ser atacats de forma deliberada (61%), segons RSF.
Christophe Deloire. Foto: The Supermat.
"Els actes violents contra els periodistes arribern a un nivell inèdit aquest any: tots els indicadors estan en vermell", diu el secretari general de Reporters Sense Fronteres, Christophe Deloire, que afegeix que "l'odi als periodistes manifestat —i fins i tot reivindicat— per líders polítics, religiosos i homes de negocis sense escrúpols té conseqüències dramàtiques i es tradueix en un augment molt preocupant de les violacions dels drets dels periodistes".
Segons Deloire, "aquests sentiments d'odi, multiplicats a través de les xarxes socials —que tenen una gran responsabilitat en aquests fets—, es fan servir per legitimar les agressions i debiliten, a poc a poc, cada dia, el periodisme i, amb això, la democràcia".
L'Afganistan, Síria i Mèxic, els pitjors
Per països, l'Afganistan se situa com el país "més mortífer" per als periodistes, amb 16 informadors morts el 2018, seguit de Síria (amb 11) i Mèxic (9), el país en pau més perillós per a la professió periodística. Els Estats Units es col·loquen aquest any entre els països més mortífers del món, després del tiroteig letal contra la redacció de The Capital Gazette.
El nombre de periodistes empresonats al món també s'ha incrementat. El 2018 ha arribat a 348 (entre ells 24 dones, el 7%), davant els 326 de 2017. Com l'any abans, més de la meitat dels periodistes empresonats és a les presons de l'Iran, l'Aràbia Saudita, Egipte, Turquia i la Xina, país que continua essent la presó més gran del món per als periodistes, atès que en té 60 d¡empresonats, dels quals tres quartes parts són periodistes-ciutadans.
D'altra banda, el nombre de periodistes segrestats també s'ha incrementat el 2018 fins a situar-se en 60 professionals, l'11% més en relació amb els 54 de l'any anterior. Dels 60 reporters segrestats, 59 estan captius a l'Orient Mitjà (a Síria, a l'Iraq i al Iemen) i sis d'ells són periodistes estrangers.
En aquest sentit, RSF ha indicat que, "malgrat la derrota d'Estat Islàmic a l'Iraq i del seu retrocés a Síria, s'obté poca informació sobre la sort d'aquests ostatges". "Només hi ha hagut notícies del periodista japonès Jumpei Yasuda, que va ser alliberat després de tres anys de captivitat a Síria, i d'un periodista ucraïnès que encara està en mans de les autoproclamades autoritats de la República Popular de Donetsk (DNR), que l'acusen de ser un espia.
Alfonso Armada. Foto: Europa Press.
Reporters Sense Fronteres ha registrat tres nous casos de periodistes desapareguts el 2018: dos a l'Amèrica Llatina i un a Rússia. "Em semblen unes xifres deplorables", ha manifestat en declaracions a Europa Press el president de la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres, Alfonso Armada.
Armada creu que, amb aquestes xifres, cal intentar "posar-se en la pell de cada periodista assassinat, sobretot, en la dels que han estat eliminats per ofegar la seva veu, per enviar un missatge de por, per complir amb aquest edicte de l'emperador nord-americà que diu que els periodistes són enemics del poble".
D'aquesta manera, el president de RSF Espanya ha advertit que "aquesta campanya d'acoquinament està llançant un missatge terrible cap a una professió que, si sempre va ser necessària, ara amb tanta inestabilitat, amb tant populistes que esgrimeixen solucions fàcils per a problemes concrets, el bon periodisme és més necessari que mai".
"Si vols un estat de dret, hi ha d'haver periodistes. Una societat no pot tenir un estat de dret sense una crítica racional, i la crítica racional requereix que hi hagi un grup saludable de periodistes que esbrini qui aprova les lleis i per quines raons, d'on venen els diners," ha dit Armada, parafrasejant i subscrivint les paraules de Timothy Snyder, titular de la càtedra Housum d'Història a la Universitat de Yale.
El balanç anual d'agressions comeses contra periodistes, que Reporters Sense Fronteres elabora des del 1995, es basa en dades precises. L'organització recull de manera minuciosa informació que li permeti afirmar amb certesa o amb molta fiabilitat que la detenció, el segrest, la desaparició o la mort d'un periodista és conseqüència directa de l'exercici de la seva professió.
Publicat per cap d'any, el balanç anual de Reporters Sense Fronteres se centra en les xifres d'assassinats, segrestos i empresonaments de periodistes, i en destaca els casos més greus. És un dels principals documents que publica Reporters Sense Fronteres, juntament amb la classificació mundial —el rànquing de 180 països, encapçalat pels països amb més llibertat d'informació— i l'informe anual, el resum dels esdeveniments de l'any, país per país, que elabora i publica la secció espanyola de RSF.
Foto de portada: Yamal Khashoggi. Foto: Efe.