La pau total entre els kurds i Turquia està cada dia més a prop. La crida a la dissolució i el lliurament de les armes del líder i fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah “Apo” Öcalan, ha suposat un punt d’inflexió per posar fi a un conflicte que ha durat gairebé 40 anys i en què han mort, en combats i atemptats, més de 45.000 persones. La notícia d’aquest dissabte és que la guerrilla kurda ha declarat un alto el foc amb Turquia per arribar al final de la violència. “Declarem un alto el foc efectiu a partir d'avui per facilitar el camí per a la implementació del Cridament del Líder Apo a la Pau i a una Societat Democràtica", ha assenyalat el grup en un comunicat recollit per l'agència de notícies prokurda ANF, que esmenta constantment Öcalan pel seu sobrenom.
El PKK, classificat per Turquia com a grup terrorista, ha fet costat al seu líder intel·lectual per “iniciar un nou procés històric”. En aquest sentit, la guerrilla ha afirmat que la crida d'Öcalan "il·lumina el camí per a totes les forces de la llibertat i la democràcia" i ha posat èmfasi en el fet que aquesta nova fase haurà de ser dirigida pel fundador del PKK perquè “només el seu lideratge pot aconseguir que qüestions com el desarmament siguin aplicades a la pràctica”. "És clar que amb aquesta crida s'ha iniciat un nou procés històric al Kurdistan i l'Orient Mitjà", ha asseverat el grup, que ha atorgat al missatge que Öcalan va difondre dijous una “importància històrica”.
D’aquesta manera, s’obre un nou capítol en un conflicte que s’ha allargat durant quatre dècades, un període en què “tots han d'assumir la seva responsabilitat i complir els seus deures i responsabilitats", han manifestat, en matisar que, perquè tingui èxit, "la política democràtica i el fonament jurídic també han de ser adequats". Amb tot, els kurds han recalcat que és necessari que Öcalan, que fa 22 anys que està empresonat, pugui “viure i treballar lliurement, establint relacions sense restriccions". "S'espera que les autoritats pertinents facilitin aquestes condicions", han insistit.
40 anys de guerra i més de 40.000 morts
El govern turc i el PKK, fundat el 1978, ja van iniciar el 2013 un procés de converses de pau, si bé es van esfondrar el 2015 i es van veure seguides per un esclat d'enfrontaments a les zones de majoria kurda al sud-est i l'est del país. Avui dia, Ankara calcula que el conflicte ha deixat més de 40.000 morts, la majoria concentrats entre el 1984 i el 1999. Si bé el PKK va formular després de la seva fundació una crida a la creació d'un Estat independent, actualment advoca per una autonomia més gran a les zones de majoria kurda, situades principalment a l'est i el sud-est del país, part del que es considera el Kurdistan històric, que s'estén també a Síria, l'Iraq i l'Iran.