La Base Naval de la Badia de Guantánamo, que els Estats Units té a Cuba, ha tornat als titulars després que el nou president dels Estats Units, Donald Trump, hagi signat una ordre per ampliar-ne la capacitat per acollir immigrants que no disposen de la documentació per viure en territori estatunidenc. La base militar dels Estats Units al Carib es va establir el 1898 després de la sortida dels espanyols en perdre la guerra que va facilitar la independència de Cuba. Els Estats Units van aconseguir un arrendament perpetu de la base el 1903, després de signar un tractat amb el primer president de la República de Cuba, Tomás Estrada Palma. A canvi d’aquesta cessió, Washington es comprometia a respectar la sobirania de la nova república, que en aquells primers anys havia esdevingut un protectorat dels Estats Units.
La relació entre les autoritats cubanes i els Estats Units es va capgirar a partir de la Revolució Cubana del 1959, capitanejada per Fidel Castro. El 1961 els dos països trenquen relacions. I des d’aleshores, el Govern cubà considera la Base Naval com un territori ocupat de forma il·legal, malgrat que el seu domini va ser atorgat pel tractat de principis del segle XX. A finals del segle, la base va ser utilitzada per recloure-hi refugiats cubans i haitians que eren interceptats al mar en un intent d’arribar als Estats Units. Els atemptats de les Torres Bessones de l’11 de setembre del 2001 canviarien la història de la base, que es va començar a fer servir posteriorment com a centre de detenció de persones sospitoses de tenir lligams amb Al-Qaeda i l’exèrcit talibà, que van ser capturades a l’Afganistan.
La guerra contra el "terror"
El Govern dels Estats Units no considerava que les persones detingudes a Guantánamo, lloc on per exemple hi ha l'únic restaurant McDonalds de l'illa, estiguessin emparades per drets constitucionals, perquè assegurava que la badia es trobava fora de territori nacional. Les organitzacions internacionals de defensa dels drets humans han denunciat que la base es va convertir en un centre de detenció on es torturava i se sotmetia a un tracte cruel els detinguts. Això va ser especialment important els anys immediatament després de l’atemptat contra les Torres Bessones de Nova York, que és quan comença l’anomenada “guerra contra el terror”.
En paral·lel a aquest tipus de detinguts, la base ha conservat l’anomenat Centre d’Operacions Migratòries, que és el que ara Trump vol ampliar. Segons una informació de l’agència Associated Press, el centre no tindria prou capacitat per acollir les 30.000 persones que la nova Administració dels Estats Units pretén enviar-hi. Fonts del Govern nord-americà han dit a la premsa que les persones que decideixin enviar a Guantánamo seran “el pitjor del pitjor”. Els plans del Govern de Trump ja han aixecat la protesta del règim cubà, que, en un comunicat, ha denunciat la proposta.