França continua acumulant escàndols amb els Jocs Olímpics de París 2024 a l'horitzó. Ara, la polèmica està relacionada amb l'expulsió de més de 12.000 persones sense sostre de la regió de París. El col·lectiu Le Revers de la médaille ha publicat un informe que revela que el nombre d'expulsions, especialment de migrants, ha augmentat substancialment a la regió de París de cara als Jocs Olímpics que se celebren aquest estiu. L'entitat denuncia que 12.545 persones en situació de precarietat han estat deportades a Île-de-France entre abril de 2023 i maig de 2024, en comparació amb el mateix període entre 2021 i 2022, que van ser desplaçades 9.048 persones, una dada que representa un 38,5% més. Del total, 3.434 eren menors d'edat, el doble que l'any anterior i tres vegades més que entre 2021-2022.
El col·lectiu, format per més de 80 associacions d'ajuda a les persones més vulnerables, denuncien que "sota la pressió d'organitzar" els Jocs, la regió de París "s'ha buidat d'una part dels seus habitants més precaris". En aquest període de temps entre 2023 i 2024 es van practicar 138 desnonaments en aquesta zona —64 de barris marginals, 34 de tendes de campanya i 33 d'ocupacions—, en comparació amb els 121 del 2021 i el 122 del 2022.
Traslladats a centres d'acollida
L'informe de Le Revers de la médaille denuncia el que anomena "neteja social contra les poblacions més precàries", com el que ha passat sota el pont de Charles de Gaulle, a París, que segons ha relatat el coordinador de Medecins du Monde i portaveu del col·lectiu, Paul Alauzy, "Fins fa dos mesos, malauradament era un lloc de residència per a menors al carrer", i més d'un centenar de joves es van veure obligats a marxar per la policia, segons ell, que va presenciar l'escena. Les persones que han expulsat d'aquestes zones, han estat acollides en centres d'acollida regionals temporals, creats el març del 2023, durant un període màxim de tres setmanes, amb la promesa d'aconseguir un allotjament de llarga durada, però assenyala que hi ha enviaments a altres regions sense un consentiment "lliure i informat".
El col·lectiu també lamenta la "pràcticament inexistència" de diagnòstic social abans de les expulsions, un fet que comporta "una deshumanització i una manca de consideració de les situacions individuals". A més, rebutgen l'assetjament i els controls "administratius repetits" de les treballadores sexuals amb l'objectiu que surtin de l'espai públic. "La regió Île-de-France s'ha buidat d'una part de la gent que els poders públics consideren indesitjables", lamenta el col·lectiu en el seu informe.
L'informe també assenyala que a altres llocs fora de la regió de París s'han produït operacions similars, en especial, a altres ciutats que acullen esdeveniments importants i "la flama olímpica travessa molts departaments". L'Observatori dels desnonaments d'espais de vida informals posa dos exemples: l'expulsió a finals de març a Bordeus d'un barri marginal on vivien prop de 500 persones al costat de l'estadi Matmut Atlantique i el desallotjament a Lille a mitjans de maig del barri marginal Matisse, habitat per 60 persones.