La Policia Federal del Brasil ha presentat càrrecs contra l'expresident Jair Bolsonaro per un intent de cop d'estat que buscava enderrocar l'actual mandatari, Luiz Inácio Lula da Silva, després de les eleccions del 2022. A més de Bolsonaro, han estat acusades 36 persones més pels delictes d'abolició violenta de l'Estat democràtic de Dret, intent de cop d'Estat i associació il·lícita. La investigació policial, que s'ha allargat més de dos anys, ha constatat l'existència d'una trama que va actuar "de manera coordinada", després de les eleccions del 2022, per "intentar mantenir" Bolsonaro al poder. Les proves i la informació s'han recollit en un informe de 800 pàgines que el fiscal general del Brasil, Paulo Gonet, analitzarà per traslladar-lo formalment al jutge del Tribunal Suprem Alexandre de Moraes, encarregat del procés judicial. Bolsonaro ha acusat aquest jutge de fer servir la "creativitat" per imputar-lo. "Ajusta declaracions, arresta sense denúncia, llança xarxes per pescar possibles proves i té una assessoria força creativa. Fa tot el que la llei no diu", ha criticat l'expresident.
Entre els acusats s'inclouen Walter Braga i Augusto Heleno, dos generals retirats de l'exèrcit que van ser ministres de la Presidència i Defensa i de Seguretat Institucional, respectivament. També hi ha l'exdirector d'Intel·ligència, Alexandre Ramagem, l'excomandant de la Marina, Almir Garnier i el president del Partido Liberal, Valdemar Costa. L'informe recull que els investigats "es van estructurar" en diferents nuclis amb tasques que incloïen difondre desinformació per atacar les institucions i posar en dubte la fiabilitat del procés electoral; incitar els militars a aixecar les armes i buscar sortides jurídiques. També s'investiga el finançament d'aquestes accions i les operacions per dur-les a terme i l'ús il·legal de l'agència Intel·ligència. La investigació detalla com el nucli proper de Bolsonaro es va reunir amb els alts comandaments de les Forces Armades, dos dels quals es van oposar a la trama. Els llavors comandants de l'Exèrcit, Marc Antonio Freire Gomes, i la Força Aèria, Carlos d'Almeida Baptista Júnior, van afirmar davant la Policia que el pla comptava amb el vistiplau de l'expresident.
Lula va guanyar per un estret marge les eleccions de l'octubre del 2022 davant el líder de l'extrema dreta brasilera, que mai va reconèixer la seva derrota. En els dies següents va haver-hi bloquejos de camioners a carreteres, campaments davant les casernes demanant una "intervenció militar" i greus disturbis a Brasília, incloent-hi un intent d'atemptat amb explosius en un camió cisterna a prop de l'aeroport. Malgrat que Lula da Silva va ser investit l'1 de gener del 2023, una setmana després, milers d'activistes d'extrema dreta van envair i van destrossar les seus de la Cort Suprema, el Congrés i la Presidència, a fi d'incitar els militars a sortir als carrers per enderrocar el líder progressista.