Els ulls estan posats en les eleccions alemanyes d'aquest diumenge. L'auge de l'extrema dreta és quelcom que preocupa al Vell Continent. Com en altres llocs d'Europa, la contracció econòmica i, com s'ha pogut veure, la immigració són temes centrals de la campanya alemanya. No són els únics, ja que la guerra d'Ucraïna i les relacions amb l'administració de Trump també tenen una importància elevada. De fet, en aquest sentit, Elon Musk ha interferit en la política alemanya tant com ho ha fet a la Gran Bretanya: Musk va acollir la líder de l'AfD, Alice Weidel, a X, en un debat que va ser emès en directe.
🗳️ Per què són tan importants les eleccions alemanyes d'aquest 23 de febrer?
🗳️ Eleccions Alemanya 2025: què diuen els programes electorals dels partits?
🗳️ Com afecta la ingerència nord-americana a les eleccions alemanyes del 23-F?
Els EUA no són els únics que estan intentant interferir en aquestes eleccions. No és la primera vegada que Rússia intenta influir en uns comicis amb desinformació. Això ja va passar el 2024 a les eleccions presidencials dels EUA i a les eleccions europees. Fins i tot a les eleccions alemanyes del 2021, segons el Bundestag, Rússia va intentar influir en l'opinió pública dels votants. Quatre anys després, la situació no és diferent: de cara a les pròximes eleccions del 23 de febrer a Alemanya, experts han detectat campanyes de desinformació a gran escala dirigides, especialment contra partits de centre. "La majoria de les notícies falses ataquen Els Verds, CDU i l'SPD, així com els seus principals candidats. En canvi, el partit AfD rares vegades és esmentat i, quan ho és, sol ser de manera positiva", explica a la Deutsche Welle Lea Frühwirth, del Centre per al Monitoratge, Anàlisi i Estratègia (CeMAS). Aquesta organització sense ànim de lucre investiga ideologies conspiratives, antisemitisme i extrema dreta.
Què busca Rússia?
Els objectius de Rússia són clars: "Principalment, sembrar incertesa i polaritzar els votants", explica Leonie Pfaller, de NewsGuard, en una entrevista amb BR i que recull també la Deutsche Welle. Crida l'atenció que hi ha una cobertura mediàtica sovint positiva sobre el partit d'ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD) i la seva candidata a canceller, Alice Weidel.
🗳️ L'església alemanya es mobilitza per aturar l'extrema dreta a les eleccions del 23-F
🗳️ Eleccions Alemanya 2025: el 28% de la població encara no sap què votarà
El 2024, investigacions van revelar que la campanya "Doppelgänger" buscava augmentar el vot al partit AfD fins a almenys un 20%. Segons enquestes recents, el partit està just en aquest percentatge poc abans de les eleccions. No obstant això, no es pot demostrar una relació directa. Pfaller suggereix que Rússia recolza AfD a causa de la seva postura més favorable cap a Moscou en comparació amb altres partits. Al seu programa electoral, AfD advoca per aixecar les sancions econòmiques contra Rússia i no condemna la guerra contra Ucraïna. Lea Frühwirth, de CeMAS, esmenta una altra formació política que rep suport de la propaganda russa: el partit Aliança Sahra Wagenknecht (BSW). Al seu programa electoral, BSW qualifica la guerra a Ucraïna com un "conflicte per delegació" entre Rússia i els EUA, que suposadament es podria haver evitat. A més, proposa que Alemanya torni a importar gas rus.
La importància d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial
Durant moltes dècades després de la Segona Guerra Mundial, els ministres de Relacions Exteriors alemanys podien comptar que ocuparien un càrrec atractiu: fermament ancorat als seus vincles amb Occident, el país es va convertir en un defensor del multilateralisme, i de la democràcia i l'estat de dret. Es van prendre decisions explosives en política exterior en estreta cooperació amb països occidentals amics, mentre que els Estats Units eren responsables de la seguretat del país, destaca el mateix portal. Però ara les coses han canviat. A la Conferència de Seguretat de Múnic (CSM), el nou vicepresident nord-americà, J. D. Vance, va anunciar que Europa ha d'assumir els seus propis costos de defensa i la responsabilitat per aquesta.
El possible nou canceller alemany, el líder de la CDU, Friedrich Merz, es va mostrar irritat en entrevista amb DW: "Tenim aquí una dada històrica: es qüestionen les garanties de seguretat nord-americanes i els nord-americans qüestionen les institucions democràtiques", va sostenir. I tot això a un ritme accelerat.
L'expert en política exterior del grup parlamentari de la CDU, Roderich Kiesewetter, veu Alemanya en una cruïlla. El país ha de reconèixer que la seva constitució democràtica com a estat de dret està cada cop més amenaçada. La Xina, per exemple, està fent actualment tot el possible per ampliar-ne la influència i augmentar la dependència d'Estats democràtics com Alemanya.
Cap a on va l'ajuda a Ucraïna i el suport a Israel?
Un tema que preocupa és què passarà amb Ucraïna. Després de la invasió a gran escala per part de Rússia a Ucraïna, el febrer del 2022, Alemanya va ser el suport més gran d'Ucraïna, després dels Estats Units, en el militar i en l'acollida de refugiats. Ara hi ha l'amenaça d'un acord per posar fi a la guerra, que probablement només serà negociat entre els EUA i Rússia. Alemanya i altres països, probablement sobretot europeus, serien llavors responsables d'assegurar aquest acord amb els seus soldats. En qualsevol cas, el president nord-americà, Trump, ja ha anunciat que no està disposat a fer-ho. El canceller alemany Olaf Schlolz i Friedrich Merz, de la CDU, van coincidir durant un debat televisiu el 9 de febrer en què Berlín ha de continuar donant suport a Ucraïna i que la guerra a Rússia ha d'acabar com més aviat millor. Scholz, el govern del qual s'ha convertit en el segon major donant militar a Ucraïna des de l'esclat de la guerra a gran escala, s'ha negat durant molt de temps a subministrar míssils de creuer de llarg abast, per por que això pogués arrossegar Alemanya al conflicte, tal com recull Kyiv Independent. Merz va instar que Europa i els aliats dels Estats Units adoptin una estratègia comuna a la guerra entre Rússia i Ucraïna i va advertir contra l'exclusió d'Ucraïna de les converses. Segons el líder conservador alemany, també és important veure quins seran els pròxims passos de Washington.
Pel que fa a la guerra entre Hamàs i Israel, el futur govern també es guiarà pel principi de la "raó d'estat", és a dir, del suport constant al dret d'Israel a existir. I per continuar treballant per la “solució de dos Estats”, un Estat israelià i un altre palestí. Encara que això és cada vegada menys probable, segons destaca un article de la mateixa Deutsche Welle.