Acorralats per tots els cantons, sense fons covid ni gas per a l'hivern, el govern ultradretà de Polònia ha decidit anar a l'enfrontament amb Alemanya i exigir el pagament de reparacions per la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial. La quantitat que Varsòvia té previst demanar, encara que deixa oberta la porta a les negociacions amb Berlín, és de més de 6 bilions de zlotys, uns 1,35 bilions d'euros, xifra que ha calculat el principal partit del país, Llei i Justícia (PiS, per les seves sigles en polonès), en un informe publicat aquest dijous. Per als ultres, "avui és el dia d'abordar el tema en el diàleg internacional i posar-lo en l'agenda de les relacions germànic-poloneses", ha dit el líder del PiS, Jaroszlaw Kaczinski, durant la presentació de l'informe recollida per Efe.

Reparacions per la invasió nazi de Polònia

"L'objectiu, probablement a llarg termini, és rebre una compensació per tot el que Alemanya i la nació alemanya ens van fer entre 1939 i 1945", ha afegit Kaczinski, per després assegurar que molts països del món van rebre indemnitzacions, per petites que fossin, mentre que Polònia no ha rebut res. A parer seu, el país veí mai no ha pagat pels seus crims de guerra, ni ha buscat castigar els criminals de guerra activament. Per al PiS, després de la Segona Guerra Mundial, es va "crear un sistema d'abolició de facto. Fins i tot les persones que van ser culpables de la mort de desenes de milers de persones van poder viure amb normalitat a Alemanya i a vegades van ocupar càrrecs oficials'', ha retret.

1,35 bilions d'euros "no serà una gran càrrega" per Alemanya

Arkadiusz Mularczyk, responsable de la preparació de l'informe, ha afirmat que les conseqüències dels danys causats per l'Alemanya nazi van reduir a la meitat les capacitats poloneses de crear riquesa. "Tots els valors parcials de les pèrdues demogràfiques i materials de Polònia donen en total la suma de 6.220.609 bilions de zlotys (aproximadament 1,35 bilions d'euros). Calculat en dòlars, amb el tipus de canvi de finals de 2021, equival a 1.532.170 milions", ha detallat Mularczyk. Segons Kaczynski, la suma indicada en l'informe és fruit d'un càlcul conservador i podria ser encara molt més gran. "És una xifra gran, però tenint en compte que les reparacions de guerra es paguen durant dècades, l'economia alemanya podrà assumir-ho. No serà una gran càrrega, i podem dir que és realista", ha assegurat el líder de Llei i Justícia.

"Polònia va sofrir les pèrdues més grans"

L'informe actual consta de 3 volums. El primer conté una estimació de les pèrdues materials i no materials de Polònia durant la guerra, el segon conté documentació fotogràfica de les atrocitats comeses pels nazis i el tercer volum enumera tots els crims comesos pels nazis a Polònia durant la Segona Guerra Mundial. "Durant la II Guerra Mundial, Polònia va sofrir les pèrdues més grans en comparació amb la població total i la riquesa nacional de tots els països europeus", va dir Mularczyk. "Els danys van ser causats no sols per la guerra pròpiament dita, sinó també per la política d'ocupació alemanya", va agregar. Segons l'informe, com a resultat de la guerra, Polònia va perdre 77.900 quilòmetres quadrats del seu territori. La població de Polònia va caure de 35,1 milions de persones el 1939 a 23,9 milions de persones el 1946, mentre que 590.000 persones van patir tota mena de discapacitats. S'estima que el país va perdre 5,2 milions de polonesos com a resultat directe de les accions dels nazis. La població de Polònia no va aconseguir recuperar els nivells preguerra fins a 1978.

Polònia pot exigir reparacions?

No obstant això, abans de la publicació de l'informe va haver-hi experts que van expressar dubtes que Polònia pogués exigir legalment una compensació a Alemanya, i les vies legals estan tancades. El 1953, el govern comunista de Polònia va signar una declaració en la qual renunciava a les reclamacions de reparació independents d'Alemanya, declaració que després fou confirmada pel primer govern democràtic de Tadeusz Mazowiecki (1989-1991), i els governs de Leszek Miller (SLD) el 2004, i Beata Szydlo (PiS) el 2017. L'any 1945 es va acordar que se suposava que Polònia rebria el 15% de les reparacions rebudes per l'URSS (que avui serien 24.400 milions d'euros).