El president de Polònia, Andrzej Duda, s'ha regirat contra la Unió Europea i ha rebutjat la possibilitat de fer més concessions per resoldre el conflicte amb Brussel·les i poder desbloquejar els fons de recuperació econòmica. "Crec que ja s'ha demostrat massa bona voluntat pel costat polonès", ha afirmat Duda en un fragment d'una entrevista per al setmanari Sieci, que el portal Wpolityce ha fet públic. 

Polònia encara està pendent de rebre 35.000 milions d'euros dels fons d'ajuda per la pandèmia, que la Comissió Europea (CE) manté congelats perquè considera que no s'ha complert el procés de reforma judicial al país. El passat juny, la presidenta de la Comissió Europea, Usula Von der Leyen, va anunciar el desbloqueig dels fons, però amb tres condicions que incloïen "la liquidació de la Cambra Disciplinària, la readmissió de jutges destituïts i la reforma del sistema judicial". En cas que Varsòvia complís amb les demandes europees, la primera part dels fons arribaria al setembre, però a hores d'ara, encara no han arribat. 

Polònia tanca la porta a seguir negociant amb la UE

En ser preguntat per aquesta qüestió, Duda ha afirmat que fins on ell sap, Polònia ha respost a totes les condicions i té intencions de fer la petició formal per rebre els fons la pròxima setmana. En aquest sentit, ha tancat la porta a la possibilitat d'obrir noves negociacions amb Brussel·les perquè considera que "qualsevol intent addicional d'acontentar l'altra part no donarà cap resultat". El passat mes d'agost, el govern polonès ja va amenaçar l'UE amb deixar de pagar els interessos del deute comunitari i dificultar la presa de decisions amb vetos si no rebia la seva part de l'ajuda econòmica. 

Els diners que li pertoquen a Polònia es divideixen en 24.000 milions d'euros en subvencions i 11.500 milions en préstecs barats per reconstruir l'economia de forma més "ecològica i digital" després de la pandèmia. Són força importants per al govern polonès, que està disparant els costos de préstec enmig d'una carrera electoral ajustada per a les eleccions d'octubre de l'any que ve. 

La reforma judicial a Polònia

El partit del govern, Dret i Justícia (PiS), de caràcter ultraconservador i euroescèptic, governa al país des del 2015. La Comissió Europea va exigir-li que revertís un seguit de reformes del sistema judicial fetes en els últims set anys que posaven en risc la independència judicial i vulneraven l'estat de dret. D'una banda, el 2017 es va crear la Sala Disciplinària del Tribunal Suprem, un òrgan amb competències per sancionar, destituir o traslladar a voluntat els jutges. D'altra banda, una llei aprovada el 2018 obligava els magistrats del Suprem a jubilar-se als 65 anys, i no als 70, fet que feia que 27 jutges d'un total de 72 haguessin de deixar el càrrec. La Sala Disciplinària posteriorment va ser substituïda per un nou òrgan, la Cambra de Responsabilitat Professional, amb 11 membres triats pel president. 

Una altra norma permetia al ministre de Justícia, que alhora és fiscal general, escollir a dit els jutges dels tribunals superiors i destituir-los en qualsevol moment sense cap justificació. Altres reformes també volien fer prevaldre les lleis poloneses per sobre del dret europeu. Amb tot, el novembre del 2021 una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va determinar que no es donaven les "garanties necessàries" per evitar les ingerències polítiques en els tribunals polonesos.