El dia de la segona volta de les eleccions franceses ha arribat. Aquest diumenge els francesos acudiran a les urnes per triar els nous diputats i la tensió es respira en l'ambient. Jugadors de la selecció francesa com Kylian Mbappé o Jules Koundé han manifestat la importància d'aquestes eleccions. Jordan Bardella, president de Reagrupament Nacional (RN), ha demanat als votants "una majoria absoluta" per governar, és a dir, almenys 289 escons. Tot i això, segons una enquesta d'Ifop el dia 2 de juliol, que publica Electomania, la majoria dels francesos no desitja aquest resultat.
Segons aquesta enquesta, només el 37% dels votants estan a favor que RN obtingui una majoria absoluta de l'Assemblea Nacional. Aquest suport és principalment dels votants que ja han donat suport un candidat del RN a la primera volta, però és molt menor entre els que van votar per un candidat dels Republicans (34%), de Junts (7%) o del Nou Front Popular (NFP, 6%). A més, un 16% dels francesos prefereixen que el partit de Bardella obtingui només una majoria relativa, similar a la que tenia el partit presidencial a la legislatura anterior (2022-2024).
Acords per frenar l'extrema dreta
En aquest context, amb la pujada de l'extrema dreta, el Nou Front Popular i els macronistes han arribat a un acord contra Marine Le Pen en més de 200 circumscripcions de cara a la segona volta de les eleccions. És a dir, més de 200 candidats de diferents partits han renunciat a participar en la segona ronda per evitar la dispersió del vot i impedir que els ultres del Reagrupament Nacional aconsegueixin la majoria absoluta —que diumenge passat ja es van imposar en la primera volta.
El termini per formalitzar les candidatures va acabar la tarda de dimarts, amb la renúncia de 218 candidats. De les 502 circumscripcions en joc aquest diumenge, tan sols n'hi haurà 91 amb tres candidats i dues amb quatre. La gran majoria de les renúncies han sigut de candidats del Nou Front Popular d'esquerres (130), així com de Junts (82) —l'aliança de centredreta del president francès, Emmanuel Macron—. També hi ha hagut tres renúncies del Reagrupament Nacional per donar suport a un candidat afí millor col·locat i dues de la dreta tradicional. Cal recordar, en aquest sentit, que Le Pen buscava el suport dels Republicans per fermar la majoria absoluta.
L'objectiu de les renúncies és concentrar el vot per evitar que el Reagrupament Nacional assoleixi la majoria absoluta (289 diputats), després que en la primera volta de diumenge passat els ultradretans aconseguissin una victòria històrica amb el 33,15% dels vots. El tancament de presentació de candidatures ha arribat després de dos dies molt intensos de converses, amb retrets inclosos. El problema és que veus destacades del sector macronista més cap a la dreta (l'exprimer ministre Édouard Philippe o el ministre d'Economia, Bruno Le Maire) es resistien a facilitar la victòria als candidats de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.
Bardella acusa l'oposició de no tenir projecte
Bardella subratlla que darrere de l'estratègia de l'esquerra i la dreta de retirar candidats per evitar que pugui disposar de majoria absoluta després de la segona volta no hi ha cap projecte, només impedir governar. "L'únic projecte i l'única ambició que tenen tots els meus adversaris en aquestes eleccions consisteix a impedir-me guanyar", ha assenyalat Bardella en una entrevista publicada aquest dimecres per Le Figaro, una actitud que li sembla "una mica lleugera tenint en compte el context econòmic, social, de seguretat i d'immigració que pateix França".
Tot i que no vol entrar directament en la qüestió de si renunciaria a agafar les regnes del país, fins i tot si a l'Assemblea Nacional tingués una majoria que no fos absoluta, ha dit que només podrà canviar les coses si té suports parlamentaris per votar els seus projectes. En aquest sentit, ha admès que està "disposat a allargar la mà" als diputats dels Republicans (LR). "Si cal ampliar la majoria, ho faré", ha destacat. RN ha establert un pacte amb una part minoritària de LR, encapçalada pel seu encara president, Éric Ciotti, que ha fet saltar pels aires la formació conservadora, en què, tot i això, la major part dels barons han rebutjat aquesta coalició, segons destaca Efe.
Què queda per triar?
Dels 577 escons de l'Assemblea Nacional en joc, 79 ja es van adjudicar diumenge passat: 39 per al Reagrupament Nacional, 31 per al Nou Front Popular, 2 per a Junts, 2 per al Centre, 1 per als Republicans i 1 per a l'Esquerra. Ara queden 501 circumscripcions en joc: el Reagrupament Nacional va quedar en primera posició en 218; el Nou Front Popular, en 128; Junts, en 68; els Republicans, en 19; l'Esquerra, en 11; la Dreta, en 8; el Centre, 3; els regionalistes, en 3; i els diversos i altres ultradretans, en una cadascun. Les previsions són que la formació de Le Pen obtingui entre 260 i 310 representants, mentre que les esquerres obtindrien entre 115 i 145 diputats i els macronistes n'aconseguirien entre 90 i 120.