A conseqüència de l'enèsima revifada del conflicte palestino-isrealià, el Mar Roig ha tornat a convertir-se en un dels punts candents de la política mundial durant els darrers dies. Els rebels houthis del Iemen, grup paramilitar islamista amb presumptes vincles amb l'Iran —també són majoritàriament de la branca xiïta de l'Islam—, van declarar la guerra a Israel com a resposta a l'ofensiva bèl·lica de l'estat sionista sobre Gaza i fa dies que es dediquen a atacar tots els vaixells que passen pel Mar Roig que siguin propietat d'empreses israelianes o que comerciïn amb Israel o es dirigeixin als seus ports. Uns atacs que han posat en escac el comerç mundial, ja aquesta ruta en camí cap al canal de Suez és de les més transitades del món —aplega entre el 10% i el 15% del comerç mundial— i la que permet connectar Orient i Occident sense necessitat de vorejar tota Àfrica pel cap de Bona Esperança, ruta molt més llarga i, per tant, més costosa. Davant l'hostilitat houthi, les principals companyies mercantils —Maersk, Hapag-Lloyd, MSC, CMA CGM i ara també la petroliera BP— han deixat d'operar al Mar Roig, amb les conseqüències econòmiques que això implica, i els Estats Units no han trigat a intervenir i organitzar una aliança per posar el seu ordre a la regió per la via militar.

🟡🌍 El comerç internacional, en escac per la inestabilitat al Mar Roig a causa de la guerra a Gaza

⚔️ Els rebels houthis del Iemen amenacen d'atacar qualsevol vaixell que es dirigeixi a Israel

El Pentàgon va anunciar aquest dilluns una coalició militar integrada per 10 països per a "garantir la seguretat i la llibertat de navegació" al Mar Roig davant els recurrents atacs dels houthis des de Iemen.  La coalició la integren, a més dels Estats Units, Regne Unit, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, el Canadà, Noruega, Bahrain i Seychelles, segons va informar en un comunicat el secretari de Defensa dels EUA, Lloyd J. Austin. La coalició actuarà sota el nom d'"Operació Guardià de la Prosperitat" i sota el paraigua de la força naval internacional Forces Marítimes Combinades (CFM, en anglès). La CMF és una coalició formada per 39 països i comandada pel vicealmirall de la Marina estatunidenca Brad Cooper, que té com a objectiu protegir el flux comercial i millorar la seguretat marítima en les diferents regions on té presència. Aquests països abordaran conjuntament "els desafiaments de seguretat" al sud del Mar Roig i en el golf d'Aden "amb l'objectiu de garantir la llibertat de navegació per a tots els països i reforçar la seguretat i la prosperitat regionals", d'acord amb el comunicat del Pentàgon.

La resposta: ho tornarem a fer

La resposta dels rebels houthis no ha trigat a arribar tampoc. El grup xiïta va afirmar aquest dimarts que continuaran atacant vaixells amb vincles amb Israel que transiten davant de les costes del Iemen. "La coalició formada pels Estats Units és per a protegir a Israel i militaritzar la mar sense cap justificació, i no impedirà que el Iemen continuï amb les seves operacions legítimes en suport a Gaza", va dir el portaveu dels houthis, Mohamed Abdulsalam, en el seu compte oficial de 'X' (Twitter). Abdulsalam va afirmar que "els Estats Units es va permetre fer costat a Israel" i que "els pobles de la regió tenen plena legitimitat per a fer costat al poble palestí". "El Iemen s'ha encarregat de defensar el dret palestí i fer front a la gran injustícia a Gaza", apunten. El portaveu va reiterar que "les operacions navals del Iemen tenen com a objectiu fer costat al poble palestí per a fer front a l'agressió i el setge a Gaza, i no són una demostració de força ni un desafiament per a ningú". Per això, va advertir, "qui vulgui ampliar el conflicte ha d'assumir les conseqüències de les seves accions".

Grup terrorista?

Amb tot plegat, els Estats Units està considerant incloure de nou als rebels houthis de Iemen en la seva llista de grups terroristes, en resposta als atacs contra vaixells al Mar Roig. El portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby, va assenyalar en una roda de premsa aquest dimarts que l'administració del president Joe Biden està "avaluant ara mateix" si incloure els houthis en aquesta llista és "la decisió adequada". "Han de parar els atacs, és completament inacceptable, farem tot el possible juntament amb els nostres aliats per a contrarestar aquestes amenaces", va agregar el portaveu. Poc després d'assumir la Presidència, el febrer de 2021, Biden va retirar als rebels xiïtes del Iemen de la llista de grups terroristes, fent marxa enrere a una decisió del govern de l'expresident Donald Trump (2017-2021). L'administració demòcrata va prendre aquesta decisió per la "nefasta situació humanitària a Iemen" i per a evitar dificultar l'accés dels iemenites a aliments o combustible.

El paper d'Espanya: supeditada a la UE i l'OTAN i amb polèmica interna

Davant del polvorí al Mar Roig i la coalició anunciada pels EUA en la que se suposa que s'inclou Espanya, el Ministeri de Defensa espanyol, dirigit per Margarita Robles, ha assegurat aquest dimarts que la participació d'Espanya "està subjecta a decisions de la UE i l'OTAN". "Espanya, unilateralment, no participarà en aquest àmbit", afirmen des del Ministeri. Per la seva part, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha retret aquest dimarts al president del Govern, Pedro Sánchez, que no hagi informat el Congrés sobre la participació d'Espanya en una coalició militar internacional al Mar Roig. En un missatge en la xarxa social X, Feijóo considera "correcta" la decisió del govern espanyol que les Forces Armades espanyoles participin en aquesta operació anunciada pels EUA i integrada per deu països. El cap de l'oposició ha criticat, no obstant això, que Sánchez hagi compromès una vegada més la participació d'Espanya sense informar prèviament les Corts, "menystenint a les institucions i ignorant els procediments democràtics".