El secretari d'Estat sortint dels EUA, Mike Pompeo, ha acusat aquest dimarts l'Iran de ser "la nova seu central" d'Al-Qaida i mantenir vincles estrets amb el grup terrorista, en un intent de reforçar la pressió a Teheran una setmana abans que el president Donald Trump abandoni el poder.

En la línia política dels Estats Units dels últims anys, Pompeo no ha aportat proves de les seves acusacions, però ha assegurat que la república islàmica s'ha convertit en un refugi més important que l'Afganistan per als terroristes d'Al-Qaida, una cosa que Teheran ha negat i que alguns experts en intel·ligència consideren dubtosa.

De fet, aquestes acusacions són poc creïbles, ja que a l'Iran són musulmans xiïtes i Al-Qaida són fonamentalistes sunnites, dues branques de l'islamisme amb un sagnant conflicte intern.

Perillós Déjà-vu

"Per a Al-Qaida, l'Iran és la seva nova seu central. Teheran dona refugi als líders més importants del grup terrorista mentre planegen atacs contra els Estats Units i els nostres aliats", clama Pompeo en un comunicat.

En un discurs poc abans, el cap de la diplomàcia nord-americana ha definit aquesta presumpta aliança com "una força massiva per al mal a tot el món" i ha demanat augmentar la pressió internacional a Teheran, encara que no ha arribat a defensar una via militar. "Si triéssim utilitzar aquesta opció, seria molt més arriscat executar-la", ha dit Pompeo en el seu discurs davant del National Press Club, a Washington.

Pompeo ha anunciat sancions contra cinc terroristes d'Al-Qaida que suposadament operen des de l'Iran o els seus voltants, a més d'una recompensa de 7 milions de dòlars per informació que porti a la captura d'un líder d'aquest grup que opera suposadament des del país persa, Mohamed Abbatay, també conegut com a Abdelramán al Maghrebi.

El novembre passat, el diari The New York Times va assegurar que el número dos d'Al-Qaida havia estat assassinat a l'Iran, un fet que les autoritats iranianes van negar enèrgicament. Segons el diari novaiorquès, que citava fonts d'intel·ligència, aquest líder -anomenat Abdullah Ahmed Abdullah i que utilitzava el nom de guerra d'Abu Muhammad al Masri- va ser assassinat a trets l'agost passat a Teheran per operatius israelians que actuaven a instàncies dels Estats Units.

Experts d'intel·ligència discrepen

Tanmateix, l'Estat xiïta de l'Iran té una ideologia oposada a l'extremisme sunnita d'Al-Qaida, i l'ha combatut a diversos fronts de batalla. Alguns experts en intel·ligència han recordat que el Govern de George W. Bush (2001-2009) també va intentar traçar llaços entre els seus dos enemics -Iran i Al-Qaida- després dels atemptats terroristes de 2001, però aquestes denúncies van quedar desacreditades.

Quan el New York Times va informar de la mort d'Al Masri, alguns experts en terrorisme van especular amb la possibilitat que l'Iran hagués accedit a allotjar terroristes d'Al-Qaida a canvi de garanties que no atacarien el seu territori. Al novembre, l'Iran va negar categòricament que Al Masri hagués estat al seu territori i va titllar les informacions de "mentides intencionades de la Casa Blanca", que sota el mandat de Trump ha desenvolupat una estratègia de màxima pressió econòmica i diplomàtica contra Teheran.

El president electe dels Estats Units, Joe Biden, té previst tornar a l'acord nuclear firmat el 2015 entre l'Iran i sis grans potències, del que Trump va retirar als EUA el 2018, encara que la confirmació de les autoritats iranianes que ja estan produint urani enriquit al 20%, una cosa que viola el pacte, pot complicar aquest procés.