És probable que els futurs intercanvis segueixin una fórmula similar: desenes de palestins alliberats de presons israelianes per cada ostatge retingut a la Franja de Gaza. A mesura que l'alto el foc a Gaza s'ha anat consolidant, un aspecte de l'acord resultava sorprenentment desigual: Hamàs va alliberar diumenge tres ostatges més retinguts a Gaza, mentre que s'esperava que Israel alliberés un nombre molt més alt de dones i menors palestins retinguts a les presons aquell mateix dia.
És probable que els futurs intercanvis segueixin una fórmula similar, amb desenes de palestins alliberats de presons israelianes per cada ostatge retingut per militants a la Franja de Gaza. Durant la primera fase de la treva, de sis setmanes de durada, s'espera que Hamàs alliberi 33 captius i Israel uns 1900 palestins.
Uns intercanvis desiguals
Si ve ja ressonen com a habituals aquests intercanvis, a ningú se li escapa que els intercanvis d'un costat i l'altre són força desiguals. Els governs israelians porten molt de temps decidits a recuperar els civils i soldats capturats, inclosos els morts, fins i tot a un cost molt alt. Els termes d'aquests intercanvis sovint han suscitat dures crítiques a escala nacional, com va passar amb un acord d'alliberament d'ostatges el novembre del 2023 –part d'un alto el foc anterior– dins de la coalició governant d'Israel.
L'intercanvi d'ostatges civils per presoners, inclosos alguns dels quals Israel ha acusat de terrorisme, també ha provocat la ira d'alguns israelians. En un comunicat en què celebrava l'alliberament dels ostatges, un portaveu militar israelià, el tinent coronel Nadav Shoshani, també deixava veure part d'aquesta frustració subjacent, dient que l'intercanvi més recent no era "un veritable intercanvi d'igual a igual".
Funcionaris de Hamàs han dit que un dels objectius de l'atemptat del grup del 7 d'octubre del 2023 a Israel era aconseguir l'alliberament d'alguns dels milers de palestins empresonats a Israel, molts d'ells acusats de violència contra soldats i civils israelians. Molts palestins afirmen que aquesta violència és una resistència legítima a l'ocupació israeliana de Cisjordània durant dècades i a les campanyes militars repetides a Gaza. I molts critiquen també el sistema de justícia israelià, dient que empresona falsament alguns palestins, inclosos dones i nens. Durant l'última pausa de la guerra, el novembre del 2023, Israel va alliberar 240 presos i detinguts palestins a canvi d'ostatges. La majoria dels presos alliberats no havien estat condemnats per cap delicte, i gairebé la meitat eren menors de 18 anys.
Molts palestins són processats en tribunals militars israelians, que els jutgen a Cisjordània, ocupada per Israel. Gairebé tots els palestins que són jutjats als tribunals militars són condemnats. Però molts presoners palestins ni tan sols són jutjats. En lloc d'això, Israel els deté indefinidament sense càrrecs i basant-se en proves secretes, en allò que s'anomena detenció administrativa.
Les fórmules perquè Israel accepti els intercanvis
Yahya Sinwar, excap polític de Hamàs, que va ser un dels artífexs de l'atemptat del 7 d'octubre del 2023 que va desencadenar la guerra, coneixia íntimament les fórmules que Israel ha acceptat en intercanvis anteriors. Ell havia passat anys en una presó israeliana, però va ser alliberat l'octubre de 2011 juntament amb altres més de 1000 persones, com a part d'un intercanvi per Gilad Shalit, un soldat israelià capturat per Hamàs en una incursió transfronterera el 2006. Després del seu alliberament el 2011, Sinwar va prometre "treballar dur per alliberar tots els presos, especialment els que compleixen condemnes elevades, sigui quin sigui el preu". En aquest sentit, l'intercanvi desigual ja va posar sobre la taula dubtes per si tot plegat fomentaria més segrestos d'israelians.
També hi va haver anteriors precedents d'intercanvis desiguals. El 2003, el grup militant libanès Hezbollah va intercanviar un excoronel israelià segrestat i els cadàvers de tres soldats israelians assassinats durant una incursió transfronterera per més de 400 presoners detinguts a Israel i gairebé 60 cadàvers.
Gairebé dues dècades abans, el 1985, el govern israelià va intercanviar més de 1100 presoners –entre ells alguns condemnats per perpetrar o planejar atemptats contra israelians– per tres soldats israelians capturats durant la invasió israeliana del Líban. Alguns dels presos alliberats van acabar convertint-se en alts líders militants.
L'últim intercanvi de presos entre Israel i Hamàs
Durant l'últim acord d'alto el foc entre Israel i Hamàs, una treva d'una setmana el novembre del 2023, Israel va alliberar aproximadament tres presoners –dones i menors– per cada ostatge tornat a Israel. Finalment, Hamàs va alliberar uns 100 ostatges –inclosos més de 20 que no eren israelians i no es van incloure en l'acord amb Israel– a canvi d'uns 240 presoners retinguts per Israel. La proporció va frustrar alguns crítics a Israel, entre ells alguns familiars d'ostatges, mentre que els familiars d'altres captius han exigit que Israel pagui qualsevol preu per portar-los de tornada.
Si bé és cert que molts dels presoners palestins que Israel està alliberant a canvi dels ostatges israelians no han estat jutjats, alguns d'ells són assassins condemnats per atemptats, apunyalaments, trets, segrests o agressions sexuals. Per exemple, Mohammed Abu Warda, que va ser responsable dels atemptats amb autobusos de Jerusalem que van matar 44 persones i d'un atac mortal a Ascaló. Va ser condemnat a 48 cadena perpètua. Khalil Jabarin, que va apunyalar Ari Fld, pare de quatre fills, diverses vegades a l'esquena i al coll mentre estava parat davant d'un supermercat. Després de lluitar, Fuld va morir a causa de les seves ferides. Wael Qissam, Wissam Abbasi i Muhammad Odeh, membres notoris d'una cèl·lula terrorista de Hamàs, van dur a terme cinc atemptats a tot Israel, amb la mort de 35 persones i centenars de ferits.
En aquest sentit, per cada ostatge israelià, s'alliberen 30 o 50 palestins. N'hi ha prou amb dir que aquest acord d'"ostatges per assassins" no és un "intercanvi de presoners" normal. A mesura que s'alliberen més ostatges i les víctimes revelen les seves històries personals, apareixen nous detalls sobre la brutalitat i la crueltat que es desencadenen contra els israelians. I també contra els presoners palestins i com han estat tractats durant el seu empresonament.
"Aconseguir més per menys"
Un article publicat al portal Emory Business explora els costos ocults associats als intercanvis de presoners, centrant-se en la dinàmica d'"aconseguir més per menys" en aquest tipus de pactes. Tot i que sembla que els intercanvis amb una àmplia desproporció, com aconseguir més presoners per un nombre menor del contrari, poden ser beneficiosos des d'un punt de vista estratègic, també poden tenir conseqüències imprevistes. Aquestes diferències poden afectar la percepció social i política de les parts involucrades, afectant les relacions entre nacions i el valor que s'atribueix a la vida humana.
El fenomen de l’intercanvi desigual, destaca l'article, pot crear la percepció que les vides de certs grups tenen menys valor que d’altres. Segons els estudis de recerca inclosos en l'article, quan un grup obté més presoners del que originalment s'hauria considerat just, pot sorgir un sentiment generalitzat de menyspreu cap al grup que en rep més. Aquesta dinàmica pot portar a una deshumanització d'aquest grup, que és vista com a menys valuosa, generant una espiral de conflicte i violència.
Finalment, l'article subratlla que, malgrat la lògica estratègica dels intercanvis de presoners en els conflictes, les repercussions emocionals, polítiques i morals poden ser profundament perjudicials a llarg termini. La forma en què aquests intercanvis es duen a terme i la manera en què es perceben pot influir en l'escalada del conflicte, alimentant els ressentiments i la desconfiança entre les parts. Les autoritats que gestionen aquests intercanvis han de tenir en compte aquestes repercussions psicològiques per evitar danyar les relacions diplomàtiques i aprofundir les divisions entre els grups en conflicte.