La Porta de l'Infern existeix i és al Turkmenistan. Es tracta d'uns sots amb 20 metres de profunditat que emeten flames. El cràter Darvaza té entre 60 i 70 metres de diàmetre, i no és un cràter que doni pas a l'inframon i tampoc ha sorgit del no-res. De fet, és fruit de l'activitat humana. Però ara representa un perill per als interessos del país, i pensen a tancar-la per sempre.
L'origen de la Porta de l'Infern
En plena guerra freda, en època de la Unió Soviètica, davant d'una possible crisi del petroli, es va decidir crear un grup d'experts que fossin els encarregats de trobar dipòsits desconeguts fins al moment. Aquests experts van recórrer els diferents territoris per buscar solucions.
Va ser aleshores, segons destaca un article d'El Confidencial, que aquest grup de geòlegs va recórrer el desert de Karakum, ubicat al Turkmenistan. Allà, enmig del no-res, van decidir investigar el terreny on van triar, d'acord amb uns estudis previs, dur a terme explosions controlades per trobar la font de petroli. El que no van tenir en compte, van ser les conseqüències. I és que el dia d'avui encara estan actives.
Tal com destaca el mateix digital, un d'aquests llocs on van provocar explosions eren unes coves naturals, amb un petit accés al qual semblava un dipòsit de gas natural. Ara bé, l'equip d'experts no va calcular bé les conseqüències que podrien tenir les explosions, perquè tota l'estructura va col·lapsar.
Malgrat que va ser un incident espectacular, no hi va haver víctimes mortals. Ara bé, el panorama era força inquietant. L'explosió va generar un forat de 60 metres de diàmetre i uns 30 de profunditat. Els experts van quedar preocupats, per veure si aquestes explosions podrien haver desencadenat un problema més important del que s'esperaven.
La solució que van trobar en aquell moment, pensant que hi hauria fugues de gasos naturals, va ser calar-hi foc, es pot llegir al mateix article. Els mateixos experts creien que s'apagaria en qüestió de dies, quan ja no hi hagués combustible. Però, tampoc van estar encertats en aquest sentit. A hores d'ara, encara continua cremant, i segons destaca el mateix article, les temperatures són d'uns 400 graus. I els intents per apagar-lo, no han acabat de funcionar.
Tancar la Porta de l'Infern
Tot i que les autoritats del Turkmenistan volen apagar les flames, no està clar que hi hagi una solució viable. Segons el National Geographic, els que han baixat fins a les profunditats del cràter, asseguren que les solucions que semblen lògiques per acabar amb el foc, no serveixen.
La mateixa publicació constata que l'explorador George Kourounis, la primera persona a baixar fins al fons del pou el 2013, destaca que "encara que es pogués apagar el foc i cobrir-ho, hi ha la possibilitat que el gas pugui sortir a la superfície. Només es necessitaria una espurna per encendre'l de nou".
Una amenaça per als humans
Malgrat la fantasia que pugui suposar tenir una Porta de l'Infern a la terra, s'ha convertit en una amenaça per a la salut i el medi ambient. El National Geographic constata que hi ha moltes emissions de metà i altres gasos nocius. A més, preocupa també que s'està 'llençant' un dels recursos naturals que sostenen l'economia del país.
Imatge principal: Porta a l'Infern, al Turkmenistan / Unsplash