Cal tenir molt de nervi perquè una reunió de professionals veterans, tots amb títol universitari i certa experiència del món i la vida pública, decideixi que el tema principal de portada, avui, és un altre diferent a la invasió militar de Rússia a Ucraïna. Molt de nervi i molt de cinisme o molt d’altres coses que no es poden escriure aquí perquè convé guardar el decòrum d’aquesta columna i respectar el diumenge, dia del Senyor. Les portades més ridícules del dia són tres. La de l’ABC obre amb una enquesta entre militants del PP per saber qui ha de ser el futur president del partit. Guanya el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, amb la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso no gaire lluny. Què estrany, oi? El Periódico titula amb l’inauguració del Mobile World Congress i diu que el metavers noséquè. El metavers. Claríssim. La conversa que aquests dies ocupa totes les sales d’estar, grups de whatsapp i bars del país. El metavers. El Punt Avui obre amb la Catalunya buida o buidada —tria la teva aventura— perquè es veu que la demografia dels municipis del litoral va amunt i la dels municipis de l’interior al contrari. Carai. Això no s’havia dit mai. Ni se sospitava. Si no fos perquè passa arreu del món en tots els països normals, no disfuncionals. Certament, l’agressió armada de Rússia a Ucraïna és un afer que avergonyeix a tot Occident, cosa carregada de morts i destrucció, tema que costa de pair i genera un malestar indescriptible. Però per això estan els diaris, oi? Perquè volem el ruc per pujar costa amunt, que les baixades ja les fem sols. Quina pena. No et mors de curiositat per saber quin és el raonament i els arguments que convencen un consell de redacció per deixar en segon terme la guerra a Europa central en ple segle XXI? Aquí sempre es diu que un mal dia el té tothom i que al dia següent tots som el director del New York Times. Però això d’avui d’aquests tres diaris supera tota comprensió i compassió. En fi. Deu ser la crisi de la premsa. Si més no, d’alguna premsa.

Com ja es va avançar aquí ahir, les portades sensates d’avui —les dels altres cinc diaris—  titulen pel concepte “Kíev resisteix”, encara que quan llegeixis això potser ja ha cedit, Déu no ho vulgui, perquè aquests títols s’han escrit allà a la mitjanit i la portada es llegeix cinc o sis hores després. Algun diari fa servir l’alternativa possible —és a dir, titular pel costat de Rússia (o hem de dir de Putin?)— i parlen d’ofensiva total o guerra total. No és un gran concepte en aquest cas, la veritat. La “guerra total” la va introduir el ministre de propaganda nazi, Joseph Goebbels (foto), a l’anomenat Discurs de l'Sportpalast (àudio) de Berlín, el 18 de febrer del 1943. Els jerarques nazis ja sabien del fracàs de Stalingrad i que venien mal dades —Rommel cedia al nord d’Àfrica, els soviètics recuperaven terreny a… Ucraïna…—. Així doncs, van organitzar aquest acte per demanar als ciutadans que s’entreguessin íntegrament a la guerra, tot i ser tan difícil, perquè, segons ells, la supervivència d'Alemanya i la d'una Europa no bolxevic estaven en joc. En el moment estel·lar del discurs, Goebbels pregunta: Wollt ihr den TOTALEN KRIEG? Wollt ihr ihn, wenn nötig, totaler und radikaler, als wir ihn uns heute überhaupt erst vorstellen können? (“Volen la GUERRA TOTAL? Si cal, volen una guerra més total i radical que qualsevol altra cosa que puguem imaginar?”). Ja saps com va acabar tot. Per sort, “guerra total” no és un concepte que descrigui acuradament la situació a Ucraïna o l’actitud de Rússia (o hem de dir de Putin?). No encara. Per què alguns diaris el fan servir s’escapa a la capacitat d’aquesta columna tant com per què alguns diaris deixen en segon terme la guerra per afers que no li arriben a la sola de la sabata.

La Vanguardia

Ara

El País

El Mundo

La Razón

El Periódico

ABC

El Punt Avui