The New York Times dedica aquest diumenge una potent portada a les víctimes mortals per coronavirus, que als Estats Units ja són més de 100.000.

El diari ha decidit dedicar la pàgina principal del diumenge i tres pàgines interiors a reproduir els noms d'un miler de víctimes, d'aquest centenar de milions. Han eliminat els habituals articles i imatges de la portada, per omplir-la sencera de la llista de noms sota el titular "Prop de 100.000 morts a EUA, una pèrdua incalculable".

Simone Landon, redactora adjunta de la secció de gràfics del The New York Times, ha explicat que el projecte també és una resposta a "una mica de cansament", ja que després de tantes setmanes d'emergència creu que hi ha un cert adormiment i incomprensió de la magnitud dels números.

"Les 1.000 persones aquí representen només l'1% del peatge", diu l'article que acompanya de la llista. "Cap d'ells era simple número". "Imagineu una ciutat de 100.000 residents que era aquí el dia de Cap d'Any, però que ara s'ha esborrat del mapa nord-americà".

Noms i vides

La llista combina els noms de les víctimes amb frases sobre la seva vida:

Angeline Michalopulos, de 92 anys, "mai no tenia por de cantar ni ballar".

Lila Fenwick, de 87 anys, va ser "la primera dona negra que es va graduar en Dret a Harvard".

Romi Cohn, de 91 anys, "va salvar 56 famílies jueves de la Gestapo".

April Dunn, de 33 anys, va ser un "defensor dels drets de discapacitat".

Patricia H. Thatcher, de 79 anys, "va cantar al cor de la seva església durant 42 anys".

A Fred Grey, de 75 anys, "li agradava la seva cansalada i els browns cruixents".

Harley E. Acker, de 79 anys, "va descobrir la seva veritable vocació quan va començar a conduir un autobús escolar".

Frank Gabrin, de 60 anys, era un "metge d'urgències que va morir als braços del seu marit".

Skylar Herbert, de 5 anys, va ser "la víctima més jove de Michigan de la pandèmia del coronavirus".

Philip Kahn, de 100 anys, "veterà de la Segona Guerra Mundial el bessó del qual va morir a l'epidèmia de grip espanyola fa un segle".

William D. Greeke, de 55 anys, "va pensar que era important conèixer la història de vida d'una persona".