Un quart de vuit a Brussel·les. A la cruïlla del boulevard d’Ypres i el de Ninième de Ligne, un home armat i vestit amb una armilla fluorescent, salta d'un patinet, dispara als transeünts i persegueix els qui es refugien en un edifici d’oficines. En un vídeo filmat per un veí, se’l veu abatre un home dins l'edifici amb un fusell tipus Kalàixnikov. El remata d’un tret al cap. A continuació, en mata un altre. Són dos aficionats suecs. La seva selecció de futbol jugava contra Bèlgica un partit de classificació per a l'Eurocopa aquest dilluns al vespre. Un tercer ferit és un taxista que és “fora de perill”, segons les autoritats belgues. L’assassí ha fugit a bord del seu patinet cridant Al·lahu-Akbar! (Al·là és gran!). Segons les primeres investigacions de la policia recollides pel (bon) diari Le Soir, el presumpte autor és Abdesalem L., un veí de Brussel·les d'origen tunisià, de 45 anys. Només tres portades recullen aquest atemptat —La Vanguardia, l’Ara i El País— i pels pèls, en peces petites. És la servitud dels diaris impresos: que s’han de tancar en algun moment, cada cop més aviat, i les baixes tirades i les rotatives compartides cada cop justifiquen menys endarrerir-ne el tancament o fer-ne segones edicions.
En el context actual, aquest atemptat potser mereix més atenció, més portada. És el segon en pocs dies. El passat 13 d’octubre, un home que també cridava Al·lahu-Akbar va matar a ganivetades un professor i en va ferir dos més en un institut al nord de França. Qualsevol islamista fanatitzat resident a Europa pot sentir-se cridat a fer la guerra pel seu compte, com van descobrir Al-Qaeda i Estat Islàmic, els grups terroristes més salvatges d’aquest entorn. Un fanàtic, radicalitzat via control remot de les xarxes socials i els serveis de missatgeria, pot sentir que li ordenen matar. El mateix context de la guerra entre Hamàs i Israel pot ser el desencadenant d’atacs islamistes arreu del món. A més, en el cas dels suecs assassinats a Brussel·les, hi ha una capa més de context. Els últims mesos, a Suècia, activistes antimusulmans han cremat còpies de l'Alcorà, posant el país i els seus nacionals en el punt de mira del terrorisme islamista. “Suècia ha passat a ser un objectiu prioritari per a aquest tipus d’atac”, va dir el ministre suec de Justícia a mitjans del passat agost. Cremar l’Alcorà difícilment ajuda a rebaixar tensions i a generar respecte —esclar, la gent radicalitzada ve en tots colors i mides: a Illinois, als EUA, un home de 71 anys ha assassinat a ganivetades un nen de sis acusant-lo de ser musulmà. També ha ferit la mare. “Els musulmans heu de morir!”, cridava l’assaltant.
El Periódico presta atenció al col·lapse de la línia R3 de Rodalies, en obres aquests tres mesos que venen —això diu Adif: tres mesos—. Els usuaris han de fer dues hores d’autobús per recórrer 55 quilòmetres. Sempre es poden consolar pensant que a Gaza estan molt pitjor. El Punt Avui destaca les conclusions del comitè acadèmic convocat per la Generalitat amb l’encàrrec de proposar alternatives a l’exercici de l’autodeterminació. La conclusió dels profes és que cal abandonar la unilateralitat i apostar per un referèndum acordat amb l’estat espanyol. Ho titula “A l’escocesa”. Si no fos perquè ho acompanya d’una foto del president Aragonès, hom podria confondre-ho amb una incitació a la ingesta de whisky o a la pràctica del sac de gemecs, borrassa o gaita. El Trio de la Benzina torna a la cort que li agrada: enfangar el govern espanyol (en funcions). El Mundo torna a guanyar el concurs del fang, aquest cop amb una “investigació” on acrediten la declaració d’un etarra que acusa Arnaldo Otegi de donar-li instruccions per a un segrest el 1983. Deu ser un etarra bo, aquest.
