És colpidora la fotografia que ha triat La Vanguardia per fer la portada. Pel mateix contingut de la instantània i per les al·lusions al context que motiva. Perquè és admirable el coratge i l’audàcia d’aquestes dones ardides que es manifesten a Kabul, virtuts que es veuen molt ben representades en el rostre desafiant de la jove —sembla jove, vaja— que s’enfrenta amb una pancarteta de cartró al milicià talibà armat amb un fusell metrallador kalàixnikov. La imatge és dura i pot causar tristesa i ràbia. Com la fotografia de l’Ara, on es veu l’aula d’una universitat de Kabul on homes i dones assisteixen a classe separats per una cortina. Però la de La Vanguardia també és esperançadora, perquè deixa dites moltes coses que no te n'adones a simple vista. Una és que les dones, algunes dones, de moment, no s’han rendit i lluiten per mantenir l’espai públic, poc o molt, que han guanyat aquests anys.
Una altra, que dins l’Afganistan abandonat per aquest ens historicopolític anomenat Occident hi ha un paquet de gent que no té cap ganes de sotmetre’s a una dictadura que encapçalen els sectors més fanàtics dels talibans. Ho diuen amb molta claredat El Mundo i La Razón, mentre que El País fa servir l’expressió “nucli dur de la milícia”, un eufemisme pretensiós i tronat que agrada als periodistes perquè els fa semblar diplomàtics de l’ONU, càrrecs del ministeri d’Afers Exteriors o catedràtics de relacions internacionals. En fi, és impossible no veure unes heroïnes en aquesta dona de la fotografia i les seves companyes. Potser els talibans actuals no ho tindran tan fàcil com fa 20 anys arraconar les dones. Tant de bo.
Per acabar, compara les obertures de les portades dels diaris de Barcelona i els de Madrid, que aquest dimecres és un dia per veure la diferència d’actitud i posat entre uns i altres. Els de Madrid, un dia més, van tots carregats de notícies polítiqueres tacades d’inquina i polarització, banderes sectàries aixecades amb cara de mala llet. Els diaris de Barcelona obren tots amb afers de més o menys càrrega social, de coses que ens passen a la gent: El Punt Avui amb la fi de les restriccions als drets i llibertats per causa de la pandèmia; La Vanguardia amb el risc dels homosexuals a causa de les bandes que els persegueixen; els dubtes del Govern sobre l’ampliació del Prat (l’Ara, avui el més polític de tots), i les conseqüències de la fi de les proteccions socials aixecades a causa de la covid-19 entre la ciutadania més vulnerable, que és el tema d’El Periódico. Semblen diaris de països diferents, eh. Just saying.
